Les set finals del Bar?a com a br¨²ixola

Per la negaci¨® dels pals, per la falta de joc o per la sup¨¨rbia, el Bar?a ha perdut tres finals europees que han derivat en una crisi de joc i d'identitat. Els triomfs, no obstant aix¨°, han evidenciat la salut i la fertilitat futura del club.

La final dels pals

La figura de Luis Su¨¢rez, Pilota d¡¯Or aquella temporada, explica el Bar?a del 1961, que per fi va aconseguir contrarestar l'hegemonia del Madrid ¨Ccinc Copes d¡¯Europa seguides¨C despr¨¦s de fer-lo fora a vuitens amb certa pol¨¨mica perqu¨¨ el col¡¤legiat va anul¡¤lar tres gols per fora de joc. Sense carburar a la Lliga ni a la Copa, l'equip es va remetre a la final de la Copa d¡¯Europa contra el Benfica i es va estampar quatre vegades contra els pals (un va ser doble).

Jugava el Bar?a d¡¯Orizaola ¨CBrocic va ser acomiadat a mig curs¨C amb un 3-2-5 i amb la influ¨¨ncia hongaresa de Kocsis, Czibor i Kubala. ¡°F¨¨iem molt bon futbol, amb una bona sortida de la pilota i molt gol¡±, relata Luis Su¨¢rez. Per¨° se'ls va desviar la mira a Berna. ¡°Aquell partit va n¨¦ixer i va acabar desgraciat¡±, explica. ¡°I des de llavors les porteries van deixar de tenir pals quadrats i van passar a ser rodons...¡±, recorda Su¨¢rez, que ja sabia llavors que seria el seu ¨²ltim enfrontament de blaugrana perqu¨¨ ja havia signat amb l¡¯Inter. El seu ad¨¦u va deixar el Bar?a sense enc¨ªs, que va fer caixa (150.000 euros), per¨° va empal¡¤lidir en el terreny esportiu perqu¨¨ va trigar 25 anys a disputar una nova final europea. ¡°Em van vendre per diners¡±, revela; ¡°i es van equivocar perqu¨¨ aquell equip ja no va tornar a guanyar¡±.

La p¨ªfia de Sevilla. Amb un 4-4-2 cl¨¤ssic, el Bar?a de Terry Venables plantejava uns enfrontaments f¨ªsics basats en la pressi¨®. Aquesta estrat¨¨gia els va portar a guanyar la Lliga del 1985, per¨° els va passar factura l'any seg¨¹ent. Descavalcats del torneig dom¨¨stic, van perdre la final de Copa contra el Saragossa i a Europa van caure als penals contra l'an¨°nim Steaua de Bucarest, que?ho va celebrar al S¨¢nchez Pizju¨¢n davant la sorpresa general.

El partit va comen?ar tor?at des de l'onze. ¡°Va jugar Archibald, que no estava en condicions en sortir d'una lesi¨® muscular. I Pichi havia marcat tres gols en les semis!¡±, diu V¨ªctor Mu?oz. ¡°A Venables li quedava gran. Em va tenir escalfat des del minut 35 i em va treure en el 112. Recordo que de tant en tant preguntava si alg¨² volia canvi¡­ Per¨° qui voldria deixar de jugar una final?¡±. El t¨¨cnic, no obstant aix¨°, s¨ª que va treure Schuster, que va marxar a casa abans d'acabar el partit, a causa de la brega que tenia amb el president N¨²?ez. Per¨° el pitjor va ser la tanda de penals. ¡°A l'hora de triar els llan?adors va haver-hi estampida¡±, diu Alonso. ¡°Els vam xutar fatal. No en vam ficar ni un!¡±, afegeix Mu?oz. I el Bar?a va quedar apartat fins al retorn de Cruyff. ¡°Despr¨¦s del frac¨¤s va semblar que es trencava alguna cosa. Va crear un trauma i va ser una mica el germen del mot¨ª de l¡¯Hesperia¡±, aclareix Mu?oz.

El superxut de Koeman.?El 1992 va ser la culminaci¨® de la idea futbol¨ªstica de Cruyff, del 3-4-3 al 4-3-3 amb la pilota com a protagonista, les triangulacions per bandera i l'atac per decret. Un triomf que va passar per dos moments cr¨ªtics: la vict¨°ria de la Recopa del 88, quan N¨²?ez amena?ava Cruyff d'acomiadar-lo; i el gol de Bakero al Kaiserslautern. ¡°Va ser una injecci¨® brutal que ens va fer veure que pod¨ªem guanyar a qualsevol¡±, explica Julio Salinas. Es va guanyar la Lliga i es va arribar a Wembley per disputar la final contra el Sampdoria.

¡°Cruyff em va cridar divendres al despatx i em va dir: ¡®No compto gaire amb tu i no vindr¨¤s convocat diumenge, per¨° cuida't el cap de setmana perqu¨¨ jugar¨¤s la final¡¯. No entenia res¡±, explica Salinas. I encara que Pagliuca li va aturar un xut que es va cantar gol, una falta indirecta xutada per Koeman a la pr¨°rroga els va donar la gl¨°ria. ¡°Ells eren bons, per¨° la idea del Johan ja estava consolidada¡±, argumenta Salinas; ¡°i es va demostrar que ens quedava corda per a una bona estona amb dues Lligues m¨¦s i una altra final europea¡±.

La garrotada del Milan. El Bar?a va celebrar la Lliga dissabte fins a les vuit del mat¨ª ¡ªgr¨¤cies al penal fallat de Djukic¡ª i dimecres es va plantar a Atenes amb la sup¨¨rbia del campi¨®, donant per descomptada la vict¨°ria contra el Milan. ¡°No vam preparar el partit perqu¨¨ cr¨¨iem que eren una banda. I se'ns van carregar¡±, expressa Salinas. Fins i tot Cruyff va deixar anar una fanfarronada?abans del duel: ¡°Futbol¨ªsticament el Milan no ¨¦s res de l'altre m¨®n". Es van equivocar.

Despr¨¦s d¡¯aix¨°, el m¨ªster es va enfadar i es va carregar l¡¯equip. Zubi, Romario, Laudrup¡­ I aqu¨ª es va acabar el recorregut de l¡¯equip¡±, afirma Salinas

¡°Nosaltres arrib¨¤vem amb m¨¦s dubtes que certeses perqu¨¨ ten¨ªem baixes en defensa (Costacurta i Baresi), i perqu¨¨ els amistosos d'abans de la final van anar malament¡±, recorda Daniele Massaro, que va fer els dos primers gols; ¡°per¨° Cruyff, el meu ¨ªdol, va fer aquelles declaracions i ens va carregar d'energia¡±. I continua: ¡°Tan concentrats est¨¤vem, que al vestidor, abans del partit, ning¨² va dir ni una paraula. Ni Capello¡±. I van fer un partit rod¨®. ¡°Despr¨¦s d'aix¨°, el m¨ªster es va enfadar i es va carregar l'equip. Zubi, Romario, Laudrup¡­ I aqu¨ª es va acabar el recorregut de l'equip¡±, afirma Salinas. Massaro ho resumeix gr¨¤ficament: ¡°Als anys 80 vam destruir el Madrid, i despr¨¦s d'aquell partit, el Bar?a¡±.

La faula de Beletti. Frank Rijkaard va estar a punt de sortir del Bar?a tot just uns mesos despr¨¦s d'arribar-hi, era el 2003. ¡°Si perd¨ªem contra el Sevilla, pens¨¤vem que no seguiria¡±, recorda Gio van Bronckhorst, ¡°per¨° vam guanyar i tot va comen?ar a funcionar¡±. Tant, que amb l'arribada posterior de Deco i Ronaldinho l'equip va captivar fins a coronar-se a Par¨ªs. ¡°Puyol ordenava a darrere, M¨¢rquez dirigia, Deco hi posava el futbol, Eto¡¯o, el gol¡­ i Ronaldinho, la m¨¤gia¡±, exposa Gio.

Tot i aix¨°, en la final el gui¨® va ser diferent perqu¨¨ l'Arsenal es va avan?ar r¨¤pid i es va quedar amb 10 per l'expulsi¨® de Lehman. ¡°?rem millors, per¨° Henry podria haver decidit i nom¨¦s ens vam recuperar amb l'entrada de Larsson i Iniesta¡±, explica Van Bronckhorst; ¡°i amb ells van arribar els gols d'Eto¡¯o i Belleti, que aix¨° va ser l'euf¨°ria m¨¤xima¡±. Rijkaard va ser expressiu: ¡°?s el triomf del sentit com¨²¡±. Per¨° tamb¨¦ ho va ser d'un model, d'una ideologia que es va arrelar amb Cruyff i que perdura fins avui. ¡°Des de llavors el Bar?a s'ho passa b¨¦ amb el futbol i ¨¦s un equip guanyador¡±, conv¨¦ Gio.

Els gladiadors de Roma. Piqu¨¦ es va guanyar un lloc al vestidor del Manchester United ¡ªen els despla?aments comprava les revistes del cor per a tots i els apallissava jugant al p¨°quer al garatge de Brown, entre altres coses¡ª, per¨° no a la gespa, perqu¨¨ Vidic i Ferdinand li van frenar el pas. Per aix¨° la final de Roma va ser especial. ¡°Vam arribar-hi?despr¨¦s del gol d'Iniesta a Stamford Bridge, i aix¨° em va fer pensar que aquell equip estava fet per guanyar¡±. I va guanyar, per m¨¦s que Alves, M¨¢rquez i Abidal estiguessin lesionats, Puyol improvis¨¦s com a lateral i Tour¨¦ de central.

Invicte en els ¨²ltims 25 partits europeus, el United espantava amb Ronaldo i Rooney al capdavant. Per¨° va ser un equip vulgar en mans (o peus) dels blaugrana. ¡°Els gols de Messi i Eto¡¯o van aconseguir que fos una final rodona¡±, recorda Piqu¨¦. Resulta que Leo ja havia recollit el testimoni de Ronaldinho i els jugadors del planter (Xavi, Iniesta i Busquets) feien ballar la pilota al seu voltant. ¡°Aquesta ¨¦s la for?a del Bar?a, que t¨¦ paci¨¨ncia amb els seus jugadors¡±, relata Piqu¨¦; ¡°i vam pensar que si segu¨ªem en aquella l¨ªnia, pod¨ªem donar m¨¦s alegries al club¡±.

El triomf de la passada. Intervencionista com ¨¦s, Guardiola va modelar l'equip sobre Messi, fins al punt que va prescindir d'Ibrahimovic. ¡°El t¨¨cnic pensava en el futur i el veia com un puzle. Era dif¨ªcil separar-se de peces importants, per¨° els resultats jutgen¡±, reivindica Abidal. No li va anar malament al Bar?a ni a Guardiola perqu¨¨ van tornar a guanyar la Lliga, la Copa i la Champions, altre cop davant d'un Manchester i a Wembley. ¡°La filosofia Pep funcionava perqu¨¨ tenia jugadors per a aix¨°¡±, resol Abidal.

La filosofia Pep funcionava perqu¨¨ tenia jugadors per seguir-la¡±, resol Abidal

Advertit que el campi¨® angl¨¨s era un expert en l'estrat¨¨gia, el Bar?a no va concedir ni un sol c¨®rner i amb prou feines va fer cinc faltes. ¡°No ten¨ªem jugadors alts, per¨° sab¨ªem que si ten¨ªem la pilota, ells no crearien perill¡±, apunta Abidal. Va respondre Ferguson: ¡°Ning¨² ens havia donat mai una pallissa com aquesta¡±. I Puyol, atent amb Abidal perqu¨¨ havia superat la seva lluita contra el c¨¤ncer, va deixar que el franc¨¨s aixequ¨¦s l'Orelluda. Des de llavors, el Bar?a ha seguit el seu idil¡¤li amb els t¨ªtols menys el curs passat, per¨° ara torna a la final europea. ¡°Aquests jugadors han deixat una manera de viure el futbol i el club¡±, destaca Abidal.