La xiulada

Quan 90.000 persones xiulen l'himne nacional en un partit de futbol, quan ja ¨¦s un ritual que es repeteix en cites esportives semblants, el m¨¦s raonable ¨¦s preguntar-se: per qu¨¨ passa? Ja que la resposta cou, a Espanya es prefereix passar directament a la condemna i l'amena?a de sancions. Mal assumpte quan l'adhesi¨® als signes nacionals ha d'imposar-se per llei. A mi personalment les banderes i els himnes m¨¦s aviat em produeixen tristesa, perqu¨¨ es disfressen de gl¨°ria per¨° estan massa tacats de sang i d'impunitat. Per¨°, la precarietat de la condici¨® humana requereix aquests rituals i molts ciutadans els senten com a propis. Precisament per aix¨°, la identificaci¨® amb els s¨ªmbols ha de ser una conseq¨¹¨¨ncia espont¨¤nia del sentiment de pertinen?a a una comunitat. Si cal sancionar la desafecci¨® per obligar a respectar-los ¨¦s que alguna cosa no funciona. Un s¨ªmbol per imperatiu legal deixa de ser-ho, perqu¨¨ ¨¦s l'adhesi¨® lliure el que li d¨®na legitimitat.

Sens dubte, a Espanya hi ha ciutadans que s'emocionen amb la bandera i amb l'himne, d'altres que tot i reconeixent-los els viuen amb escepticisme i indifer¨¨ncia, i tamb¨¦ aquells a qui tant se'ls en d¨®na, per¨° hi ha a m¨¦s un nombre important de persones, especialment a Catalunya i el Pa¨ªs Basc, que no els senten com a propis perqu¨¨ s'identifiquen amb altres himnes i amb altres banderes i fins i tot alguns ¡ªbastantes desenes de milers com es va veure dissabte¡ª els rebutgen perqu¨¨ viuen la seva pres¨¨ncia com una imposici¨® externa a la seva comunitat de pertinen?a. La querella de les xiulades ¨¦s una expressi¨® d'uns desacords no resolts. ?s, per tant, una q¨¹esti¨® pol¨ªtica, no judicial.

Per alguns, la xiulada expressa el frac¨¤s de l'Estat de les autonomies que no ha sabut imposar una simbologia compartida; per d'altres, el problema ve de molt m¨¦s lluny i est¨¤ en les diferents consci¨¨ncies nacionals inscrites a la pell de toro. El model territorial i l'estructura de l'Estat estan en discussi¨® i la xiulada ¨¦s una manifestaci¨® m¨¦s d'aquest conflicte. En lloc d'afrontar-ho, la dreta apel¡¤la a l'imperi de la llei. El Govern fa el rid¨ªcul divulgant una nota pat¨¨tica sobre les xiulades intolerables. I els responsables pol¨ªtics, des del ministre de Just¨ªcia fins al secretari d'Estat d'Esports, parlen de sancions i de responsabilitats. Sancionar 90.000 persones? Buscar organitzadors culpables per treure's un pes de sobre amb la sempre est¨²pida teoria conspirat¨°ria? Afortunadament, la just¨ªcia ja va establir, en ocasi¨® d'una altra xiulada, que la llibertat d'expressi¨® preval sobre l'honor dels s¨ªmbols. La via judicial no t¨¦ recorregut i les sancions esportives nom¨¦s servirien per alimentar el victimisme. dels afeccionats.

Deixem a benefici d'inventari la nota del Govern demanant la intervenci¨® de la Comissi¨® Antiviol¨¨ncia o les paraules de Rafael Hernando, portaveu de el PP, tractant de malalts els que van xiular, i anem al terreny de la pol¨ªtica. En tres aspectes. Primer, la xiulada ¨¦s un episodi m¨¦s de l'anomenada q¨¹esti¨® sobiranista. La resposta desqualificat¨°ria i punitiva no resol res. ¡°La xiulada ¨¦s un himne¡±, diu El Roto. Efectivament, i respondre-hi amb paraules ofensives nom¨¦s serveix per atorgar-li la mateixa dimensi¨® simb¨°lica que l'himne que es vol defensar.

Segon, el sobiranisme catal¨¤ s'ha mogut sempre en l'¨¤mbit de la legalitat, la democr¨¤cia i el civisme. La xiulada no ¨¦s una contribuci¨® a la seva bona imatge. Qui enarbora banderes ha de respectar les dels altres si vol que ho siguin les seves. I si es vol guanyar complicitats entre els ciutadans espanyols, la xiulada no ¨¦s el millor cam¨ª. Interpretar els himnes catal¨¤ i basc hauria estat un gest de distensi¨® que hauria limitat l'esbroncada. Per¨° per a les autoritats espanyoles aquest reconeixement seria una concessi¨® inadmissible. Tercer, una vegada m¨¦s el president Rajoy ha demostrat la seva covardia. La xiulada estava anunciada. I no va tenir el coratge de donar la cara. Va deixar que el Rei se l'empass¨¦s sol.

Mentre el problema pol¨ªtic subjacent a la xiulada no s'afronti, el ritual tornar¨¤ cada vegada que el Bar?a jugui una final amb himne espanyol. El Govern del president absent segueix a piny¨® fix. Nom¨¦s t¨¦ una resposta: amena?ar amb sancions i anunciar un enduriment de la llei. Per aquest cam¨ª, tenim xiulada assegurada, pels segles dels segles.