Vacunar ¨¦s protegir

La dift¨¨ria es donava per desapareguda a Espanya gr¨¤cies a la vacunaci¨® sistem¨¤tica de tota la poblaci¨® infantil. L'¨²ltim cas es va registrar el 1987. Gaireb¨¦ tres d¨¨cades despr¨¦s, la malaltia reapareix de nou a Olot amb el contagi d'un nen de sis anys que continua ingressat en estat greu. Els pares havien rebutjat immunitzar els seus fills seguint el corrent antivacuna que des de fa un temps s'est¨¦n en determinats cercles de la medicina alternativa. Aquest contagi posa de manifest els greus efectes de certes teories que, sense base cient¨ªfica, dubten de la bondat de la vacunaci¨® infantil.

Aquests corrents van sorgir arran d'estudis que alertaven sobre els suposats efectes adversos de les vacunes. Posteriorment van ser desmentits, per¨° la llavor de la desconfian?a havia germinat i la controv¨¨rsia que encara perviu no fa sin¨® augmentar la confusi¨® i agreujar les conseq¨¹¨¨ncies. Un dels m¨¦s nocius va ser un estudi publicat el 1998 que suggeria una relaci¨® entre l'autisme i la vacuna triple v¨ªrica (xarampi¨®, galteres i rub¨¨ola). Malgrat que tant els autors com la revista que ho va publicar es van retractar, la por i la desinformaci¨® han pogut m¨¦s que l'evid¨¨ncia cient¨ªfica.

Els pares que per evitar un possible efecte advers als seus fills no els vacunen han de saber que, com ha passat amb el nen d'Olot, no nom¨¦s estan posant en perill la salut dels fills, sin¨® els assoliments d'immunitzaci¨® comunit¨¤ria. La dift¨¨ria est¨¤ causada per un bacteri que afecta les vies respirat¨°ries i genera una toxina que pot danyar ¨°rgans com el cor, el rony¨® o el cervell. Ha calgut llan?ar una alerta internacional per trobar l'antitoxina amb qu¨¨ tractar el nen infectat, que ha arribat de R¨²ssia.

Els pares que rebutgen les vacunes fan un ¨²s molt q¨¹estionable de la seva prerrogativa paterna. S¨®n lliures d'exercir les seves conviccions, per¨° han de ser conscients que les conseq¨¹¨¨ncies no recauen sobre ells, sin¨® sobre els seus fills, als quals en la pr¨¤ctica priven del dret a la protecci¨® de la salut. Ho fan amb bona intenci¨®, per¨° el resultat ¨¦s el contrari al que busquen. Per evitar al seu fill uns possibles efectes adversos lleus, el sotmeten a un risc de contagi que pot ser infinitament pitjor. Si fins ara aquesta perillosa moda no ha tingut m¨¦s conseq¨¹¨¨ncies ¨¦s perqu¨¨ els nens no vacunats s¨®n encara pocs i es beneficien del fet que la resta dels pares s¨ª que vacunen. Ara, el 95% dels nens est¨¤ protegit, la qual cosa produeix una immunitat de grup que impedeix que els g¨¨rmens prosperin. Per¨° si molts pares deixen de vacunar, la taxa de protecci¨® col¡¤lectiva descendir¨¤ i reapareixeran malalties que cr¨¨iem controlades. Si aix¨° pass¨¦s, potser caldria obrir el debat sobre l'obligatorietat de la immunitzaci¨® infantil.

Les vacunes salven cada any 2,3 milions de vides. Nom¨¦s cal mirar enrere per adonar-se del gran aven? que suposen. El 1943, abans que aparegu¨¦s la vacuna, es produ?en a Espanya mil casos de dift¨¨ria per cada 100.000 habitants, amb una mortalitat del 10%. Nom¨¦s a Europa es registraven un mili¨® de casos i al voltant de 50.000 morts anuals. El 2013, les morts per dift¨¨ria han estat 3.300 a tot el m¨®n, la major part per no tenir acc¨¦s a les vacunes. Cal evitar de totes totes que aquella xifra creixi a causa d'una cosa tan evitable com la desinformaci¨®.