I H¨¨rcules va trobar les Hesp¨¨rides

H¨¨rcules ¨¦s un dels herois m¨¦s treballadors de tota la mitologia cl¨¤ssica. Va protagonitzar dotze famosos i perillosos treballs que li va encarregar la deessa Hera en qu¨¨ havia de matar, conquerir o buscar un animal o planta m¨¤gics recorrent tota la geografia coneguda. En l'onz¨¨ va viatjar a l'hort d'Hera, el Jard¨ª de les Hesp¨¨rides, que els grecs situaven a l'Extrem Occident, per buscar les pomes daurades que proporcionaven la immortalitat. Una llegenda que ha inspirat des de llavors artistes i poetes, com Jacint Verdaguer, que va escriure L'Atl¨¤ntida el 1877; un poema que est¨¤ a la base d'uns dels jardins m¨¦s enigm¨¤tics i evocadors de Barcelona, el Jard¨ª de les Hesp¨¨rides, que Gaud¨ª va construir per al seu mecenes ¨Ci gran devot de Verdaguer¨C, Eusebi G¨¹ell en una zona als afores de la Barcelona d'aleshores, avui l'avinguda de Pedralbes. El poema i el mite tamb¨¦ estan presents en una pintura que despr¨¦s d'estar prop d'un segle enrotllada i oblidada torna a lluir al seu empla?ament original. Es tracta d'H¨¨rcules a la recerca de les Hesp¨¨rides, que Aleix Clap¨¦s va realitzar cap al 1890 per al Palau G¨¹ell i que des del 1928 era al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), despr¨¦s de la cessi¨® que en va fer Maria Luisa G¨¹ell, la filla del mecenes, al museu.

El retorn ha estat possible gr¨¤cies a l'acord de cessi¨® en comodat entre el MNAC i la Diputaci¨® de Barcelona, propiet¨¤ria de l'edifici, que ha comportat la restauraci¨® de l'enorme tela de 4,20 per 3,45 metres.

La pintura s'ha instal¡¤lat en un bastidor nou, a m¨¦s de netejar-se, ja que estava coberta per una gran capa de brut¨ªcia i fang, i s'han reintegrat les p¨¨rdues de pintura; uns treballs que han finalitzat amb la pintura ja penjada a la paret del Palau davant l'atenta mirada del miler de persones que visiten l'edifici di¨¤riament, tal com va explicar ahir Mireia Mestre, cap de restauraci¨® i conservaci¨® preventiva del MNAC. ¡°L'obra t¨¦ cicatrius importants, per¨° se n'han pogut recuperar els intensos colors originals, com el blau de Pr¨²ssia, un pigment modern que Clap¨¦s va utilitzar amb profusi¨® en el fons¡±, va assenyalar Mestre.

Aquest pintor, un aut¨¨ntic desconegut en l'actualitat, per¨° de gran prestigi en el seu moment, ¨¦s un clar precursor del simbolisme que va treballar a cavall de la Renaixen?a i el Modernisme, pintant obres de car¨¤cter fant¨¤stic i fantasmag¨°ric, al¡¤leg¨°riques a peces liter¨¤ries com aquesta sobre L'Atl¨¤ntida. Gr¨¤cies a Gaud¨ª, va comen?ar a treballar al Palau G¨¹ell fent, a part de la pintura que ara ha tornat a casa, un conjunt d'olis situats al sal¨® central de l'edifici i alguns plafons de portes de la planta noble, a m¨¦s d'una pintura almenys situada a la fa?ana.

I ¨¦s que Clap¨¦s va pintar tres versions d'aquesta pintura. Una de petit format que es pot veure en la nova presentaci¨® de la pintura moderna del MNAC; la que ara s'ha col¡¤locat en el seu lloc original del Palau i una altra d'enorme que va cobrir la fa?ana lateral esquerra, i que era el primer que es veia quan s'accedia al palau des de les Rambles. L'obra va ser molt comentada per la premsa de la ciutat d'en?¨¤ que es va realitzar el 1892, per¨° es va anar perdent de manera gradual, fins a desapar¨¨ixer del tot. ¡°En les tasques de neteja hem vist que en la pintura hi havia restes d'una quadr¨ªcula d'uns 20 cent¨ªmetres de costat realitzada amb guix blanc que segur que es va emprar per traslladar l'obra a un altre lloc¡±, va explicar Mestre, cosa que no s'havia pogut veure fins ara.

En la pintura, es representa una figura colossal, gaireb¨¦ nua, que camina de manera decidida entre les ombres, il¡¤luminat nom¨¦s per una enorme tela que sost¨¦ amb el seu bra? dret, mentre mira el foc. La restauraci¨® ha perm¨¨s con¨¨ixer una mica millor la t¨¨cnica del pintor: ¡°Utilitzava poca mat¨¨ria en el fons, per¨° molta a la zona de la flama i el cos d'H¨¨rcules¡±, va explicar l'especialista.

La cessi¨® de l'obra per part del MNAC (que compta amb altres obres de Clap¨¦s, com Crist crucificat, Ecce Homo, Martiri de sant Pere, La deposici¨® del cos de Crist?o uns mobles de formes incre?bles que no passen desapercebuts entre els milers de peces que exhibeix el museu), s'inscriu dins de la pol¨ªtica duta a terme pel MNAC de reivindicar la seva col¡¤lecci¨®. ¡°I no hi ha millor manera que les obres tornin al seu origen, com en aquest cas¡±, va explicar el seu director, Pepe Serra.