El cam¨ª cap al protocol de Par¨ªs

La lluita contra el canvi clim¨¤tic ha entrat en un moment crucial en l'agenda de la trobada dels set pa?sos m¨¦s industrialitzats del planeta, que s'han reunit a Elmau (Alemanya). Els esfor?os de la cancellera?Angela Merkel (que entre els anys 1991 i 1998 va ser ministra de Medi Ambient) han acabat en una declaraci¨® en qu¨¨ els EUA, Jap¨®, Alemanya, el Regne Unit, Fran?a, It¨¤lia i el Canad¨¤ reafirmen la seva intenci¨® de caminar cap a un model lliure d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'escalfament.?

La inclusi¨® d'aquest assumpte en l'agenda del G-7, malgrat les retic¨¨ncies del Canad¨¤ i el Jap¨®, s'interpreta com un suport a la?cimera de l'ONU de Par¨ªs de finals d'any, on s'espera que els governs aprovin el protocol que substituir¨¤ el de Kyoto a partir del 2020. El G-7 sost¨¦ en la seva declaraci¨® que els seus integrants tenen la "ferma determinaci¨®" que de Par¨ªs en surti un protocol (o "instrument legal") que sigui aplicable a tots els pa?sos, "ambici¨®s" i "s¨°lid". "No volem que els compromisos assumits a Elmau s'acabin quedant nom¨¦s en paraules, sin¨® que es compleixin a Par¨ªs", ha valorat aquest dimarts el president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker.

"S'est¨¤ creant el momentum per a l'acord", opina Federico Ramos, secretari d'Estat de Medi Ambient del Govern espanyol. "La declaraci¨® ¨¦s un impuls important¨ªssim per a l'acord de Par¨ªs i per a la transformaci¨® de l'economia en un sistema d'energies renovables", afegeix Tatiana Nu?o, responsable de Canvi Clim¨¤tic de Greenpeace.

Mentre es desenvolupava la reuni¨® del G-7 a Elmau, a Bonn hi estan reunits els negociadors de prop de 190 pa?sos per continuar avan?ant en l'esborrany de l'acord de Par¨ªs. "S'est¨¤ llan?ant un missatge de refor? important als negociadors de Bonn: no hi ha marxa enrere", considera Ramos.?

La declaraci¨® del G-7 d'Elmau gira sobre dos eixos: el finan?ament que es requereix per a la transici¨® cap a un model lliure de carboni ¨Ci per compensar els pa?sos en desenvolupament¨C i el comprom¨ªs d'impedir que l'augment de la temperatura al planeta superi els dos graus Celsius pel que fa als nivells preindustriales. Les set grans economies plasmen en la declaraci¨® els dos compromisos que ja havien estat admesos en les anteriors cimeres del clima de l'ONU: la creaci¨® d'un fons verd que el 2020 haur¨¤ de tenir una dotaci¨® anual de 100.000 milions de d¨°lars (reuni¨® de Cancun del 2010) i la limitaci¨® de l'escalfament a dos graus (un comprom¨ªs que es va adoptar a la cimera de Copenhaguen del 2009).?

Finan?ament

"Continuarem amb els nostres esfor?os per proporcionar i mobilitzar m¨¦s finan?ament, de fonts p¨²bliques i privades, i demostrar" que s'est¨¤ "en el bon cam¨ª per complir amb l'objectiu de 100.000 milions de d¨°lars", s'indica en la declaraci¨® del G-7. Aquest Fons Verd per al Clima es va idear per finan?ar, entre altres assumptes, els mecanismes de mitigaci¨® i adaptaci¨® dels pa?sos en desenvolupament perqu¨¨ puguin reduir l'impacte del canvi clim¨¤tic.

A difer¨¨ncia del protocol de Kyoto, on el control de la reducci¨® de les emissions de gasos d'efecte hivernacle nom¨¦s vinculava algunes economies desenvolupades, la intenci¨® de l'acord de Par¨ªs ¨¦s que tamb¨¦ inclogui els pa?sos en vies de desenvolupament. Abans de la cita del desembre, s'espera que la majoria dels pa?sos presentin els seus compromisos voluntaris de reducci¨® de les emissions de gasos.?

Trenta-vuit estats els han presentat ja davant l'ONU. La immensa majoria s¨®n desenvolupats. Nom¨¦s tres ¨Cel?Marroc, Gabon i M¨¨xic¨C no entren dins d'aquesta categoria. El Marroc es compromet a baixar un 13% les emissions el 2030. Per¨° sost¨¦ que podria arribar fins a un 32%, tot i que aquesta ¨²ltim objectiu est¨¤ "condicionada" al fet que rebi "35.000 milions de d¨°lars" de "suport internacional a trav¨¦s de nous mecanismes de finan?ament clim¨¤tic, com el Fons Verd per al Clima", segons la proposta presentada pel Marroc davant l'ONU. M¨¨xic, el comprom¨ªs voluntari del qual ¨¦s d'una reducci¨® del 22% el 2030, afirma que estaria en condicions d'arribar al 36%, per¨° necessitaria "prop de 15.000 milions de d¨°lars", segons el Ministeri de Medi Ambient mexic¨¤.?

Teresa Ribera, exsecret¨¤ria d'Estat de Canvi Clim¨¤tic i actual directora de l'institut franc¨¨s per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals, ressalta de la declaraci¨® del G-7 que s'esmenti la import¨¤ncia dels bancs de desenvolupament i les assegurances. En el text d'Elmau, s'apunta el comprom¨ªs que 400 milions de persones dels pa?sos en desenvolupament m¨¦s vulnerables tinguin "acc¨¦s directe o indirecte a assegurances contra els efectes negatius del canvi clim¨¤tic" el 2020.?

Dos graus

Limitar l'augment de l'escalfament a dos graus ¨¦s el llindar que s'ha fixat des de l'¨¤mbit cient¨ªfic per evitar els efectes m¨¦s desastrosos de l'escalfament. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Clim¨¤tic (IPCC), format per m¨¦s de 800 investigadors de tot el planeta, ha advertit dels problemes que ja est¨¤ provocant l'escalfament. I la seva conclusi¨® ¨¦s que s'han de reduir les emissions entre un 40% i un 70% a tot el planeta entre el 2010 i el 2050. I arribar a un nivell zero el 2100.?

En la seva declaraci¨®, el G-7 cita i assumeix aquestes conclusions. "Ens comprometem a fer la nostra part per aconseguir una economia global baixa en carboni", sost¨¦ el document. Per¨°, de moment, els compromisos que estan presentant els diferents governs, alguns membres del G-7, no aconseguirien limitar aquest augment de la temperatura a dos graus. "Caldr¨¤ veure com queden finalment els acords de Par¨ªs", apunta Jos¨¦ Manuel Moreno, catedr¨¤tic d'Ecologia i membre de l'IPCC. "La ci¨¨ncia ja ha fet els deures, ara s¨®n els governs els que, si volen, els han de fer", afegeix.