M¨¦s que un equip

Fa temps que el relat del Bar?a de m¨¦s que un club t¨¦ una marca: l'¨¨xit esportiu. Avui, per sort seva, ¨¦s m¨¦s que un equip, un equip d'¨¨poca que entronitza una entitat en qu¨¨ cada vegada m¨¦s preval el futbol sense despullar-se d'altres vells matisos. ?s el que ha passat a la gespa durant els ¨²ltims deu anys el que engrandeix i d¨®na subst¨¤ncia a una entitat m¨¦s representada que mai per les seves proeses al camp, no pels eterns embolics institucionals. Fins al punt que el vestidor s'imposa per h¨¤bit als despatxos des dels temps turbulents de la mala relaci¨® entre Josep Llu¨ªs N¨²?ez i Johan Cruyff, pedra filosofal del Bar?a m¨¦s resplendent que s'hagi conegut. Quan el FC Barcelona era m¨¦s que un club a seques, Cruyff va baixar el futbol a l'herba, d'on mai hauria hagut de sortir. Aqu¨ª, just aqu¨ª, van arribar els ¨¨xits i van perdre ress¨° els despatxos. No del tot, per¨° ja no s¨®n els ¨²nics que fan de portaveu. Parla Iniesta, murmura Messi, xiula la pilota...

A N¨²?ez el va succeir l'extravagant Joan Gaspart, tan mal primer com histri¨°nic segon. Un cop fora Gaspart, va reapar¨¨ixer el cruyffisme i el Bar?a de Ronaldinho, pre¨¤mbul del de Pep Guardiola. Tots dos van remar a favor del joc, de la pilota com a s¨ªmbol de distinci¨®. Hi va haver mullader amb Joan Laporta i els seus grinyols, i despr¨¦s encara m¨¦s amb les intrigues de Sandro Rosell. Va reapar¨¨ixer la guerra gen¨¨tica de les fam¨ªlies, les interfer¨¨ncies socials i pol¨ªtiques... Per¨° l'equip, que no l'entitat, va seguir la crescuda, cada vegada m¨¦s etiquetat de manera universal com un exemple de bon futbol, seductor i triomfal.

A Rosell li va prendre el relleu Josep Maria Bartomeu, sobre el qual van caure diverses lloses del seu passat com a vicepresident, des de l'opacitat del fitxatge de Neymar a la sanci¨® de la FIFA, amb els amistosos i la q¨¹estionada fiscalitat dels Messi pel mig. Amb tot, l'equip es va sobreposar i amb Luis Enrique ha sabut un altre cop tirar de l'entitat, acudir al rescat. I ha guanyat per golejada, per aix¨° al barcelonisme l'inquieta molt m¨¦s la continu?tat del t¨¨cnic asturi¨¤ o la felicitat de Messi que les guerrilles per les urnes. M¨¦s que un club, s¨ª; per¨° amb un equip per bandera.

A Bartomeu el marcar¨¤ una votaci¨® a la qual mai es va sotmetre, per¨° d'en?¨¤ que l'equip t¨¦ preponder¨¤ncia, res hauria d'inquietar el soci que no sigui la renovaci¨® d'Alves, l'arribada d'Aleix Vidal o saber qui pot ser un Xavi. Des del punt de vista futbol¨ªstic, la idea ha perdurat, sobreviscut, i millorat fins i tot, als fangs directius.

El Bar?a circula a l'inrev¨¦s que el Madrid. Per la via blaugrana, van i v¨¦nen presidents i no paren les desfilades judicials. El camp de mines ¨¦s als despatxos, no a la prada de la pilota. Al Madrid, el m¨¦s estable ¨¦s el president, Florentino P¨¦rez, que va arribar al mateix temps que s'acomiadava N¨²?ez i suma dotze temporades amb tres anys de par¨¨ntesis. El que est¨¤ agitat ¨¦s el futbol, amb anades i vingudes de jugadors, t¨¨cnics i directors esportius. No hi ha una ruta clara.

Al Madrid s'imposa el rector, al Bar?a, el futbol. Tot Bartomeu que concorri a les eleccions ja ho hauria de saber.