Viatges de Swift

En traducci¨® de Vict¨°ria Gual i God¨® arriba una nova edici¨® dels Viatges de Gulliver, sencers, de Jonathan Swift (1667-1745), un dels m¨¦s grans prosistes i ironistes de les lletres angleses de tots els temps (Barcelona, Adesiara, 2015). Ja en ten¨ªem una versi¨® de Farran i Mayoral, dels anys 1920, manta vegada reeditada fins a una edici¨® de la Selecta de 1954; per¨° era una versi¨® avui molt antiquada, que calia refer de totes passades. No ¨¦s el mateix que succeeix amb Pickwick, de Dickens, que va ser retradu?da amb excel¡¤l¨¨ncia fa pocs anys, el nou traductor superant l¡¯abisme de passi¨® que significava, i encara significa per a molts, la versi¨® antiga de Josep Carner. No: en aquest cas era la cosa m¨¦s l¨°gica del m¨®n, perqu¨¨ Farran i Mayoral, sempre carregat de bones intencions, va reproduir Swift d¡¯una manera que atemptava a la frescor cong¨¨nita de la prosa de l¡¯angl¨¨s.

Els Viatges de Gulliver s¨®n tamb¨¦ els de Swift perqu¨¨ aquest prevere de l¡¯esgl¨¦sia anglicana, home de lletres, diplom¨¤tic i encarregat de comeses gaireb¨¦ d¡¯espionatge ¡ªrepartides entre l¡¯amor als whigs i la fidelitat als tories¡ª, va tenir una vida m¨¦s que atzarosa i es va trobar implicat en afers tan delicats com la posici¨® d¡¯Anglaterra dins el concert de nacions que van lliurar la Guerra de Successi¨® europea, en la qual va tenir un lloc molt destacat Rafael Casanova, espanyolista com no n¡¯hi ha hagut a la hist¨°ria de Catalunya, col¡¤laborador fins a la mort, malgrat ser de bell antuvi austriacista, de la casa de Borb¨®. Arran d¡¯aquesta contesa continental, Swift va conv¨¨ncer el Parlament angl¨¨s que abandon¨¦s la seva alian?a amb el Casal d¡¯?ustria i contra la dinastia francesa, i va publicar ¡ªcosa que se solia fer en aquell temps¡ª la seva argumentaci¨® (ara en diuen ¡°argumentari¡±) en un pamflet que m¡¯estranya que cap editor catal¨¤ no s¡¯hagi atrevit a dur a la impremta: The Conduct of the Alies, and the Late Ministry, in Beginning and Carrying on the Present War (Londres, 1711). ?s sabut que Anglaterra no trigaria a abandonar l¡¯alian?a, i que aquesta va ser la causa, no del final dels privilegis de Catalunya, sin¨® de la supremacia de les forces franceses i hispanoborb¨°niques per damunt de les de l¡¯arxiduc Carles.

De fet, aquesta va ser la vera passi¨®, tota la vida, de Swift: la pol¨ªtica i l¡¯art de ben entendre¡¯s entre la gent que s¡¯hi dedica. Els Viatges de Gulliver no s¨®n altra cosa que una cont¨ªnua met¨¤fora, una ironia permanent, sobre el mal govern dels pobles i les seves possibles o impossibles solucions, at¨¨s com ¨¦s tot de relatiu en aquest m¨®n: d¡¯aqu¨ª els gegants i els nans que corren pel llibre. Quan Gulliver visita l¡¯Acad¨¨mia de Laputa, per exemple, no deixa d¡¯observar amb admiraci¨® que els cirurgians d¡¯aquella instituci¨® propugnaven que, ja que hi ha massa gent d¡¯un b¨¤ndol pol¨ªtic i d¡¯un altre que mai no s¡¯acaben de posar d¡¯acord i es barallen aferrissadament per a consternaci¨® de la societat (la civil, l¡¯eclesi¨¤stica i la militar), el millor que es podria fer ¨¦s treure els cervells d¡¯un centenar de l¨ªders dels dos partits m¨¦s oposats que es trobin al Parlament, migpartir-los acuradament, i despr¨¦s barrejar-los altra vegada, en justes proporcions del cinquanta per cent de cada b¨¤ndol, dins de cada una de les closques. Com el professor de l¡¯Acad¨¨mia conclou: ¡°Deixant que els dos mitjos cervells debatessin la q¨¹esti¨® entre ells dins l¡¯espai d¡¯un sol crani, aviat arribarien a una bona entesa i prodigarien aquella moderaci¨® i regularitat de pensament tan desitjables¡±. ?s com dir que Swift ja ens alertava, a inici del XVIII, dels perills de ser governats per majories absolutes i de la gran utilitat i benefici general dels pactes pol¨ªtics.

Aquesta esmentada nom¨¦s ¨¦s una de les moltes fac¨¨cies que Swift s¡¯empesca per fer-nos el llibre, ara sobretot amb aquesta fluida traducci¨®, cosa molt agradable de llegir. Si els editors tinguessin m¨¦s recursos, Adesiara hauria incl¨°s si res m¨¦s no unes quantes de les prodigioses il¡¤lustracions de J. J. Grandville, que conec per l¡¯edici¨®, de 1980, de Great Ocean Publishers. I una darrera cosa, sense voler per res embrutar la qualitat de la traducci¨®: a Catalunya, del forat que tenim m¨¦s enll¨¤ del c¨°ccix sempre n¡¯hem dit ¡°el forat del cul¡±, no l¡¯¡°orifici¡± (p¨¤gina 226). Res: peccata minuta.