Preguntar no ¨¦s ofendre

Diuen que la pregunta no ¨¦s clara, que ¨¦s tramposa i incomprensible. Artur Mas la va considerar d'entrada compatible amb el proc¨¦s, per¨° en el seu entorn, en canvi, han comen?at dies despr¨¦s a aixecar-se veus que amenacen amb les penes de l'infern als qui la votin afirmativament.

L'advert¨¨ncia ha estat formulada ben clarament de cara a tots els membres d'Uni¨® que s'asseuen al Govern d'Artur Mas per part d'alguns dels consellers ¨¤ulics que ja pensen en la famosa llista presidencial: els qui donin el seu vot afirmatiu haurien de marxar del Govern i no es comptar¨¤ amb ells per a les eleccions del 27-S.

Vegem d'entrada qu¨¨ ¨¦s el que se'ls preguntar¨¤ el 14 de juny als militants d'Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya: "Voleu que UDC continu? el seu comprom¨ªs amb el proc¨¦s, des del catalanisme integrador i d'acord amb els seg¨¹ents criteris?".

Tres coses hi destaquen. La primera, que es tracta de continuar el proc¨¦s: cal suposar que a ning¨² des de l'entorn de Mas li pot semblar malament la idea. La segona, que es faci des del catalanisme integrador: tampoc crec que cap dels partidaris de la independ¨¨ncia en 18 mesos, que han firmat ERC i CDC, s'atreveixi a recon¨¨ixer que ho vol fer des d'un catalanisme que divideix i desintegra. La tercera son les condicions, que en s¨®n sis, i que caldr¨¤ analitzar una rere l'altra per veure quins ulls de poll trepitgen entre els partidaris del full de ruta de Mas i Junqueras.

Sobirania. La primera condici¨® ¨¦s "no renunciar ni posar l¨ªmits a l'aspiraci¨® de plena sobirania per a Catalunya", cosa que forma part dels fonaments del catalanisme. "Plena sobirania" podria arribar a significar en determinades circumst¨¤ncies la independ¨¨ncia, per¨° es pot resoldre de moltes altres maneres i ¨¦s perfectament compatible amb les f¨®rmules confederals i federals. ?s ben evident que la reivindicaci¨® hist¨°rica de l'autogovern significa exactament aix¨°. Els catalans han volgut majorit¨¤riament, cada cop que han tingut l'oportunitat de manifestar-ho, el m¨¤xim grau d'autogovern possible, en el benent¨¨s que la sobirania, sobretot en els temps actuals, pot ser plena respecte a l'¨¤mbit propi, per¨° sempre ser¨¤ compartida. Catalunya no tindr¨¤ mai plena sobirania en pol¨ªtica monet¨¤ria, fiscal, banc¨¤ria o econ¨°mica, tampoc en relacions exteriors i de defensa, i en canvi pot aspirar a tenir-la en educaci¨® o llengua. Els independentistes partidaris del trencament o la secessi¨® immediata d'Espanya no poden estar en desacord amb aquesta condici¨®, tot i que els desagradi que la seva idea desaparegui en favor d'una altra m¨¦s viable i sobretot f¨¤cil de compartir per part dels qui no s¨®n independentistes o no creuen que la independ¨¨ncia sigui assolible en el m¨®n i l'Europa d'avui.

Democr¨¤cia. La segona condici¨® sobre la democr¨¤cia ¨¦s el fonament de tota la reivindicaci¨® enquadrada en l'anomenat dret a decidir. Com tots sabem, estem parlant del principi democr¨¤tic, que exigeix per part de tot Govern obtenir i comptar amb el consens dels ciutadans per poder governar amb normalitat. Aquest principi es troba en el fonament de la reivindicaci¨® d'una consulta als catalans sobre el seu futur, com a conseq¨¹¨¨ncia de la rectificaci¨® de l'Estatut votat en refer¨¨ndum per part del Tribunal Constitucional. La pregunta d'Uni¨® se centra en l'aspecte m¨¦s procedimental i assegura que s'hauran de prendre "totes i cadascuna de les decisions de forma netament democr¨¤tica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania". ?s a dir, no pot haver pacte acord "amb Madrid" que no compti amb el suport dels catalans expressat mitjan?ant el sufragi. Per¨° tampoc, per l'altra banda, no pot haver decisi¨® a Barcelona que no compti tamb¨¦ amb majoria de vots dels ciutadans, la qual cosa vol dir que Uni¨® manifesta el seu desacord amb Mas en el fet que n'hi hagi prou amb una majoria de diputats i no de vots populars el 27-S per donar per resoltes les eleccions en la seva qualitat de plebiscit tal com estableix el full de ruta entre CDC i ERC.

Di¨¤leg. La tercera condici¨®, el "di¨¤leg entre el Govern de Catalunya i el de l'Estat", sembla una obvietat, per¨° es una de les bases m¨¦s s¨°lides dels desacords amb Duran. ?s di¨¤leg i ¨¦s pacte. ?s prohibir-nos la unilateralitat. ?s eliminar els terminis innegociables. Tamb¨¦ les l¨ªnies vermelles. Aquesta condici¨® dinamita la idea mateixa de la declaraci¨® unilateral o DUI i allunya, naturalment, la possibilitat d'una separaci¨®, perqu¨¨ hauria de ser acordada. Quan l'independentisme parla de di¨¤leg ¨¦s refereix a la situaci¨® posterior a la decisi¨® de la independ¨¨ncia, i nom¨¦s com a m¨¨tode per fer la partici¨®. De tota la resta diu que no cal fer-ne objecte de di¨¤leg i n'hi ha prou amb tirar pel dret. Uni¨® proposa el di¨¤leg com a m¨¨tode i filosofia pr¨¨via a qualsevol decisi¨®. El di¨¤leg pressuposa tamb¨¦ que per part catalana hi ha paci¨¨ncia estrat¨¨gica: si no hi ha ara una majoria dialogant a Madrid, no us preocupeu perqu¨¨ n'hi acabar¨¤ havent, i caldr¨¤ saber esperar en tot cas l'oportunitat perqu¨¨ hi sigui. Els secessionistes, en canvi, veuen el di¨¤leg previ com a impossible i fins i tot indesitjable i prefereixen que no hi hagi majoria dialogant a l'altra banda. Tenen pressa. Per aix¨° volen mirar de fer passes irreversibles abans que hi hagi possibilitat de di¨¤leg des de Madrid. De fet, aquesta condici¨® denuncia prou finament l'abs¨¨ncia absoluta de voluntat de di¨¤leg per part d'Artur Mas: tot el que li ha plantejat a Rajoy ho ha fet amb plena convicci¨® sobre la impossibilitat d'acceptaci¨® per part de l'altra. Sabia que no li acceptarien i ¨¦s per aix¨° que ho proposa, perqu¨¨ li conv¨¦ el ref¨²s.

Seguretat jur¨ªdica. El quart punt ¨¦s el mateix que el principi de legalitat, per¨° enunciat de cara al m¨®n del dret mercantil i civil. Si no hi ha seguretat jur¨ªdica, s'han acabat els contractes fiables, les transaccions amb garanties de futur, la confian?a empresarial i econ¨°mica. Hi ha naturalment una mera derivada de conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques importants: tot s'ha de fer legalment i no pot haver ni declaracions d'independ¨¨ncia ni processos constituents que no estiguin emparats en la legalitat. Uni¨® rebutja aix¨ª les idees peregrines, que consideren que la legalitat es pot trossejar i trencar a gust de l'usuari, com si la Uni¨® Europea no fos el territori de l'imperi de la llei i del dret en tots els seus nivells i la legalitat fos una mena de xiclet adaptable i interpretable. Una Catalunya sorgida d'una simulaci¨® de legalitat d'aquesta mena segur que no seria acceptada internacionalment. No hi ha moltes legalitats, una d'elles espanyola, sin¨® una de sola i vinculant per a tots.

Europa. La q¨¹esti¨® anterior enlla?a amb el cinqu¨¨ punt, que es diu Europa i ¨¦s un dels forats negres de l'independentisme, que prefereix el wishful thinking i l'optimisme antropol¨°gic tipus ZP abans que enfrontar-se amb la dura realitat dels tractats europeus i de l'experi¨¨ncia dels 60 anys de construcci¨® de la UE. Uni¨® vol descartar "qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la UE" i fa b¨¦, perqu¨¨ la UE ¨¦s abans de res un club d'Estats amb dret a veto respecte a l'ingr¨¦s de nous membres. Catalunya no hi entraria mai amb una Espanya que no hi estigu¨¦s d'acord. Hi ha moltes raons per discutir l'ingr¨¦s com a nou membre d'una part d'un soci actual que se'n separa, per¨° em centrar¨¦ en la m¨¦s senzilla, com ¨¦s el repartiment del poder dins d'un club exclusiu que no vol saber res de m¨¦s ampliacions i est¨¤ fatigat de tanta fragmentaci¨® i drets de vetos per part, sobretot, dels pa?sos m¨¦s petits. El que proposa l'ingenuisme independentista ¨¦s demanar als 28 no tan sols que admetin Catalunya com a soci nou, el que faria 29, sin¨® a m¨¦s que li donin el dret de veto corresponent. La resposta a tal demanda, que aviat seria imitada per altres "petites nacions europees", ens la podem imaginar f¨¤cilment: facin vost¨¨s el que vulguin dins d'Espanya, per¨° al final nom¨¦s tindran tots junts, Espanya i Catalunya, un sol vot dels 28 que tenen dret de veto. ?s a dir, tornem al punt de partida: nom¨¦s amb una sortida legal, dialogada i pactada, podr¨ªem imaginar que Catalunya segu¨ªs a la UE.

Cohesi¨® nacional. Arribem aix¨ª al darrer punt, que no ¨¦s el menys important, sin¨® tot el contrari, ja que demana vetllar, "en tot moment, per la cohesi¨®? social i territorial de la nostra naci¨®?", i cont¨¦, de fet, una cr¨ªtica impl¨ªcita a la manera com s'ha portat el proc¨¦s, que ha dividit els catalans i el catalanisme. La promesa vagament formulada al comen?ament del proc¨¦s que es miraria de mantenir una velocitat que no fes trencar el tren catalanista ha quedat superada. De fet, els efectes del proc¨¦s han estat devastadors per al PSC, tamb¨¦ per a CiU, per a Iniciativa, i ara amena?a directament Uni¨®. El darrer mapa electoral ens revela l'exist¨¨ncia de dues Catalunyes m¨¦s diferenciades que mai. Tamb¨¦ el creixement de Ciutadans n'¨¦s la mostra. I aix¨° ha estat en bona part obra de la pressi¨® independentista contra els qui no volien definir-se i feien nosa a l'hora de polaritzar i radicalitzar.

Preguntar no ¨¦s ofendre i respondre que s¨ª ¨¦s tan leg¨ªtim des del catalanisme, i fins i tot d'un independentisme que no tanqui els ulls, com respondre que no. Mala cosa si una consulta, el dret a decidir en definitiva, nom¨¦s val quan conv¨¦ i ha de donar lloc a anatemes i expulsions quan sembla inconvenient. Aix¨° no ¨¦s el principi democr¨¤tic, sin¨® la llei de l'embut.