La pregunta d¡¯Uni¨® a la milit¨¤ncia evita el terme ¡®independ¨¨ncia¡¯

Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya celebra en dos diumenges una consulta interna entre els seus militants per posicionar-se en el debat independentista de Catalunya. La direcci¨® del partit ha aprovat aquest dimarts el document que sotmetr¨¤ a votaci¨® i que, a difer¨¨ncia del que demanava el sector m¨¦s sobiranista, no pregunta directament sobre la independ¨¨ncia i descarta una declaraci¨® unilateral. Aix¨° s¨ª, advoca per ¡°no posar l¨ªmits a l'aspiraci¨® de la plena sobirania per a Catalunya¡±.

Uni¨® ha anat posposant els ¨²ltims dos anys el seu posicionament sobre la independ¨¨ncia, cosa que li ha provocat constants enfrontaments amb els seus socis de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica fins al punt que freq¨¹entment ha sorgit el debat de la ruptura de la federaci¨® que avui governa a Catalunya. Davant les eleccions del 27 de setembre, que Artur Mas pret¨¦n convertir en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia, el partit de Josep Antoni Duran Lleida ha optat per fer una pregunta m¨²ltiple que evita posicionar-se clarament.

La pregunta es basa en els valors fundacionals del partit, ¨¦s a dir, defensar el dret a decidir dels catalans i a la ¡°plena sobirania¡± de Catalunya. Tamb¨¦ s'aposta per ¡°garantir en tot moment la seguretat jur¨ªdica excloent tant una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia com l'obertura d'un proc¨¦s constituent al marge de la legalitat¡±.

La pregunta no ha aconseguit la unanimitat dels membres del comit¨¨ de govern: 17 hi han votat a favor, 9 en contra i 1 abstenci¨®, cosa que ha acostat a Uni¨® el fantasma d'una escissi¨® interna. L'elaboraci¨® del document s'ha dut a terme amb la m¨¤xima discreci¨® per part de la c¨²pula d'Uni¨®, que volia evitar el debat p¨²blic. El secretisme nom¨¦s s'ha trencat quan el sector independentista del partit va fer p¨²blic la setmana passada un document avalat per un miler de militants i que demanava un posicionament clar sobre la independ¨¨ncia.

Duran ha exercit un ferri control del partit al llarg de m¨¦s de dues d¨¨cades, per¨° els ¨²ltims dos anys el sector independentista, en principi minoritari, ha guanyat protagonisme. Formen part d'aquest sector dirigents hist¨°rics com l'expresident del Parlament Joan Rigol o l'actual presidenta, N¨²ria de Gispert. Tamb¨¦ han abra?at posicions n¨ªtidament independentistes bona part dels quadres locals del partit, aix¨ª com molts dels presidents comarcals.

La tensi¨® s'ha anat apoderant dels ¨°rgans de direcci¨® del partit a mesura que el proc¨¦s sobiranista ha pujat de to i les bases han emp¨¨s perqu¨¨ la formaci¨® es posicion¨¦s sobre la independ¨¨ncia. Uni¨® ha estat sempre al costat del ¡°dret a decidir¡±, per¨° no de la secessi¨®. En la consulta no oficial sobre el tema impulsada per la Generalitat el 9 de novembre?passat el partit nom¨¦s es va posicionar en la primera pregunta, la que demanava si Catalunya havia de tenir un Estat. En canvi no es van posicionar sobre la segona, que q¨¹estionava si aquest estat havia de ser independent.

Malgrat aix¨°, molts dirigents no van amagar que van votar s¨ª a les dues preguntes. Va ser el cas de la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i de bona part dels diputats d'Uni¨® al Parlament.