Una cat¨¤fora en el moment m¨¦s dur de l¡¯any

Aix¨° ¨¦s el que hi ha: que s¨®n molts els que no tenen ni idea del que ¨¦s una cat¨¤fora, ni tan sols molts dels que van pels llocs de setci¨¨ncies. Vagi per davant, per tant, la definici¨® d'aquesta figura ret¨°rica: ¡°Tipus de dixi que exerceixen algunes paraules, com els pronoms, per anticipar el significat d'una part del discurs que ser¨¤ emesa a continuaci¨®; p. ex., aix¨° en el que va dir ¨¦s aix¨°: que renunciava¡± (RAE). I despr¨¦s hi ha el tema que ens ocupa: que als ex¨¤mens d'acc¨¦s a la universitat es va demanar a Catalunya, a la prova de llengua castellana, que es defin¨ªs en 30 paraules qu¨¨ ¨¦s una cat¨¤fora, i que se'n pos¨¦s un exemple.

Pel que s'ha explicat, la male?da pregunta va produir en nois i noies un baluern de proporcions b¨ªbliques, que va anar prenent forma a trav¨¦s de f¨®rmules categ¨°riques del tipus ¡°van contra nosaltres¡± o ¡°volien enxampar-nos¡± o que, pels m¨¦s exagerats i adolorits, es va manifestar recorrent a llargues consideracions en qu¨¨ es van referir a un pla acuradament orquestrat per arru?nar les seves futures carreres i condemnar-los a travessar un desert ple de turments, i tot per culpa d'una paraula que no li importa a ning¨², que nom¨¦s coneixen quatre gats, que en realitat no serveix per res, que ni tan sols es va arribar a explicar b¨¦ a classe ¨Co?el professor?la va oblidar per irrellevant¨C i que mai tornaran a utilitzar. A m¨¦s: a qui dimonis li interessa la ret¨°rica? A Twitter, alg¨² va resumir l'horror en una sola frase: ¡°Male?da cat¨¤fora, no existeixes ni per al corrector del m¨°bil¡±. Un fin¨ªssim diagn¨°stic que resumeix la desolaci¨®.

La selectivitat ¨¦s un malson. Tots els ex¨¤mens en qu¨¨ cal estudiar massa coses ho s¨®n, i encara m¨¦s si t'hi jugues quina carrera triar i camines perseguint una qualificaci¨® que pot condicionar el teu futur. Els encarregats de posar les preguntes ho han de saber i per aix¨° ensenyen les dents per fer sang. Despr¨¦s segur que caminen mirant per una escletxa per observar la devastaci¨®. Podien, sempre que estiguessin en el programa, haver triat altres figures ret¨°riques: anadiplosi, ep¨ªnome, quiasme, enapalepsi, mempsi, zeugma o l¨ªtote. ?s veritat que tamb¨¦ es podien haver inclinat per unes altres: ironia, sarcasme, interrogaci¨®. Per¨° van triar cat¨¤fora. Si la paraula no la coneixen ni tan sols els que van de setci¨¨ncies, no tenien ra¨®, per tant, aquells nois i noies tan atabalats, tan estressats, tan a la vora d'un atac de nervis? Ja est¨¤ tot dit: els volien destruir, anaven contra ells.

El que resulta revelador ¨¦s que, una vegada realitzat el primer balan? general, i despr¨¦s d'haver-se explicat tots els cad¨¤vers al camp de batalla, els que es van enfrontar a Catalunya a les proves de les primeres assignatures comunes van convenir que no havien resultat massa complicades. El de llengua catalana va ser, pel que sembla, m¨¦s dur que el de llengua castellana. A filosofia van preguntar per Plat¨® i Nietzsche; a hist¨°ria, per la guerra de Cuba. I per alguna banda es va colar tamb¨¦ la cat¨¤fora. Doncs per aix¨°: perqu¨¨ estava al programa.