El nostre gripau de cada dia

Tinc un bon amic que celebra els gols dels seus ¨ªdols amb fervor i remordiment. Salta del sof¨¤, s'abra?a a la tele i, tot seguit, crida al golejador que retorni la pasta que t¨¦ a Su?ssa o a Andorra. ?s una celebraci¨® que uns atribuirien a un trastorn bipolar i uns altres a una esquizofr¨¨nia no diagnosticada.

No, el que pateix ¨¦s un simple atac de quotidianitat. De partit de futbol a partit pol¨ªtic, al meu amic li passa el mateix que a molts dirigents i a no pocs votants a l'hora de gestionar les contradiccions. Uns abracen tant el l¨ªder de l'equip que quan s'assabenten que t¨¦ diners a Andorra s'enfonsen en una depressi¨® profunda. Uns altres busquen en el joc una puresa que la pol¨ªtica no pot prometre. Els que menys, creuen encara en absoluts de just¨ªcia, efic¨¤cia i democr¨¤cia. Exigeixen al futbol la neteja del ballet quan s'assembla m¨¦s al rugbi, esport en qu¨¨, com diu el poeta, es pren partit fins a tacar-se.

On situem el nivell d'integritat? El primer llist¨® del nostre temps postcrisi (dC) el va posar el Podem pre-Monedero amb la seva sistematitzaci¨® de les idees de m¨¤fia o casta. Era dif¨ªcil escapar a aquella esmena a la totalitat, per¨° avui Don Limpio ha de pactar amb les circumst¨¤ncies. Les circumst¨¤ncies s¨®n la casta del PSOE. O aqu¨ª, la del PSC. O la d'Iniciativa, els seus 32 anys de govern a Barcelona i 12 milions d'euros de deute a La Caixa.

En aquesta pol¨ªtica del sil¡¤logisme en qu¨¨ els c¨¤stigs han arribat sols, ens hem de remuntar al PP i a la seva pol¨ªtica antiterrorista per trobar alguna cosa que se li assembli. Era l'¨¨poca de la demag¨°gia d'Acebes i Aznar per situar ETA en tot el que no era el PP. Com que ERC tenia contactes amb EH i amb el PSC, per irradiaci¨®, el PSOE acaba estant a prop de la banda terrorista.

La nova pol¨ªtica ha de ser una combinaci¨® de paraules i fets

Amb els c¨¤stigs sempre passa el mateix, un mai no ¨¦s prou honrat. Els candidats a la presid¨¨ncia dels Estats acostumaven a dir que no es podien guanyar unes eleccions sense els magnats del petroli, per¨° que despr¨¦s era impossible governar amb ells. Els amagaven de la mateixa manera que Barcelona en Com¨² amaga Iniciativa. No s¨¦ qu¨¨ va haver de pensar Ada Colau la nit que Laia Ortiz tuitejava amb afectaci¨® el compte dels sense sostre que s'anava trobant per Barcelona. Jo li podria recordar la dels subsaharians sense sostre que va enviar a Alcarr¨¤s l'aleshores alcaldessa accidental Imma Mayol. Tampoc estaven prou nets per estar a la pla?a de Catalunya. 32 anys: la puresa acostuma a contenir un elevat percentatge de demag¨°gia.

No vaig votar Ada Colau, entre altres coses perqu¨¨ no visc a Barcelona. Com a futura alcaldessa li desitjo, malgrat la r¨¨mora d'Iniciativa, tota la sort del m¨®n. ?s m¨¦s, crec que si els partits tinguessin dos dits de front farien una oposici¨® constructiva, facilitarien les mesures d'urg¨¨ncia social que proposa i col¡¤laborarien en el desenvolupament econ¨°mic de la ciutat. Uns purgarien la sup¨¨rbia demostrada i uns altres la seva incompet¨¨ncia. Potser seria un bon primer pas per a la seva regeneraci¨® i per demostrar que la nova pol¨ªtica ha de ser una combinaci¨® de paraules i fets, de formes i continguts.

?s cert, no hi ha res gratu?t. Com Colau, tots ens hem d'empassar el nostre gripau d'Iniciativa perqu¨¨ la pol¨ªtica ¨¦s un gran banquet de gripaus amanit amb tota mena de condiments. Jugar amb les contradiccions de l'adversari ¨¦s inevitable, per¨° el que ¨¦s dolent d'aprofitar-se'n ¨¦s que tard o d'hora al m¨¦s pur dels defensors dels okupes li surt un pis tur¨ªstic. Llavors els efectes s¨®n devastadors: com m¨¦s alt puja el mico, millor se li veu el cul.

Amb els problemes que arrossega la ciutat, un pis tur¨ªstic ¨¦s una ximpleria, per¨° ¨¦s que quan ens prometien nova pol¨ªtica, no es tractava precisament d'aix¨°? De proposar un nou estil i de creure que els electors som prou madurs per recon¨¨ixer el valor dels pol¨ªtics que es mengen gripaus per nosaltres. Si tots ens mengem el nostre gripau diari, com no imaginarem els men¨²s que ens sobrevolen?

El primer comprom¨ªs de la nova pol¨ªtica hauria de ser no tractar de ximples els ciutadans. M¨¦s que res, per poder-se diferenciar en alguna cosa de la vella.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.