Mor Christopher Lee: ad¨¦u a Dr¨¤cula

Christopher Lee, arxifam¨®s pel seu paper de Dr¨¤cula, va morir diumenge als 93 anys en un hospital de Chelsea a causa d¡¯un problema respiratori. S¡¯ha trigat uns dies a comunicar el dec¨¦s perqu¨¨ la v¨ªdua va voler avisar abans tots els familiars, segons The Guardian. Lee no va ser nom¨¦s un int¨¨rpret famos¨ªssim gr¨¤cies al fet que va encarnar al segle XX el vampir m¨¦s popular per a la productora Hammer, sin¨® rendible i taquiller en aquest segle pels seus papers de comte Dooku en la saga de La guerra de les gal¨¤xies i de Saruman a El senyor dels anells. A m¨¦s va encarnar Francisco Scaramanga a L¡¯home de la pistola d¡¯or en la saga Bond.

Nascut el 27 de maig del 1922 a Londres, a l¡¯aristocr¨¤tic barri de Belgravia, la seva elevada al?ada (1,96 metres) li va permetre mostrar al cinema un f¨ªsic impressionant, sobretot en papers de dolents. De fam¨ªlia de classe alta, el seu pare era tinent coronel de la Gu¨¤rdia Reial brit¨¤nica i la seva mare, la comtessa Estelle Mari Carandini di Sarzano. La seva inf¨¤ncia, despr¨¦s del divorci dels seus pares, va transc¨®rrer a Su?ssa. De tornada a Londres la seva mare es va casar amb el banquer Harcourt Ingle Rose, oncle d¡¯un altre mite del segle XX, l¡¯escriptor Ian Fleming, creador de Bond. Despr¨¦s de viatjar per mig Europa ¨Cassegurava, per exemple, que havia assistit a l¡¯¨²ltima execuci¨® p¨²blica a Fran?a¨C, en la Segona Guerra Mundial va servir amb ¨¨xit a l¡¯ex¨¨rcit (va participar en operacions secretes), i va acabar parlant franc¨¨s i alemany.

Considerat un dels grans actors del cinema, va comen?ar la seva carrera el 1947, a La estra?a cita, de Terence Young. I encara que no va parar de treballar ¨Cdurant tota la seva carrera va participar en 250 produccions¨C la fama no li va arribar fins a finals dels anys cinquanta, quan va entrar a la productora Hammer i va donar vida al comte Dr¨¤cula en la vintena de pel¡¤l¨ªcules que va fer amb Peter Cushing. De la seva caracteritzaci¨® del xupasang, va dir Fernando Savater que era ¡°un dimoni carn¨ªvor, amb ¨ªmpetus brutals cap als sucs de la vida¡±. Tot i aix¨°, el seu primer film a la Hammer no anava de vampirs, sin¨® que encarnava el monstre de Frankenstein i Cushing, V¨ªctor Frankenstein, a La maledicci¨® de Frankenstein.

Als seixanta i setanta va ser un dels rostres m¨¦s coneguts de la pantalla gr¨¤cies a La m¨°mia, El gos dels Baskerville, Medusa, Rasput¨ªn: el monje loco i tota mena de Dr¨¤cules, incl¨°s els dirigits per Jes¨²s Franco, com la saga Fu Manx¨²: ¡°Com r¨¨iem¡±, recordava Lee. ¡°Tenia un talent incre?ble, per¨° mai un pressupost decent. Aix¨ª que feia servir constantment el zoom per no ensenyar gaire. Amb m¨¦s diners hauria arribat m¨¦s lluny. I que b¨¦ que ens ho pass¨¤vem. Un dia rodant al club de golf de La Manga, jo estava cobert completament de sang i ferides purulentes, i vaig decidir entrar aix¨ª al bar del club. Em vaig recolzar a la barra i li vaig deixar anar al cambrer: ¡®El hoyo 18 es un hijo de puta [en espanyol]¡¯. Ens ho pass¨¤vem molt b¨¦¡±. Tamb¨¦ va rodar amb un altre espanyol: amb Pere Portabella va fer Cuadecuc, vampir (1970), documental amb aires a Nosferatu, un primigeni making-of d¡¯El comte Dr¨¤cula, de Franco.

El final dels setanta i els vuitanta van ser els de l¡¯encasellament. Amb bons treballs com La vida privada de Sherlock Holmes, L¡¯home de la pistola d¡¯or o Els tres mosqueters, va rodar tota mena de pel¡¤l¨ªcules de terror, com¨¨dies i s¨¨ries de televisi¨®. ¡°La meva millor actuaci¨® va ser a Jinnah [biopic del 1998], quan vaig interpretar Muhammad Ali Jinnah, fundador del Pakistan. La meva millor pel¡¤l¨ªcula? The wicker man (The weaker man) del 1973¡±, va explicar en diverses ocasions.

Malgrat que va apar¨¨ixer a Boja acad¨¨mia de policia, que va sortir a 1941 i a la saga dels Gremlins, Lee semblava en franca retirada fins que tres fets van salvar i van rellan?ar la seva carrera: la seva amistat amb Tim Burton, que Lucas li truqu¨¦s per a les tres pel¡¤l¨ªcules de La guerra de les gal¨¤xies que van conformar la trilogia inicial, i que Peter Jackson el fitx¨¦s com Saruman a El Senyor dels Anells. Amb Burton va rodar Sleepy Hollow, Charlie i la f¨¤brica de xocolata, La n¨²via cad¨¤ver, Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles i Ombres tenebroses. Quant a Lucas, expliquen les llegendes, va anomenar Dooku al seu personatge a La guerra de les gal¨¤xies com a record sonor a Dr¨¤cula.

Entre els seus ¨²ltims treballs ¨Camb la seva tornada a la Hammer amb La v¨ªctima perfecta (The resident) (2011), la seva col¡¤laboraci¨® amb Scorsese a La invenci¨®n de Hugo, o Tren de nit a Lisboa, de Bille August¨C hi ha la seva tasca d¡¯actor de doblatge a Extraordinary tales (2015), de Ra¨²l Garc¨ªa, amb la qual l¡¯animador espanyol ha il¡¤lustrat les millors hist¨°ries d¡¯Edgar Allan Poe.

Despr¨¦s d¡¯una carrera tan longeva, qu¨¨ li va quedar per fer? ¡°El Quixot¡±, explicava en una entrevista el 2009. ¡°Podria el p¨²blic espanyol acceptar-me en aquell personatge? ?s un somni, i desgraciadament estic sobrepassant per molt poc la seva edat. Tinc per descomptat la seva cara i entenc perfectament el seu comportament. Un home de gran for?a, que tracta cada dona com si fos una princesa. Una hist¨°ria meravellosa¡±. I assegurava: ¡°Visc en el present, no en el passat. No estic ancorat a casa recordant les meves d¨¨cades de feina. Als actors joves sempre els dic: ¡®Fes-ho tan b¨¦ com puguis¡¯. ?s millor ser professional que tenir talent. He treballat amb els pitjors i els millors directors. En diverses ocasions m¡¯he plantejat qu¨¨ hi feia, jo, al plat¨®. No obstant aix¨°, mai he marxat d¡¯un film, fins i tot quan em van enganyar amb els noms dels meus companys de repartiment¡±. Una lesi¨® a l¡¯esquena en el rodatge de The wicker tree, seq¨¹ela de The wicker man, va parar una mica el seu ritme vital. A The Guardian explicava en una entrevista: ¡°Fer pel¡¤l¨ªcules no ¨¦s la meva feina, sin¨® la meva vida. M¡¯interessen moltes coses fora del cinema: canto, escric llibres... per¨° actuar ¨¦s el que em mant¨¦ en moviment, el prop¨°sit de la meva vida¡±.

Entre aquestes passions, destaca la seva afici¨® per la m¨²sica heavy, que el va portar fins i tot a col¡¤laborar amb els grups Rhapsody of Fire o Manowar gr¨¤cies a la seva veu greu i a gravar l¡¯¨¤lbum de heavy metal simf¨°nic Charlemagne: The Omens of Death. Ja havia gravat abans, el 2006, Revelations, disc que tenia peculiars versions de cl¨¤ssics com My way de Frank Sinatra i de Nit de pau.

El seu gendre, gallec, va portar els ¨²ltims anys la seva carrera de manera f¨¨rria, traient bon partit al seu web i a la seva legi¨® de seguidors: ¡°Em va dir que deix¨¦s de signar aut¨°grafs, els subhasten per Internet a 600 d¨°lars! Fins i tot escanegen la meva signatura i l¡¯enganxen a d¡¯altres fotos¡±.