L¡¯oc¨¤s dels 140 car¨¤cters

La sortida de Dick Costolo prevista per a l'1 de juliol, que era un rumor des de fa mesos, ha deixat al descobert les grans mancances de la xarxa social. Entre els m¨¨rits del directiu sortint hi ha una professionalitzaci¨® de l'empresa, la sortida a borsa i la seva valoraci¨® actual. Passa de 3.000 milions de d¨°lars quan hi va arribar el 2010, als m¨¦s de 23.500 milions actuals. Entre les car¨¨ncies de la gesti¨® de Costolo, el gran escull ¨¦s el dubte sobre la rendibilitat de la companyia.

En una trobada amb l'equip de comunicaci¨®, davant els dubtes presentats, insistia en un missatge: ¡°Per¨° saps que el pla ¨¦s ser rendibles en cinc anys, oi?¡±. Aquest no ¨¦s l'¨²nic problema, Twitter afronta diversos reptes per aconseguir-ho.

En primer lloc, la definici¨®. No ¨¦s f¨¤cil explicar qu¨¨ ¨¦s Twitter. Ja no ¨¦s nom¨¦s un servei de missatgeria massiva de 140 car¨¤cters. ?s immediatesa, s¨ª, per¨° no ¨¦s un microblog personal. Per alguns ¨¦s un servei per comentar la televisi¨®, la r¨¤dio o els esdeveniments en directe; per a d'altres, un difusor de fotos, v¨ªdeos i enlla?os. Els adolescents, cada vegada m¨¦s enganxats a Snapchat, encara troben inter¨¨s per seguir de prop el periple de les estrelles.

El creixement ¨¦s un altre dels seus problemes. M¨¦s ben dit, el seu estancament. Superen els 302 milions d'usuaris actius mensuals, tants com Instagram, una aplicaci¨® propietat de Facebook. Per¨° si es compara amb l'¨²ltim any nom¨¦s han crescut un 18%. Els de Zuckerberg tripliquen amb m¨¦s de 1.400 milions de perfils actius. L'?sia i l'Am¨¨rica Llatina s¨®n els seus grans focus d'inter¨¨s, la seva estrat¨¨gia ¨¦s anar de la m¨¤ amb la taxa d'adopci¨® de tel¨¨fons intel¡¤ligents i connexi¨® a Internet.

No obstant aix¨°, fa dos anys van decidir no obrir m¨¦s oficines, M¨¨xic i Espanya han estat les ¨²ltimes. Prefereixen arribar a acords amb socis locals per a la venda de publicitat. Tot el pes recau en San Francisco, Dublin i T¨°quio, amb aquesta distribuci¨® perqu¨¨ els equips de suport puguin cobrir les 24 hores del dia. Aquest ¨¦s un altre dels punts febles, Twitter ¨¦s gratis per a l'usuari i no hi ha publicitat aparent. Nom¨¦s permeten patrocinar els discrets trending topics, amb una franja taronja que indica que ¨¦s de pagament. El mateix passa amb alguns missatges.

Les marques poden fer publicitat gratis dels seus productes a trav¨¦s del seu perfil. Disposar d'un gran nombre de seguidors permet difondre sense passar per caixa. Els falta trobar una f¨®rmula pr¨°pia. Els intents per entrar al comer? electr¨°nic han estat intermitents. L'arribada del bot¨® de comprar impulsat per Pinterest els ha deixat fora d'un espai que aparentment els pertanyia, el del comer? social.

El mar? del 2014 van fer un fitxatge sonat a Silicon Valley: Baljeet Singh, vicepresident de YouTube, i inventor d'una de les seves eines m¨¦s brillants, Trueview, un programari que verifica si l'usuari ha vist el v¨ªdeo i cobra als anunciants en funci¨® de l'atenci¨®. ?s a dir, garanteix que la inversi¨® publicit¨¤ria ha estat efectiva. Costolo volia restar protagonisme al text per donar-lo al v¨ªdeo. L'aplicaci¨® Vine, amb nom¨¦s sis segons en bucle, acapara les bromes adolescents, per¨° no ha arribat al gran p¨²blic. Fa dos mesos van permetre incloure fins a 30 segons de v¨ªdeo a cada missatge. Al mateix temps, van llan?ar una start-up comprada al gener, quan estava en incubaci¨®: Periscope. Aquesta ¨¦s la seva arma mestra per recuperar l'actualitat, v¨ªdeos en directe de manera senzilla des de qualsevol m¨°bil. L'usuari ¨¦s un videoreporter potencial.

En ocasions han fet sensaci¨® de lluitar contra la seva pr¨°pia naturalesa. A Twitter els missatges s¨®n ef¨ªmers. Massa. La sensaci¨® de perdre's alguna cosa fa que els usuaris l'abandonin. Highlights ¨¦s la seva manera de pal¡¤liar-ho, una opci¨® que de manera experimental estan provant alguns usuaris d'Android. Nom¨¦s s'activa si s'est¨¤ m¨¦s de sis hores sense obrir l'aplicaci¨®, llavors procedeixen a oferir les piulades m¨¦s rellevants mentre s'ha estat fora. Aquest no ¨¦s l'¨²ltim problema amb el contingut. El tenen tant per fer-lo brillar, com per eliminar insults i ofenses. Un esfor? en la mateixa l¨ªnia va ser el seu acord amb Google per destacar el seu contingut en lloc preferent, per a molts aquest pas ¨¦s un primer acostament per a una hipot¨¨tica compra.?

?s f¨¤cil abra?ar la bandera de la llibertat d'expressi¨®, per¨° no ho ¨¦s tant quan una xarxa social es converteix en un focus d'amenaces, ciberbullying i delictes varis. El directiu sortint va confessar que volien refor?ar els seus equips de gestors de comunitat i legal per eliminar els insults i prendre mesures treballant de prop amb les autoritats.