L¡¯inici del canvi

Si les eleccions del 24 de maig van anunciar el comen?ament d'un canvi pol¨ªtic a Espanya, la constituci¨® d'Ajuntaments va consumar ahir una mudan?a de dimensions considerables. Que quatre de les cinc ciutats m¨¦s poblades (Madrid, Barcelona, Val¨¨ncia, Saragossa) siguin governades per agrupacions de l'esquerra alternativa ofereix la imatge d'un capgirament tan fort com la reculada del Partit Popular, simbolitzat especialment en la p¨¨rdua de les alcaldies de Madrid i Val¨¨ncia despr¨¦s de 24 anys amb el bast¨® de comandament.

El PP continua sent la for?a m¨¦s votada a Espanya, cosa li ofereix encara una plataforma de recuperaci¨® per a les eleccions generals. Per¨° la seva capacitat de pacte ¨¦s redu?da i la confian?a que la seva direcci¨® hauria pogut tenir entesa amb el PSOE s'ha vist truncada per l'actitud d'aquest, que ha portat fins al final el comprom¨ªs de no donar suport a la dreta en la constituci¨® d'Ajuntaments.

El PP conserva alcaldies de capitals amb el suport de Ciutadans, tamb¨¦ disposat a ajudar-lo en algunes autonomies ¡ªMadrid ¨¦s la m¨¦s important¡ª, per¨° el partit d'Albert Rivera el condiciona en un terreny complicat de gestionar, com ¨¦s el de la regeneraci¨® democr¨¤tica. Tot i que el vot conservador continua sent fort, quedar-se sense bona part del poder territorial l'afebleix. Hi ha les condicions perqu¨¨ el PP emprengui r¨¤pidament la seva pr¨°pia renovaci¨®; no obstant aix¨°, el comentari de Mariano Rajoy de ¡°rebaixar expectatives¡± llan?a confusi¨® sobre el que est¨¤ disposat a fer. Haver mantingut com a caps de llista persones tan controvertides com Esperanza Aguirre, Rita Barber¨¢ o Javier Le¨®n de la Riva no l'ha ajudat a plantar cara a les municipals. De moment s'inclina per criticar el PSOE, presentant-lo com a company de viatge dels radicals i posar el crit al cel?contra les esquerres.

Els socialistes surten de la constituci¨® d'Ajuntaments amb m¨¦s poder del que tenien; recuperen alcaldies importants, com Sevilla, per¨° les bases de qu¨¨ disposen no els permeten considerar-se guanyadors. L'aposta de Pedro S¨¢nchez contra el PP i a favor de les forces emergents el situa en condicions relativament incertes per disputar la presid¨¨ncia del Govern central, tenint en compte la compet¨¨ncia electoral directa que li faran els seus actuals aliats.

Els nacionalistes obtenen un poder municipal molt matisat. El PNB recupera les alcaldies de les tres capitals basques ¡ªla de Vit¨°ria amb el suport de Bildu, formaci¨® que per la seva banda obt¨¦ Pamplona¡ª i fracassa l'intent de nacionalistes i independentistes catalans d'agafar embranzida sobre la base d'una aposta comuna.

?s engany¨®s interpretar tot el que ha passat com una revoluci¨®. Per¨° s¨ª que ¨¦s la confirmaci¨® del capgirament engegat pels partits emergents, que porten la iniciativa, malgrat que no s¨®n els m¨¦s votats, i condicionen els dos tradicionals, PP i PSOE. Les noves plataformes d'esquerra conquereixen el poder a Madrid i Barcelona, les dues ciutats m¨¦s emblem¨¤tiques d'Espanya, per¨° tamb¨¦ a altres capitals de prov¨ªncia: Cadis, la Corunya. En realitat es tracta de governs minoritaris, possibles nom¨¦s gr¨¤cies a suports externs, la qual cosa fa dif¨ªcil la radicalitat de pol¨ªtiques que, tal com es van formular, no van aconseguir prou suports. Per aix¨°, per respondre a les altes expectatives, persones com Manuela Carmena o Ada Colau, alcaldesses respectives de Madrid i Barcelona, hauran de superar les dificultats de la gesti¨®.

El canvi s'ha produ?t amb la normalitat que calia esperar d'un pa¨ªs pol¨ªticament madur, excepte tensions a?llades. No sabem quant donaran de si els nous alcaldes i els futurs presidents auton¨°mics, per¨° els pactes electorals han donat resultat. La governabilitat est¨¤ assegurada; qualsevol altra opci¨® era impensable.