Desobeir les lleis

Des de fa uns dies, arran de la paraules d'Ada Colau sobre la seva disposici¨® a desobeir lleis injustes, s'ha afirmat que les declaracions de Colau s¨®n dif¨ªcilment compatibles amb un Estat democr¨¤tic de dret. En l¨ªnies generals, ¨¦s cert que casen malament amb la concepci¨® est¨¤ndard de l'Estat de dret. Tanmateix, voldria posar l'accent en una cosa que, crec, ha estat ignorada. Hi ha diverses raons per posar en dubte l'Estat de dret (entenent com a tal l'exig¨¨ncia normativa que tant ciutadans com governants actu?n conformement al principi de legalitat).

Una d'aquestes raons, efectivament, ¨¦s la suggerida per Colau: la injust¨ªcia d'elles mateixes. No obstant aix¨°, no acostuma a ser aquesta la ra¨® que acostuma a motivar les violacions legals per part de les autoritats a la nostra societat. El m¨¦s habitual ¨¦s que les autoritats violin les normes jur¨ªdiques en benefici dels seus propis interessos. La corrupci¨®, en les seves diverses formes i amb els seus diversos tipus penals, no ¨¦s sin¨® una vulneraci¨® flagrant de l'Estat de dret per part de les autoritats.

?s famosa la distinci¨® que Norberto Bobbio feia servir entre govern de les lleis i govern dels homes. L'Estat de dret contemporani ¨¦s la cristal¡¤litzaci¨® del govern de les lleis. Aix¨ª, vulnerar l'Estat de dret significa abandonar el govern de les lleis i abra?ar, com en temps remots, el govern dels homes.

Sembla, doncs, que tant les paraules de Colau com les accions dels corruptes esmenen l'Estat de dret. Hi ha alguna difer¨¨ncia, llavors, entre Colau i els corruptes? Al meu entendre, s¨ª que n'hi ha, encara que es tracta d'una difer¨¨ncia pol¨ªtica, no jur¨ªdica. Les raons invocades per Colau s¨®n diferents d'aquelles que motiven les accions dels corruptes tant en el contingut com en la forma.

Hi ha alguna difer¨¨ncia, llavors, entre Colau i els corruptes? Al meu entendre, s¨ª que n'hi ha, encara que es tracta d'una difer¨¨ncia pol¨ªtica, no jur¨ªdica

En relaci¨® amb el contingut, les de Colau apel¡¤len a una situaci¨® d'injust¨ªcia que les institucions hi haurien de posar remei. Les raons que motiven els corruptes, en canvi, s¨®n merament egoistes, interlocut¨°ria-interessades, no tenen res a veure amb pal¡¤liar cap situaci¨® d'injust¨ªcia. Des del punt de vista de la forma, mentre que les raons dels corruptes s¨®n i nom¨¦s poden ser opaques, les raons plantejades per Colau s¨®n p¨²bliques. Per tant, hi ha una difer¨¨ncia sobre les motivacions pol¨ªtiques per desobeir la llei.

Aix¨° ¨¦s possible que resulti irrellevant jur¨ªdicament. Per¨° en el moment de fer una an¨¤lisi pol¨ªtica de les paraules de Colau, la naturalesa p¨²blica i la refer¨¨ncia a la just¨ªcia de les raons que invoca hauria de ser tinguda en compte. Aix¨° no justifica res, per¨° ¨¦s un element que, en una an¨¤lisi pol¨ªtica exhaustiva, hauria d'estar present. I en una an¨¤lisi pol¨ªtica com aquesta, o en un esb¨®s, que ¨¦s pel que d¨®na aquestes l¨ªnies, un podria dir que, contra el que pogu¨¦s semblar obvi, nom¨¦s la desobedi¨¨ncia basada en raons interlocut¨°ria-interessades afebleix les institucions p¨²bliques. El pol¨ªtic corrupte manca de sentit institucional en dur a terme les seves accions. No li importa en quin estat de descr¨¨dit quedin les institucions p¨²bliques despr¨¦s de les seves accions. No em sembla que unes paraules com les de Colau denotin la mateixa abs¨¨ncia de sentit institucional. En una interpretaci¨® caritativa, podria dir-se que, d'una manera el¡¤l¨ªptica i heterodoxa, les seves paraules estan encaminades a fer m¨¦s fortes les institucions. Si les autoritats nom¨¦s obe?ssin lleis justes, no ¨¦s insensat pensar que les institucions serien m¨¦s s¨°lides i estables, at¨¨s que, presumiblement, l'estima ciutadana a les lleis augmentaria significativament.

El problema ¨¦s que sota aquesta lectura caritativa de les paraules de Colau s'arriba a una paradoxa. Per arribar al punt m¨¤xim d'estabilitat i solidesa institucional, en qu¨¨ les autoritats nom¨¦s obeeixen lleis justes, sembla necessari impugnar temporalment l'Estat de dret. I aix¨°, com deia abans, significa remuntar-se al temps del govern dels homes. El mateix Plat¨® era partidari del govern dels homes, o, m¨¦s ben dit, d'alguns homes, a saber, els guardians perfectes, aquells que mai no s'equivoquen, els ¨²nics que poden con¨¨ixer la veritat. No crec que Colau es pensi que posseeix la veritat ni tampoc crec que pretengui dur a terme una inquietant obra de govern perfeccionista. Atribuir-li aix¨° seria una exageraci¨®, com potser tamb¨¦ ho van ser, al cap i a la fi, les seves paraules.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic