Intoler¨¤ncia m¨²tua

La gran xiulada es va oblidar amb el triplet del Bar?a. Ara ja en podem parlar serenament. Diuen que es va ultratjar un s¨ªmbol d'Espanya. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil establir quan l'esbroncada o la xiulada s¨®n una ofensa per a molts, que se senten sincerament ofesos, i quan aquell gest col¡¤lectiu constitueix una manifestaci¨® l¨ªcita de la lliure expressi¨® discrepant, per feridora que sigui.

No se sap qu¨¨ s¨®n, ni quins s¨®n, els s¨ªmbols susceptibles d'ultratge. La nostra Constituci¨® nom¨¦s d¨®na car¨¤cter de s¨ªmbol al Rei, ¡°s¨ªmbol de la unitat i perman¨¨ncia de l'Estat¡± (article 56). De l'himne, no en diu res. Les constitucions de Fran?a i Portugal s¨ª que citen expressament La Marsellesa i A Portuguesa. Com aquestes, l'Estatut de Catalunya estableix expressament que els s¨ªmbols de Catalunya s¨®n tres: la bandera tradicional, la Diada de l'onze de setembre, i ¡°l'himne de Catalunya que ¨¦s Els segadors¡±.

L'himne d'Espanya es remunta a Carles III. Frederic de Pr¨²ssia tenia una marxa del cos militar de Granaderos, i li va regalar a la seva fillola Maria Am¨¤lia de Saxonia que, amb catorze anys, va ser casada, per poders, amb el rei espanyol. Aix¨ª va arribar l'himne a la Cort espanyola. El 1908 va ser harmonitzat pel mestre P¨¦rez Casas, a qui pertanyen els drets de propietat intel¡¤lectual. Per decret d'Aznar de 1997 es va acordar adquirir tots els drets d'explotaci¨®, reproducci¨®, distribuci¨® i comunicaci¨® de la Marcha Granadera o Marcha Real Espa?ola estipulant un preu del 5% dels ingressos de l'explotaci¨®, ¡°i al marge de tot aix¨° 130 milions de pessetes¡±. No obstant aix¨°, un altre decret de 1998 va acceptar ¡°la cessi¨® a t¨ªtol gratu?t a favor de l'Estat¡±. En l'annex del Reial decret el Butllet¨ª Oficial de l'Estat (BOE) inclou la partitura musical, per¨° no la lletra. Per aix¨° ¨¦s incantable. Aix¨ª doncs, tenim per himne una marxa militar prussiana de segona m¨¤ que no se sap si legalment ¨¦s, o no, un s¨ªmbol d'Espanya.

Alguns, sentint-se ofesos per les esbroncades i les xiulades a aquest himne, desenfunden r¨¤pidament el Codi Penal. No obstant aix¨°, dif¨ªcilment podrien jutjar tots els ofensors, que eren desenes de milers d'espectadors. Per¨° compte: un exhaustiu visionat d'imatges de TV podria oferir bocs expiatoris suficients per satisfer els ¨¤nims?m¨¦s ac¨¨rrims d'una venjan?a, que seria, en tot cas, desigual i lleu.

A la inacabable llista d'infraccions i prohibicions de l'anomenada llei mordassa se li ha escapat prohibir i sancionar les xiulades a l'himne nacional

El Codi Penal nom¨¦s castiga amb multa les ofenses o ultratges a Espanya, a les seves comunitats aut¨°nomes o als seus s¨ªmbols o emblemes, efectuats amb publicitat. ?s una pena m¨ªnima. En termes de proporcionalitat significa que l'ofensa que castiga es considera m¨ªnima. El contrari del Codi Penal franquista de 1944, del que procedeix. Aquest sacralitzava els seus s¨ªmbols, i castigava amb pena de m¨¦s de sis anys de pres¨® els ultratges a la naci¨® espanyola o als seus s¨ªmbols o emblemes. Els s¨ªmbols de Catalunya i Euskadi, simplement, estaven prohibits i la seva exhibici¨® era delicte greu. El codi de la democr¨¤cia, amb una simple multa, manca d'aquella terrible i desproporcionada efic¨¤cia repressiva i dissuasiva, i per tant, no ¨¦s una soluci¨® per als qui pretenen fer-ho servir per venjar l'ultratge.

L'anomenada llei mordassa tampoc serveix. A la seva inacabable llista d'infraccions i prohibicions se li ha escapat prohibir i sancionar les xiulades a l'himne nacional. Per a aix¨° ja existia una llei de 2007, contra la viol¨¨ncia, el racisme, la xenof¨°bia i la intoler¨¤ncia en l'esport. Al seu cat¨¤leg d'infraccions alguns castiguen la intoler¨¤ncia amb multes, tancaments d'estadis o prohibicions d'acudir-hi. Per¨° la seva efic¨¤cia repressiva tampoc ¨¦s autom¨¤tica: poden ser recorregudes judicialment.

Seria una mostra d'intoler¨¤ncia in¨²til la repressi¨® penal o governativa de la gran xiulada, perqu¨¨, com va dir El Roto, tamb¨¦ ¡°la xiulada ¨¦s un himne¡±. Per¨°, probablement, els que van xiular no acceptarien una altra xiulada als seus propis himnes amb la mateixa toler¨¤ncia que requereixen per a la seva gran xiulada. I aix¨° tamb¨¦ seria intoler¨¤ncia. L'¨²nica soluci¨® contra bregues de repudi del p¨²blic dels estadis ¨¦s no posar-s'hi b¨¦, no sotmetre's al seu judici incontenible, impulsiu, simplista i maniqueu, que arriba a tot: jugadors, ¨¤rbitres, llotges presidencials o himnes.

Nom¨¦s superarem aquesta perillosa espiral d'intoler¨¤ncia rec¨ªproca si comprenem i respectem els que se senten sincerament ofesos, i aquests, si es pregunten per qu¨¨ els van xiular, bandegen qualsevol remei repressiu, desacralitzen tots els s¨ªmbols, i, abans de res, amb democr¨¤tica bona educaci¨®.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s exfiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya