Antipaties

Sempre m¡¯ha fet gr¨¤cia com funciona aix¨° de les antipaties. Sovint valorem els actes de les persones en funci¨® de com de simp¨¤tiques ens semblen. Ens ha passat a tots. Quan tens alg¨² enfilat res del que fa o diu et sembla b¨¦. I potser ni tens raons per qu¨¨ et caigui antip¨¤tic, ni molt menys per jutjar totes les seves accions. Tinc la sensaci¨® (una que ¨¦s espavilada) que a l¡¯estadi de Lle¨®, en qu¨¨ va jugar fa uns dies la selecci¨® espanyola de futbol, Gerard Piqu¨¦ cau malament. O jo tinc molta imaginaci¨®, o els espectadors es van deixar el sentit de l¡¯humor a casa. Per¨° el cas ¨¦s que van rebre el jugador del Bar?a amb una sonora xiulada. Per qu¨¨? Per fer una broma. Coses que passen als estadis de futbol, on la pell s¡¯irrita amb facilitat i la llengua se solta r¨¤pid. No ¨¦s una justificaci¨®. Per¨° (per desgr¨¤cia) ja hi estem acostumats. No hi estem tant als circuits de velocitat.

Les motos (i els cotxes) no han estat mai com el futbol. ?s una de les primeres coses que vaig aprendre en posar els peus a un circuit. Als esports de motor no hi ha dos equips ni dues aficions que es barallen a la pista i a la grada; d¡¯equips, n¡¯hi ha uns quants, els protagonistes, els venerats, s¨®n m¨¦s aviat els pilots (amb l¡¯excepci¨® de casos especials com el de Ferrari), i l¡¯afici¨® nom¨¦s ¨¦s una. Als circuits les grans rivalitats neixen habitualment del respecte dels seus protagonistes i no ¨¦s normal que es llancen insults des de la tribuna. Hi ha hagut, a vegades, reaccions irades del p¨²blic. Li va passar a Vettel amb els tifosi quan no vestia de vermell; o a Simoncelli, quan va arribar a Montmel¨® despr¨¦s de topar amb Pedrosa uns dies abans. Per¨° si hi ha xiulets recurrents a les pistes aquests s¨®n per a Jorge Lorenzo, esbroncat habitualment a Mugello, el jard¨ª de Rossi, la casa dels rossistes.

Diuen que els seguidors de groc no perdonen al pilot mallorqu¨ª un gest que va tenir el 2010, el cap de setmana del Gran Premi d¡¯It¨¤lia, en qu¨¨ Rossi es va trencar la t¨ªbia i el peron¨¦. Lorenzo va guanyar la cursa i va pujar al podi amb una samarreta del club de fans de Valentino. Volia dedicar-li la vict¨°ria. Per¨° els fans de l¡¯itali¨¤ no ho van entendre aix¨ª. El van xiular. I ho segueixen fent. Jorge encara est¨¤ pagant penit¨¨ncia. Passa que ara tamb¨¦ el reben amb xiulets a Montmel¨®, un circuit que ¨¦s a mitja hora en cotxe de Barcelona, la ciutat on va viure m¨¦s d¡¯una desena d¡¯anys, des que en tenia 14 i era un nen amb moltes ganes de triomfar.

Em pregunto qu¨¨ ha fet Lorenzo, a m¨¦s de ser un nen atrevit i xulo, que portava una cresta i mai no es mossegava la llengua. Em pregunto qu¨¨ ha fet malament els ¨²ltims anys, despr¨¦s de ser capa? d¡¯endolcir el seu pilotatge i tenir un control tan gran de la moto que ja ning¨² no pot criticar-lo per ser perill¨®s a la pista. Em pregunto qu¨¨ m¨¦s ha de fer, a banda de guanyar curses amb eleg¨¤ncia i t¨ªtols com ning¨² ho havia fet des que Crivill¨¦ va baixar de la moto. I tamb¨¦ em pregunto qu¨¨ pot fer Rossi, perqu¨¨ les coses canvien i que un pilot que guanya quatre curses seguides pugui pujar al podi, al seu propi pa¨ªs, i rebre un aplaudiment com D¨¦u mana. No li donarem la responsabilitat a l¡¯itali¨¤ que Montmel¨® xiuli l¡¯himne espanyol, per¨° potser s¨ª que pot fer alguna cosa perqu¨¨ els seus seguidors, que en s¨®n molts, no xiulin Lorenzo.