Mestre de dramaturgs

Fa dos anys, Josep Maria Benet i Jornet va rebre el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes i el va entendre com un reconeixement al teatre que es feia a Catalunya en aquells moments (i se segueix fent ara). Poc abans, havia pres una decisi¨® simb¨°lica: que les seves obres deixessin de representar-se als teatres p¨²blics catalans, perqu¨¨ aquells espais havien de reservar-se als nous autors.

Als seus 75 anys, ha lluitat pel teatre des dels t¨¨rbols anys 60, quan ¡°el panorama a Catalunya era desolador¡±, fins a l'actualitat, quan ha aconseguit arrencar-se aquella espina clavada i afirma, amb orgull, que ¡°el teatre catal¨¤ passa pel seu millor moment¡±. I ell ha jugat un paper crucial per superar aquella ¡°travessia del desert¡± i aconseguir el que, en el seu moment, va qualificar com una utopia: ¡°Somi¨¤vem amb un futur ut¨°pic i impossible del teatre catal¨¤: sab¨ªem que no passaria mai per¨° mereixia tot el respecte i tota l'ajuda¡±, va recordar fa quatre anys, com a president d'honor de la Fundaci¨® de la Sala Beckett. Per¨° va passar.

Si la dramat¨²rgia catalana contempor¨¤nia no ha estat flor d'un dia, ni una simple moda, ni tan sols una tend¨¨ncia generacional, sin¨® un corrent cultural potent i consolidat, ¨¦s en bona part gr¨¤cies a noms com Jos¨¦ Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Llu?sa Cunill¨¦, Toni Casares o molts d'altres i, en particular, gr¨¤cies a Benet i Jornet, gran referent dels mestres citats i dels nous noms de la creaci¨® catalana.

M¨¦s enll¨¤ de prol¨ªfic guionista de s¨¨ries de televisi¨®, Benet i Jornet ¨¦s mestre de dramaturgs. Ha estat una pe?a clau en el projecte T-6 del Teatre Nacional de Catalunya, una aposta de Toni Casares (director de la Sala Beckett) i de Sergi Belbel (que dirigiria el TNC) per fomentar l'autoria i direcci¨® teatrals. L'aposta es va guanyar.

Autors referents

Per aix¨° quan, en part per la persistent crisi, el T-6 va abaixar la persiana (una d¨¨cada despr¨¦s, el 2013), la dramat¨²rgia catalana estava consolidada. Hem conegut Pere Riera o Cristina Clemente, hem gaudit de Jordi Casanovas, ens hem esglaiat amb Jordi Oriol o amb Marilia Samper, hem apr¨¨s amb Pau Mir¨® i amb Merc¨¨ S¨¤rrias¡­ I aquests autors s'han convertit, al seu torn, en referent de molts altres. Cadascun amb el seu estil, amb les seves obsessions, amb les seves il¡¤lusions.

Les sales alternatives (amb la FlyHard al capdavant en creaci¨® teatral) han sabut absorbir tot aquest talent. Un talent que s'ha adobat a l'Institut del Teatre o a l'obrador de la Beckett o a escoles com E¨°lia o al teatre aficionat o, en alguns casos, fora de Catalunya, per¨° que t¨¦ un accent indiscutiblement catal¨¤. Els joves (i adults) valors de la creaci¨® fan un teatre que ens atrapa per la seva proximitat, per tot el que t¨¦ de cr¨ªtica social, perqu¨¨ l'espectador es reconeix en els personatges, reconeix els escenaris, reconeix els ambients. Un teatre semblant al de Jornet.

El gran temor de Benet i Jornet era que ¡°l'autor, despr¨¦s d'estrenar, es qued¨¦s sense un lloc on fer i dir¡±. Calia seguir cuidant-lo, calia acaronar-lo, consentir-lo. ?s el que ha fet Papitu i el que pensa seguir fent.