¡°T¡¯estimem, Papitu!¡±

Va ser dif¨ªcil contenir l'emoci¨® ahir a la nit en l'homenatge a Josep Maria Benet i Jornet, Papitu, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L'excusa era el 75¨¨ aniversari del dramaturg per¨° se celebrava quan s'ha sabut? p¨²blicament que el reconegut autor de teatre i d'algunes de les s¨¨ries m¨¦s populars de la televisi¨® catalana, aquell home que ha fet tan entranyable la seva combinaci¨® de tendresa i sornegueria, d'intel¡¤lig¨¨ncia i cor, lluita contra l'alzheimer. La circumst¨¤ncia, a la qual no es va fer al¡¤lusi¨® en tota la vetllada encara que ning¨² podia deixar de sentir-la molt endins, va contribuir especialment a convertir la Sala Gran del TNC en una olla de pressi¨® de sentiments.

Quan Benet i Jornet, que no va parlar p¨²blicament en tota la nit, va apar¨¨ixer a la sala per anar al seu seient, tot el teatre ¨Centre els presents hi havia Xavier Rubert de Vent¨®s, Llu¨ªs Pasqual, ?lex Casanovas, Llu¨ªs Homar, Carme Sansa, Pau Mir¨® o Guillem-Jordi Graells¨C , es va posar dempeus i li va tributar una llargu¨ªssima ovaci¨®. A l'escenari, davant una pantalla blava amb el lema de la vetllada ¡°75 espelmes per al Papitu!¡±, un faristol, un balanc¨ª, un tresillo, una taula, un llit, un escriptori i un piano de cua. L'homenatge va consistir en un espectacle cosit a for?a d'una s¨¨rie de lectures i v¨ªdeos que constitu?en un tan sentit com savi recorregut cronol¨°gic per l'obra teatral de Benet i Jornet (no debades entre els que el van orquestrar hi havia dos directors i amics seus com Sergi Belbel i Xavier Albert¨ª). La selecci¨® de certs fragments d'obres va evidenciar el fet d'intentar dir algunes de les coses que no podien verbalitzar-se obertament.

A m¨¦s de Belbel i Albert¨ª, Lurdes Barba i Toni Casares signaven l'escenificaci¨® dels passatges representats, que van interpretar actors tan coneguts com Maife Gil, Anna G¨¹ell, Mont Plans, Jordi Boixaderas, David Selvas, Llu¨ªs Soler i Pep Cruz. Va haver-hi moments en qu¨¨ l'emoci¨® se sumava a l'emoci¨® en apar¨¨ixer a la pantalla, representant fragments de peces de Papitu, imatges de les actrius mortes Rosa Novell, Anna Lizaran i ?ngels Poch.

L'espectacle va arrencar i es va tancar amb sengles fragments de La desaparici¨® de Wendy (1973), amb Pau Vinyals fent de Peter Pan i llan?ant algunes belles al¡¤lusions sobre la inf¨¤ncia de l'autor, el seu descobriment de l'amor pel teatre i la m¨¤gia de l'escenari. A continuaci¨®, en una ruptura que nom¨¦s va tenir sentit pel desig d'emfatitzar el caire institucional de l'acte, va pujar a l'escenari ¡ªen realitat va baixar des de la platea, on estava assegut amb l'homenatjat¡ª el conseller de Cultura Ferran Mascarell. El conseller, que certament va parlar amb afecte i amistat que anaven molt m¨¦s enll¨¤ del seu c¨¤rrec, va explicar com Albert¨ª i Belbel van proposar l'homenatge fa uns mesos ¡ªla fam¨ªlia de Benet i Jornet va comen?ar a percebre els s¨ªmptomes de la malaltia fa uns quants anys i li van diagnosticar el desembre passat¡ª.

¡°L'aniversari semblava una bona excusa per dir-li que l'apreciem¡±, va continuar Mascarell, que va recalcar que l'homenatge era ¡°institucional, professional i des de l'amistat¡±. Va seguir dirigint-se directament a l'escriptor: ¡°Has fet una notabil¨ªsima aportaci¨® al teatre del nostre pa¨ªs¡±. El conseller va destacar la ¡°contribuci¨® extraordin¨¤ria¡± de Benet i Jornet a la renovaci¨® del teatre catal¨¤ (amb el seu paper connectant diverses generacions d'autors) i a la normalitzaci¨® de la llengua, i li va agrair el treball en televisi¨® amb les seves s¨¨ries que s¨®n ¡°part de la nostra educaci¨® sentimental¡±.

¡°Est¨¤s al nostre cor i a la nostra intel¡¤lig¨¨ncia¡±, va resumir el sentir de tots Mascarell dirigint-se al ¡°nen de barri¡± que seguia la cerim¨°nia amb un somriure enlluernador.

Van seguir Una vella, coneguda olor, Beren¨¤veu a les fosques, Revolta de bruixes ¡ªen la qual el directe es va solapar amb el v¨ªdeo de 1975 en el qual apareixia la Novell¡ª, Desig, Ai, carai, E. R., Testament, Olors, L'habitaci¨® del nen, Salamandra, Soterrani, Dues dones que ballen.... Va ser un meravell¨®s exemple de l'altura i la profunditat del teatre de Benet i Jornet, amb tots els seus temes: l'aspror, l'amor, la malaltia, els afectes crepusculars, la fam¨ªlia, la felicitat perduda, els enigmes. Va quedar en evid¨¨ncia, per si no ho sab¨ªem, l'immens coneixement de Papitu de l'escriptura teatral i de la naturalesa humana. El recorregut d'una hora i mitja ens va deixar amb molt¨ªssimes ganes de revisitar tot aquell teatre.

L'acte va enfocar el seu final amb la tornada de Peter Pan, Albert¨ª al piano tocant la malenconiosa Gymnop¨¦die n¨²mero 1 de Satie, i les paraules ¡°el tel¨® va caure darrere teu¡±.

Vinyals va pujar a buscar Papitu i aquest va passar a l'escenari mentre sonava l'¡°aniversari feli?¡± amb una altra vegada tot el p¨²blic dempeus. Benet i Jornet va saludar, va bufar les espelmes, es va encongir d'espatlles com si no trob¨¦s qu¨¨ dir i va romandre una estona somrient, emocionat i feli?.

T'estimem, Papitu!