El Bach de Gardiner

Sempre resulta dif¨ªcil parlar de m¨²sica, l¡¯art m¨¦s abstracte de tots. Parlar de pintura ¨¦s una mica m¨¦s f¨¤cil; d¡¯arquitectura, encara m¨¦s. I parlar de literatura ¨¦s el m¨¦s f¨¤cil de tot, encara que sigui cosa enrevessada, pel sol fet que est¨¤ constitu?da en el mateix element que la cr¨ªtica liter¨¤ria: el llenguatge.

Al llarg dels ¨²ltims cent anys, hi ha hagut estudiosos que han parlat de m¨²sica amb molta compet¨¨ncia, pel sol fet que eren music¨°legs, i de vegades tamb¨¦ homes de lletres, com Theodor Adorno: els seus escrits sobre m¨²sica s¨®n abstrusos, per¨° Adorno no solia equivocar-se, perqu¨¨ coneixia la ci¨¨ncia musical tan b¨¦ com Sch?nberg. N¡¯hi ha hagut d¡¯altres que, sense saber tanta musicologia, s¡¯han arriscat a passar a la lletra intu?cions brillants, sensacions oportunes i rares vinculacions, o afinitats, entre la m¨²sica i la resta de les arts. ?s el cas dels dos llibres musicals d¡¯Eugenio Tr¨ªas. D¡¯aquesta segona aproximaci¨® en diem ¡°impressionista¡±, perqu¨¨ est¨¤ basada en la recepci¨® auditiva de la m¨²sica i, en alguns casos, la comprensi¨® d¡¯un text que li fa de partenaire o una cultura que li fa d¡¯ombra davantera.

Per¨° no ¨¦s tan f¨¤cil, i ¨¦s enormement infreq¨¹ent, que alg¨² parli de la m¨²sica, en el nostre cas de Johann Sebastian Bach, reunint tota la compet¨¨ncia del music¨°leg i, damunt, tot el que pugui resultar pertinent de convocar a una an¨¤lisi global, sigui de l¡¯¨¤mbit de la hist¨°ria de la cultura o de la hist¨°ria mateixa. Aix¨° ¨¦s el que ha fet John Eliot Gardiner en el seu extraordinari estudi sobre Bach: La m¨²sica en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebatian Bach, traducci¨® de Luis Gago ¡ªmolt merit¨°ria, perqu¨¨ cal saber molta m¨²sica per traduir un llibre aix¨ª (Barcelona, Acantilado, 2015). ?s un dels llibres emparaulats per Jaume Vallcorba abans de morir, editor molt amant de l¡¯art protegit per santa Cec¨ªlia, i abans per Orfeu mateix. A Vallcorba dedica Gardiner l¡¯edici¨® en castell¨¤, amb paraules sinceres i sentides.

Com que la m¨²sica de Bach ¨¦s, possiblement, la m¨¦s religiosa de totes les que s¡¯han compost ¡ªexpressi¨® barroera, perqu¨¨ tota m¨²sica ¨¦s religiosa, menys la que es fa actualment al Palau Sant Jordi, que no deixa de ser un ritual b¨¤quic¡ª, resulta enormement dif¨ªcil parlar de les seves composicions pr¨°piament lit¨²rgiques, m¨¦s que les altres, sense caure en aquestes deliq¨¹esc¨¨ncies i embadaliments en qu¨¨ cauen tamb¨¦, habitualment, els auditors d¡¯un concert: ¡°Quanta bellesa!¡±, ¡°Quina inspiraci¨®!¡±, ¡°M¨²sica celestial!¡±, ¡°Com ens eleva!¡±. Tot aix¨° est¨¤ ben dit, per¨° no vol dir gran cosa: no ¨¦s ni cr¨ªtica ni an¨¤lisi.

Doncs b¨¦, Gardiner, que no solament ¨¦s music¨°leg, sin¨® tamb¨¦ fil¨°leg de la m¨²sica, historiador i un director que ha bregat ni m¨¦s ni menys que amb totes les Cantates de Bach, ens ofereix una visi¨® absolutament esclaridora de la vida del compositor, del seu context luter¨¤, els seus maldecaps econ¨°mics i log¨ªstics com a professional a Leipzig, la seva manera de treballar, i tot el que calgui per assolir una visi¨® molt pr¨°xima a una veritat historicomusical de l¡¯obra del Cantor. I entra en detalls que segurament no se li havien acudit a ning¨², com la import¨¤ncia del conreu de la patata a Alemanya durant la guerra dels 30 anys, o l¡¯estructura del bosc de Centreeuropa al XVIII, que tamb¨¦ descriu dins el marc de la vida de Bach. Naturalment, no sols aquestes min¨²cies: Gardiner no oblida ¡ªf¨®ra imperdonable¡ª parlar dels efectes del luteranisme i del pietisme en l¡¯obra pr¨°piament religiosa de Bach. Luter havia escrit: ¡°Un mestre d¡¯escola ha de saber cantar; altrament, no el reconeixer¨¦ com a tal¡±; i d¡¯aqu¨ª procedeix ¡ªafegint-hi, ¨¦s clar, la seva traducci¨® de la B¨ªblia, que va forjar l¡¯alemany literari per a tota la posteritat¡ª, el c¨¨lebre Gesang, l¡¯himne, la can?¨®, base encara avui de la lit¨²rgia luterana ¡ªres a veure amb les guitarres de la lit¨²rgia cat¨°lica progre.

No ¨¦s estrany que, amb aquests a priori, Gardiner escrigui amb tanta excel¡¤l¨¨ncia el cap¨ªtol dedicat a la Passi¨® segons Mateu, per a molts, cim de la m¨²sica religiosa de tots els temps: tan religiosa, que en escoltar-la calladament no cal creure en D¨¦u perqu¨¨ hom se senti relligat, d¡¯una o altra manera, amb la Transcend¨¨ncia.