All¨¤ on no nom¨¦s brilla el sol

La m¨¤quina que sona ja est¨¤ en marxa. I, com cada any, ja ¨¦s gaireb¨¦ tradici¨®, els primers dies de calor d'estiu han acompanyat l'arrencada del S¨®nar, que en la seva jornada di¨¹rna, sota un sol inclement sense n¨²vols que l'atenuessin, va comen?ar a regalar les seves estampes tradicionals. Amb multitud de cossos asseguts a la gespa artificial del Village ¨Ces nota que ¨¦s inici de festival perqu¨¨ els cossos encara no han estat abandonats a si mateixos pels seus propietaris¨C les primeres actuacions han hagut de bregar amb la dispersa atenci¨® dels espectadors, encara prenent mides al que ser¨¤ gaireb¨¦ casa seva durant els dos propers dies. Tot era sensaci¨® d'estrena, l'estrena d'un festival que marca l'apogeu electr¨°nic a Barcelona.

Aquest fet ja es nota als mateixos accessos, on treballadors somrients reparteixen fullets de m¨¤, pr¨¨via salutaci¨® generalment en angl¨¨s, en els quals fan publicitat les desenes d'actes vinculats amb l'escena electr¨°nica que aquests dies acompanyen el S¨®nar. Solucionada aquesta petita barrera publicit¨¤ria, els acreditats accedeixen al recinte pel S¨®narPro, una prova de la import¨¤ncia que l'organitzaci¨® li concedeix. All¨¤ reben tothom qui hi entra unes construccions de fusta amb aspecte de reciclada que faria les del¨ªcies de Manu Chao, mentre una cantarella de veus remet a xerrades i confer¨¨ncies que tenen lloc all¨¤ mateix en aquell prec¨ªs instant. Una mica m¨¦s enll¨¤ uns atrafegats manetes arreglen alguna cosa filiforme amb uns soldadors port¨¤tils, cosa que evoca a la formaci¨® professional. Enmig d'aquest ambient entre ecologista, tecnol¨°gic i mercantil, els acreditats llueixen aquelles acreditacions que probablement algun d'ells no abandona ni a la dutxa, de tan orgull¨®s que se sent per la seva distinci¨® en aquest jard¨ª dels aven?os.

El Village. El sol pica amb for?a. El p¨²blic, coneixedor de la temperatura de l'estiu mediterrani, ja no vesteix de manera calculada; o m¨¦s ben dit, el c¨¤lcul els condueix a la comoditat. Gaireb¨¦ no hi ha aspectes cridaners, sabedor tothom que un bell modelet despr¨¦s de dues hores de suor es converteix en un bell modelet amb secrecions. No val la pena l'esfor?, amb unes samarretes i uns pantalons de combat n'hi ha prou. Els m¨¦s atrevits esperen sota el sol que Kindless comenci la seva actuaci¨®, que com totes al S¨®nar arrenca amb una puntualitat de ferrocarril nip¨®. Banda org¨¤nica, aix¨ª es diu a les bandes que toquen els instruments de tota la vida ¨Cbaix, guitarres i bateria¨C, al servei de m¨²sica negra que comen?a sonant funky, amb una guitarra que evocava una cosa tan poc moderna com Level 42. Per¨° era nom¨¦s l'inici, se suposa que despr¨¦s la cosa mutaria, entre altres coses tenint en compte les ganes d'una vocalista negra que posava l'arrel vocal a l'assumpte.

Canvi de tema. Del desert cremat pel sol i de la calor que puja com una infecci¨® des de la gespa artificial, abrasiva, es passa al Hall, una nau amb una foscor matisada per llums vermelles, del mateix color que les teles que cobreixen les parets, a la qual els ulls s'han d'acostumar r¨¤pidament. Abans d'aix¨° un parell de trepitjades recorden a qui hi entra que hi ha cossos estesos a terra. Per¨° la laxitud dura poc, el temps just perqu¨¨ l'espectacle Double Vision activi els presents. El productor Uwe Schmidt i l'artista visual Robin Fox, cap d'ells ocupant l'escenari, despleguen un massatge audiovisual intimidant que combina l¨¤ser, projeccions de v¨ªdeo, signes que es fonen a la pantalla com els codis de Matrix, imatges entretallades i una m¨²sica que s'eleva com una catedral: cada so es recolza sobre el precedent com les pedres s'alcen al cel l'una sobre l'altra. Ritmes entretallats i maquinals, sons incidentals i, en suma, pura desconstrucci¨® a la qual l'o?da de l'usuari del S¨®nar ja est¨¤ acostumat.

De tornada a l'exterior hi ha detalls que indiquen que la vida continua sent normal. Una marca convida el p¨²blic a llan?ar-se a una piscina de boles, com les de les guarderies, per¨° la gr¨¤cia ¨¦s que fotografien qui ho fa perqu¨¨ ho comparteixi amb els amics. Alguna cosa aix¨ª com ¡°m'exhibeixo 2.0¡±, ja que no es tracta de fer, sin¨® que els altres vegin qu¨¨ fas. Just al costat una mena d'estrella de mar met¨¤l¡¤lica que sembla experta en Pilates es mou i fa contorsionisme. No, no ¨¦s circ, ¨¦s una instal¡¤laci¨® anomenada Cod.Act: Nylo?d, al voltant de la qual s'amuntega el p¨²blic mentre pronuncia en diversos idiomes interjeccions de sorpresa. ?s el S¨®nar, qui no se sorprengui, menteix. Pocs minuts despr¨¦s, en un altre escenari tancat, ali¨¨ al sol, Koreless ofereix un altre espectacle audiovisual, aquest m¨¦s l¨ªric i ambiental, decididament evocador, almenys al principi, perqu¨¨ m¨¦s tard ¨¦s una mica m¨¦s robust. Emmanuel Biard orquestra uns efectes visuals amb l¨¤ser, encara que m¨¦s t¨¨nues que en els de Double Vision, i la pau brilla en un auditori fosc nom¨¦s il¡¤luminat per rajos de llum. ?s el S¨®nar, no nom¨¦s hi brilla el sol.