Fins a la derrota final

Transcric (i tradueixo) l'acta de el Segon Congr¨¦s Nacional Ordinari d'Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya (UDC), celebrat a Tarragona el 21-22 d'octubre del 1933: ¡°Catalunya o, millor dit, els pa?sos de llengua catalana constitueixen una naci¨® amb totes les seves caracter¨ªstiques i, per tant, amb tots els drets i deures que es deriven d'aquesta categoria. Propugnem per a les nacions, comen?ant per la nostra, el respecte a la seva autodeterminaci¨®, equivalent al reconeixement del ple exercici de la seva sobirania.(...)¡±

¡°Afirmem que la millor soluci¨® per als problemes nacionals dels pa?sos ib¨¨rics ¨¦s una confederaci¨® lliurement pactada sobre les bases d'independ¨¨ncia pol¨ªtica, interdepend¨¨ncia econ¨°mica i fraternitat espiritual. Cal no oblidar, amb tot, que per a una soluci¨® confederalista no n'hi ha prou amb la conformitat d'un dels membres de la confederaci¨®, ja que si falt¨¦s la dels altres, i sobretot la de qui actualment t¨¦ encara la nostra llibertat, no seria viable la f¨®rmula propugnada. En aquest cas, l'¨²nica soluci¨® compatible amb la dignitat de Catalunya i l'¨²nic mitj¨¤ de garantir el seu normal desenvolupament seria la separaci¨® total i absoluta, i tots els catalans tindrien el deure d'imposar-se els m¨¤xims sacrificis per aconseguir-la i consolidar-la.¡±

Forjada en aquests principis, Uni¨® va ser aquell estrany grup de cat¨°lics que, desprove?t (a difer¨¨ncia del PNB) de qualsevol poder institucional, es va enfrontar al franquisme des del primer dia. Aquella rara sigla que, quan va tornar?fr¨¤gilment a l'espai p¨²blic el 1976, dos anys despr¨¦s va defenestrar el seu ¨²nic parlamentari, el seu referent social, el seu mascar¨® internacional perqu¨¨ ell (Anton Ca?ellas) volia junyir el partit de Carrasco i Formiguera al carro de la UCD de Su¨¢rez i Mart¨ªn Villa. Uni¨® era una organitzaci¨® molt gelosa de la seva identitat fundacional i al¡¤l¨¨rgica als lideratges unipersonals, que celebrava congressos cada any i feia de la democr¨¤cia interna gaireb¨¦ un desig vehement.

Amb la instal¡¤laci¨® de Josep A. Duran Lleida a la presid¨¨ncia del Comit¨¨ de Govern el 1987 ¡ªja ho havia estat ja entre el 1982 i el 1983¡ª la cultura org¨¤nica d'Uni¨® va comen?ar a mutar. Els seus congressos van passar a ser biennals, despr¨¦s triennals i despr¨¦s quadriennals; la limitaci¨® de mandats es va esfumar, el partit es va verticalitzar, el seu lideratge es va personalitzar fins a l'extrem i va fer seva la m¨¤xima guerrista: ¡°qui es mogui no surt a la foto¡±.

El seu lideratge es va personalitzar a l'extrem i va fer seva la m¨¤xima guerrista: ¡°el que es mou no surt a la foto¡±.

Amb un talent pol¨ªtic innegable, Duran va persuadir els militants que, sense ell al capdavant, UDC seria fagocitada per Converg¨¨ncia i que, en tot cas, ning¨² administraria millor l'abund¨®s acord que donava als democristians un 25% dels c¨¤rrecs institucionals de CiU. El seu paper des del 2004 com a portaveu de la federaci¨® al Congr¨¦s no va fer sin¨® refor?ar l'autoritat org¨¤nica del del Campell i la seva pretensi¨® de representar a Madrid molt m¨¦s que una sigla.

Amb aquests antecedents, i malgrat l'amena?a de retirada si perdia, el fet que en la consulta interna de diumenge passat l'oficialisme duranista guany¨¦s per un marge de menys de 100 vots (poc m¨¦s del 2% de la milit¨¤ncia d'UDC) constitueix un veritable prodigi. Per¨° sobretot ¨¦s un s¨ªmptoma que, en aquests temps de mudan?a pol¨ªtica, l'autoritat interna i externa de Duran estava seriosament desgastada, tant o m¨¦s que la f¨®rmula de CiU.

Que un dels arguments duranistes (expressat per Ramon Espadaler) per aconseguir el s¨ª dels militants fos evitar que el ¡°catalanisme moderat¡± opti per Ciutadans (sic) denota una greu crisi d'idees, o b¨¦ una concepci¨® del catalanisme tan laxa, que podrien fer-la seva Jorge Moragas o Alejo Vidal-Quadras. Que Duran Lleida ignori o menyspre? el cansament sideral de milers i milers de convergents davant el que aquests perceben com una t¨¤ctica de sabotatge sistem¨¤tic al proc¨¦s des del 2012 suposa una greu error de percepci¨®, o un exc¨¦s d'arrog¨¤ncia, o incapacitat per entendre que la metamorfosi, el tsunami pol¨ªtic en curs no podia deixar al marge ni a Uni¨® ni a Converg¨¨ncia i Uni¨®.

Duran ha guanyat la consulta interna pels p¨¨ls (amb perd¨®), deixant UDC fracturada per la meitat i fora de el Govern. A partir d'aqu¨ª, pot soscavar el car¨¤cter plebiscitari del 27-S, i despr¨¦s posar a flotaci¨® Constru?m, i sotmetre Constru?m i Uni¨® (CiU) al test de les urnes...; i aix¨ª anar avan?ant, de vict¨°ria en vict¨°ria, fins a la derrota final.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador