¡°Olga Viza, ja s¨®c aqu¨ª!¡±

Turmentat com em sento des que fujo de la not¨ªcia, busco consol en els cl¨¤ssics. M'he tornat un vell rondinaire que es preocupa per la seva superviv¨¨ncia i es prepara per a una prejubilaci¨® for?ada o pactada mentre compto els quioscos que encara estan oberts com si fossin el meu cord¨® umbilical amb la feina. Res em diverteix m¨¦s que caminar amb un feix de diaris sota el bra?. Molts em prenen per un sonat sense saber que ja m'he familiaritzat tamb¨¦ amb les noves tecnologies. Em preocupa com em guanyar¨¦ la vida de gran quan sent jove no parava d'escriure sense cobrar. I no trobo la manera d'estar en pau amb mi mateix perqu¨¨ no s¨¦ qu¨¨ s'espera de mi ni qu¨¨ puc donar, o el que ¨¦s pitjor, se'm demanen coses que no s¨¦ fer i les que ofereixo no interessen, aix¨ª que l'¨²nica manera que tinc per reconciliar-me amb aquell ofici vocacional que em t¨¦ agafat des de petit ¨¦s anar a les cites en qu¨¨ es reapr¨¨n el periodisme.

Dimarts vaig anar al lliurament del VIII Premi Quim Reg¨¢s. Em va animar recordar la seva figura, la d'un periodista transgressor, bohemi i apocal¨ªptic, capa? de fer-se un diari a la nit i al mat¨ª seg¨¹ent crear-ne un de nou, implicat en tot el proc¨¦s de producci¨®, anticipant-se a la not¨ªcia i inventant-se formats. Em va reconfortar tamb¨¦ poder saludar referents que veig de tant en tant ¡ªAndreu Miss¨¦, Llu¨ªs Foix, Manel Cuy¨¤s, Joan Subirats, Miguel Rico¡ª, i d'altres que tinc a prop ¡ªXavier Vidal Folch, Walter Oppenheimer¡ª, i ja no parlem dels membres del jurat i de les moltes periodistes ¡ªhereves de Mercedes Mil¨¢ i Isabel Bosch¡ª. I vaig celebrar que la guardonada fos Olga Viza, ja distingida amb un Ondas i diversos premis a la millor comunicadora-presentadora de televisi¨®, la musa que amenitzava els caps de setmana amb la redacci¨® de Miramar a partir de programes com Estadio 2.

Temps en qu¨¨ ens passejaven pel m¨®n amb el galop del Grand National, les palades de la regata Oxford-Cambridge i les mel¨¦s del Cinc Nacions. Vam aprendre una mica de golf, una mica de tennis, menys d'escacs i vam discutir de motos i F¨®rmula 1 per no obrir la boca sobre gimn¨¤stica fins que no parlava l'Olga. Em fascinaven els periodistes enciclop¨¨dics de llavors, gent com Juanjo Castillo, a qui no li queia la cendra de la cigarreta fins que acabava la frase, moment que mai coincidia amb la campaneta del rodet de la seva m¨¤quina d'escriure. I adorava l'Olga, pionera i hero?na en un temps de periodisme de cal?otets. No ¨¦s que sab¨¦s de tot, sin¨® que volia saber sobre totes les coses. Tant podia parlar amb Ballesteros com entrevistar Carl Lewis o buscava Senna per acabar reflexionant sobre l'¨²ltim moviment del K¨¤rpov-Kasp¨¤rov.

Despr¨¦s de 15 anys d'informaci¨® esportiva, 37 d'ofici, assegura: "El m¨¦s important no ¨¦s on treballes sin¨® amb qui ho fas¡±

Va retransmetre tres mundials de futbol i sis Jocs Ol¨ªmpics abans de moderar el debat Zapatero-Rajoy. La parella m¨¦s c¨¨lebre de Barcelona 92 va ser segurament la d'Olga Viza i Mat¨ªas Prats. Hi ha poques escoles millors que la d'Esports per convertir-se en una celebritat period¨ªstica com saben molt b¨¦ Jordi Bast¨¦, Antoni Bassas o la mateixa Olga, representant del periodisme poli¨¨dric que defensa la professionalitat, l'honestedat, el sentit com¨² i el bon gust a partir del respecte escrupol¨®s dels fets. Una apreciaci¨® molt generalista i que en el seu cas demana matisos per refor?ar la seva v¨¤lua. A m¨¦s de decent i documentada, Olga Viza ha estat sempre una periodista rigorosa, la font d'energia de la qual ¨¦s la curiositat. Paraula de qui la coneix b¨¦: Mart¨ª Perarnau.

Mant¨¦ sempre la calma, per molt greu que sigui l'esdeveniment, conven?uda que se'n sortir¨¤ de la dificultat. No conec ning¨² m¨¦s capa? d'afrontar el programa m¨¦s llarg nom¨¦s amb les seves preguntes. ¡°Estem satisfets amb el que fem? No hi ha excessiva opini¨®? No estarem trivialitzant la informaci¨®? No ens obsessiona massa arribar a les multituds a qualsevol preu? No estem m¨¦s enganxats a la baralla que al debat? No ens estarem ficant un gol en pr¨°pia porta?¡± En el seu discurs al Parlament, va preguntar molt i va afirmar poc, per¨° sense risc: ¡°El m¨¦s important no ¨¦s on treballes sin¨® amb qui ho fas¡±.

Una jornada m¨¦s es va debatre sobre el periodisme de club; la futbolitzaci¨®?de l'esport; el repartiment dels espais als mitjans en funci¨® de l'¨¨xit o del frac¨¤s, de l'heroi o del br¨¨tol; i sobretot sobre com ¨¦s de perill¨®s quan la immediatesa prima sobre la qualitat i no sobre la veritat, circumst¨¤ncia que obliga a reivindicar la figura del periodista, per separar ¡°el gra de la palla¡±. Conv¨¦ escoltar l'Olga, llegir les seves entrevistes a?Marca, adonar-se de la seva obra audiovisual, reivindicar la seva vocaci¨® de servei edificada des de l'exig¨¨ncia, sempre amb respecte i el to adequat, mai carrincl¨® ni grandiloq¨¹ent. Els seus 15 anys en esports, 37 de periodisme, es reflecteixen en una an¨¨cdota recentment explicada: Antena 3 gravava una pastera que acabava d'arribar quan un immigrant es va apropar a la c¨¤mera identificada amb el logo de la cadena i va dir: ¡°Olga Viza, ja s¨®c aqu¨ª!¡±.

Dimarts vam ser diversos els n¨¤ufrags del periodisme que vam anar fins al Parlament a la recerca de l'energia que despr¨¨n l'¨²ltima premiada del Quim Reg¨¤s: ¡°Olga, ja som aqu¨ª!¡±. I ella ens va reconfortar com sempre: segura, serena, elegant. Igual que un Rolls Royce. Un cl¨¤ssic.