Un acord necessari

El Banc Central Europeu va haver de tornar a saltar ahir a l'arena per ampliar l'ajuda d'emerg¨¨ncia a la banca grega i evitar que passat aquest cap de setmana es produeixi un corralito ¡ªrestricci¨® total de liquiditat¡ª, que causaria un ensorrament desordenat i en cascada de Gr¨¨cia. Amb aquesta mesura, la instituci¨® de Frankfurt es reafirma com el millor defensor de l'estabilitat de la zona euro. Per¨° ning¨² hauria d'abusar d'aquest recurs extrem: de moment, s¨®n majoria els governadors partidaris de no desconnectar Atenes per no suplantar compet¨¨ncies de la pol¨ªtica. Aix¨° s¨ª: no hi ha unanimitat.

Aix¨ª que el drama podr¨¤ mantenir-se almenys fins dilluns, quan es reuniran amb car¨¤cter extraordinari els caps de Govern de l'¨¤rea euro. Aquesta cimera simbolitza l'¨²nic triomf que pot exhibir la dura estrat¨¨gia negociadora del Govern d'Alexis Tsipras: elevar el nivell pol¨ªtic decisori dels ministres d'Hisenda als primers ministres. Per¨° ¨¦s un triomf ple de fracassos. El pitjor ¨¦s de contingut: la prolongaci¨® de la negociaci¨®, la falta de claredat de les mesures, la par¨¤lisi temporal i la provocaci¨® cont¨ªnua constitueixen un conjunt de t¨¨cniques eficaces perqu¨¨ transcorri el temps. Per¨° amb el risc de provocar enormes revessos per a l'economia grega, que ha trencat la l¨ªnia de lleu recuperaci¨® registrada des del 2014.

Atenes tamb¨¦ ha fracassat en la seva croada per trencar les pol¨ªtiques de la Uni¨® (que abans ja havien comen?at el seu gir); en el seu intent de recolzar-se en els Governs?progressistes per a?llar els conservadors; en la seva temptativa de fer prevaler la democr¨¤cia grega sobre les de la resta de socis; en les seves irresponsables picades d'ullet a Moscou; en la seva t¨¤ctica de dividir els components de l'antiga troica; o en la de separar el ministre alemany de Finances de la seva pr¨°pia cancellera. Els recents insults a socis i creditors no fan sin¨® certificar l'estrepit¨®s fiasco d'aquesta estrat¨¨gia. Si al final del proc¨¦s calgu¨¦s comptar baixes, els ciutadans grecs haurien de mirar en primer terme el seu nou l¨ªder.

?s clar que no tan sols a ell, ja que les ruptures sempre s¨®n cosa de dos, encara que sigui en diferent grau. El catastrofisme d'alguns europeus ¨¦s escandal¨®s i irresponsable. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, presideix sobre tota l'eurozona, tamb¨¦ sobre Grecia, i ha de vetllar per la seva estabilitat. Declaracions seves com la que ¡°si els grecs estan retirant els dip¨°sits ¨¦s perqu¨¨ no confien en el futur del seu pa¨ªs¡± s¨®n incendi¨¤ries. Aconsellen la seva r¨¤pida jubilaci¨® anticipada.

Fa dies que la negociaci¨® s'ha estancat, ja que Gr¨¨cia no ofereix?mesures alternatives de resultats similars a les que se li proposaven. S'ent¨¦n que, malgrat les concessions m¨²tues, ning¨² vulgui donar el bra? a t¨°rcer quant als principis. Per¨° el que ning¨² entendria ¨¦s que per una difer¨¨ncia quantitativa n¨ªmia en la negociaci¨® (estimada entre 2.000 i 4.000 milions) es pos¨¦s en perill l'eurozona. El contagi no ¨¦s mai del tot descartable. I un resultat del pols (l'eventual sortida de Gr¨¨cia) que pos¨¦s en dubte la irreversibilitat de l'euro podria generar turbul¨¨ncies especulatives contra els socis considerats menys forts. Gaireb¨¦ ning¨² se salvaria de les sospites.