¡°Alg¨² ha de tenir la valentia, i crec que aquest he de ser jo¡±

Una p¨¤gina web recull fotografies de Dylan Roof, el blanc de 21 anys acusat de matar nou fidels negres en una hist¨°rica esgl¨¦sia afroamericana a Charleston, i inclou un manifest supremacista blanc. El domini va ser registrat al febrer per Roof, segons va publicar aquest dissabte el diari The New York Times.

El lloc es diu Last Rhodesian (L'¨²ltim rodesi¨¤), en refer¨¨ncia a l'antiga rep¨²blica de Rhod¨¨sia, on va imperar un r¨¨gim racista governat per la minoria blanca, fins que el 1980 es va convertir a Zimb¨¤bue. A la portada, apareix una fotografia d'un jove blanc, que no ¨¦s Roof, est¨¨s a terra ensangonat.

Per¨° en una secci¨® de fotografies s¨ª que apareix l'autor conf¨¦s de l'atrocitat la nit del dimecres a l'esgl¨¦sia Emanuel, al centre de Charleston. Es veu al jove posant amb una bandera de la Vella Confederaci¨® dels Estats esclavistes del sud dels Estats Units al segle XIX, cremant una bandera nord-americana o visitant llocs hist¨°rics del sud. En una altra, apareix amena?ant amb una pistola amb set bales. ?s una Glock calibri 45, el mateix model que, d'acord amb les investigacions, va ser el que va utilitzar Roof a l'interior de l'esgl¨¦sia.

El manifest no porta el nom de cap autor ni data, per¨° d¨®na indicis que l'escriv¨ªs Roof. L'autor es descriu com un "blanc nacionalista" i es disculpa pels errors tipogr¨¤fics perqu¨¨, al¡¤lega, "t¨¦ molta pressa".

En una secci¨® titulada Una explicaci¨®, explica que ha triat Charleston per a les seves accions "perqu¨¨ ¨¦s la ciutat m¨¦s hist¨°rica" de Carolina del Sud i perqu¨¨ va arribar a tenir la "proporci¨® m¨¦s gran de negres enfront de blancs al pa¨ªs". I agrega: "No tenim skinheads, cap KKK [en al¡¤lusi¨® al Ku Klux Klan] real, ning¨² fent res m¨¦s enll¨¤ de parlar a Internet. B¨¦, alg¨² ha de tenir la valentia de portar-ho al m¨®n real, i crec que aquest he de ser jo".

Al principi del text, l'autor explica la seva evoluci¨® ideol¨°gica. "No em vaig criar racista a casa o al meu entorn. Vivint al sud, gaireb¨¦ cada persona blanca t¨¦ alguna consci¨¨ncia racial, simplement pel nombre de negroes?[ho escriu aix¨ª en angl¨¨s, en la forma despectiva que s'usava fins a les lleis de drets civils als anys seixanta] en aquesta part del pa¨ªs. Per¨° ¨¦s una consci¨¨ncia superficial".

M¨¦s endavant, explica que el cas que "realment" el "va despertar" va ser la mort el 2012 a Florida de Trayvon Martin, un negre de 17 anys, per trets de George Zimmerman, un vigilant ve?nal blanc d'origen hisp¨¤. El succ¨¦s va desencadenar protestes de la comunitat negra. "Era obvi que Zimmerman tenia la ra¨®", escriu l'autor, que lamenta que els mitjans de comunicaci¨® "ignorin" els casos de negres que assassinen blancs.