Ira per una bandera confederada despr¨¦s de la matan?a de Charleston

Les xarxes socials als Estats Units es van omplir divendres amb una demanda tan curta com precisa: ¡°abaixeu aquesta bandera¡±. ¡°Aquesta bandera¡± ¨¦s la confederada, el controvertit s¨ªmbol dels Estats secessionistes del sud. Dos dies despr¨¦s de l'assassinat racista de nou feligresos negres en una esgl¨¦sia de Charleston, a Carolina del Sud, a mans d'un jove blanc, ¡°aquesta bandera¡± seguia hissada orgullosa davant del Capitoli a la capital d'aquest Estat, Columbia. Un fort contrast amb les banderes federal i estatal erigides sobre la c¨²pula del parlament local, que onejaven a mig pal. I amb cada cop de vent que l'agitava, augmentava la discussi¨® sobre si la confederada s'havia de retirar o no, controv¨¨rsia que es va afegir al revifat debat sobre el racisme als EUA o l'¨²s d'armes.

Com a rerefons hi ha el significat mateix d'aquesta bandera, un debat que divideix el pa¨ªs des de la fi de la guerra civil (1861-65). Per als seus defensors, es tracta d'un tribut als que van lluitar en aquesta contesa i un emblema de la llibertat d'expressi¨®. Els seus detractors la consideren un s¨ªmbol de l'esclavitud, la segregaci¨® racial i l'odi d'aquells supremacistes blancs amb els quals s'identificava obertament l'assass¨ª de Charleston, Dylann Roof.

Les autoritats estatals s'han mostrat esquives a l'hora d'atendre els reclams d'arriar la pol¨¨mica bandera. ¡°Seria com obrir la caixa de Pandora¡±, va dir el congressista republic¨¤ Mark Sanford. Tamb¨¦ la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, ho va qualificar com un ¡°tema sensible¡±.

De sensible res, va respondre des de les p¨¤gines de The Atlantic l'autor afroameric¨¤ Ta-Neshi Coates. ¡°El crim de Roof no es pot separar de la ideologia de la supremacia blanca ni del seu potent s¨ªmbol, la bandera confederada¡±, va afirmar. Una crida a la qual es va unir divendres Cornell Brooks, el president de la NAACP, l'organitzaci¨® afroamericana m¨¦s influent del pa¨ªs. ¡°La bandera confederada no pot onejar a la capital de l'Estat¡±, va resoldre.

Tamb¨¦ el president dels EUA, Barack Obama, t¨¦ clar qu¨¨ s'ha de fer. Tal com ja ha dit en el passat, opina que "la bandera confederada hauria d'estar en un museu, i aquesta continua sent la seva postura", va dir el viceportaveu de la Casa Blanca, Eric Schulz.

La pol¨¨mica sobre la bandera a Carolina del Sud ha coincidit amb una decisi¨® de la Cort Suprema que, dijous, va avalar la decisi¨® del tamb¨¦ Estat meridional de Texas de prohibir el 2011 l'¨²s d'aquesta mateixa bandera confederada a les matr¨ªcules personalitzades dels vehicles.

El cas havia arribat fins al m¨¤xim tribunal dels EUA despr¨¦s que l'organitzaci¨® Fills dels Veterans Confederats (SCV, segons les sigles en angl¨¨s) interpos¨¦s una demanda contra l'Estat de Texas per aquesta decisi¨®, que va considerar que atemptava contra la seva llibertat d'expressi¨®.

El Departament de Vehicles Motoritzats de Texas havia decidit prohibir l'¨²s de la bandera confederada per considerar que el seu ¨²s podia ser ¡°ofensiu¡± per a part de la poblaci¨®.

¡°Una part important de l'opini¨® p¨²blica associa la bandera de la Confederaci¨® amb organitzacions que expressen odi cap a persones o col¡¤lectius¡±, va argumentar en el seu moment la instituci¨®, a la qual la Cort Suprema ha donat ara la ra¨®.

En una de les fotografies de Dylann Roof que han circulat des que fos identificat com a autor de la massacre de l'esgl¨¦sia Emanuel de Charleston, el jove posa assegut en el cap¨® d'un cotxe amb la matr¨ªcula adornada amb ¡°aquesta bandera¡±.