Tornar als vuitanta sense nost¨¤lgia

Nou gran ple als jardins del palau reial de Pedralbes. Aquesta vegada van ser Spandau Ballet els que van aconseguir el ple i que, a m¨¦s, repetiran concert aquesta nit al mateix recinte (encara queden entrades per a aquesta segona sessi¨®).

El quintet brit¨¤nic, convertit en sextet sobre l'escenari per l'afegit d'un teclista, va oferir un concert impecable: dues hores de m¨²sica contagiosa i eminentment ballable. Pr¨¤cticament sense cap amaniment esc¨¨nic, nom¨¦s la fa?ana de l'edifici insigne com a tel¨® de fons, un parell de canons de fum i un joc de llums que girava dels tons blavosos als lilosos, van anar repassant els seus ¨¨xits antics en versions directes i despullades de qualsevol connotaci¨® nost¨¤lgica.

A Pedralbes els cinc membres originals de Spandau Ballet van sonar actuals encara que la majoria dels temes interpretats tinguessin m¨¦s de trenta anys. Entre els seus grans i inapel¡¤lables ¨¨xits va apuntar alguna can?¨® m¨¦s recent que encaixava perfectament amb aquell esperit de tornar als vuitanta per¨° fugint de qualsevol intenci¨® de?revival. Sens dubte el secret d'aquest saber fer es troba en la pres¨¨ncia del cantant Tony Hadley i del guitarrista Gary Kemp, veritables centres neur¨¤lgics de la proposta. Hadley posseeix una veu poderosa que el temps ha anat matisant i sap utilitzar-la amb eleg¨¤ncia, no sobrepassant mai els seus l¨ªmits. El mateix passa amb la guitarra de Kemp (m¨¦s ben dit les guitarres ja que va canviar d'instrument pr¨¤cticament per a cada can?¨®) d'un so clar i penetrant amb solos perfectament mesurats per no cansar un p¨²blic que pensava m¨¦s a ballar que en subtileses guitarr¨ªstiques.

I el p¨²blic va ballar, per descomptat. Un p¨²blic que, com la proposta esc¨¨nica, feia ja m¨¦s de tres d¨¨cades que exercia de fan i que, malgrat rondar els cinquanta, exterioritzava el seu entusiasme fins i tot amb una certa crid¨°ria quan apareixien els temes m¨¦s populars. Un entusiasme que es va palpar ja des de l'inici per¨° van ser les primeres notes de Chant No.1 les que van desenfrenar els ¨¤nims, l'enorme bola de discoteca que penjava del sostre va comen?ar a girar i el p¨²blic va deixar els seus seients per ballar sota els centelleigs de petites llumenetes. Els jardins es van convertir en una enorme discoteca a la llum de la lluna i la cosa ja no va decaure en l'hora llarga que quedava de concert.

Una intensitat r¨ªtmica que nom¨¦s es va trencar amb un parell de magn¨ªfiques versions ac¨²stiques de Empty spaces i Gold, interpretades en duet per Hadley i Kemp. L'entrega de la banda va ser total, gaudien, es notava i es contagiava, per¨° mantenint sempre les formes: Hadley es va afluixar el coll de la camisa per¨°, malgrat tenir-la completament amarada de suor, no es va treure l'americana en cap moment.

Un concert alegre i bullici¨®s que va acabar en apoteosi amb revisions dels seus cl¨¤ssics Instinction, Lifeline, Communication i True abans de concloure els bisos amb una repetici¨® de Gold, aquesta vegada en to el¨¨ctric i amb tota la banda. I la gent ballant i cantant, ¨¦s a dir contenta i feli?.