La decisi¨® ¨¦s pol¨ªtica

La cimera dels caps de Govern de l'Eurogrup ha de decidir avui sobre el greu problema de Gr¨¨cia. En realitat ha de fer-ho sobre una cosa m¨¦s decisiva: la perviv¨¨ncia de la moneda ¨²nica com a projecte s¨°lid, cre?ble pels mercats i irreversible, que descarti qualsevol aband¨®. En decidir sobre la pr¨°rroga del segon rescat, els Dinou (inclosa Gr¨¨cia) han d'anteposar els interessos globals, pol¨ªtics, sobre els relatius a un dels seus membres. Qualsevol conclusi¨® que enforteixi l'estabilitat de l'eurozona ser¨¤ positiva; qualsevol gest que l'erosioni, fragmenti o desacrediti contribuir¨¤ al frac¨¤s.

El fet que els primers ministres hagin de prendre decisions pol¨ªtiques no significa que concordin amb la pretensi¨® del Govern?de Siryza d'arxivar les normes de l'eurozona, conculcar els interessos dels creditors i endossar les seves reivindicacions, ¨°rfenes de les necess¨¤ries contrapartides. No es tracta que la pol¨ªtica contrari? l'economia, sin¨® que la dirigeixi. Els Dinou estan obligats a filar prim. Han de trobar la intersecci¨® pol¨ªtica entre tres exig¨¨ncies. Primera, honrar l'esfor? solidari dels ciutadans dels pa?sos creditors, preservant els seus interessos. Segona, mantenir el principi de consolidaci¨® de les finances p¨²bliques sobre el qual s'assenta la moneda ¨²nica, per¨° sota l'¨°ptica flexible iniciada amb la relectura suavitzadora del Pacte d'Estabilitat en un sentit m¨¦s favorable a l'est¨ªmul fiscal, al creixement i a l'ocupaci¨®. I tercera, sintonitzar amb la ciutadania grega, per evitar humiliar els qui la crisi, i algunes de les receptes d'austeritat practicades per intentar canalitzar-la, han tractat pitjor. Ara b¨¦, enfilar complicitats amb els conciutadans grecs no implica acoquinar-se davant els insults dels seus representants, a qui conv¨¦ una elegant lli?¨® de maneres.

Les decisions han de ser d'inspiraci¨® pol¨ªtica ¡ªamb maj¨²scula¡ª, si b¨¦ instrumentades a trav¨¦s de l'economia. Perqu¨¨ aquesta dualitat ¨¦s tamb¨¦ la que est¨¤ en la g¨¨nesi de la moneda ¨²nica. L'euro va n¨¦ixer com a resposta a les turbul¨¨ncies financeres hist¨°ricament importades dels EUA per Europa, com a soluci¨® a tres fracassos: el del sistema de paritats semifixes de Bretton Woods, el de la serp monet¨¤ria pr¨°pia i el del primer Sistema Monetari Europeu. Per¨° tamb¨¦ com a cristal¡¤litzaci¨® de la voluntat pol¨ªtica d'ampliar l'autonomia financera europea, coronar el mercat interior i aprofundir el projecte comunitari. Voluntat pol¨ªtica i necessitat econ¨°mica s¨®n, doncs, dues cares de la mateixa moneda. I qui menysvalori qualsevol d'ambdues no podr¨¤ estar a l'altura de les circumst¨¤ncies.

Perqu¨¨ imperi aquella ¨°ptica ¡ªobstinaci¨® herc¨²lia despr¨¦s de cinc mesos d'agudes tensions¡ª, Atenes ha de deixar d'ofendre els qui poden salvar la seva gent de l'abisme econ¨°mic i comprometre's seriosament en reformes ¨¤rdues. I els seus 18 socis han d'ampliar el focus: no n'hi ha prou de flexibilitzar les seves exig¨¨ncies com a creditors; conv¨¦ que elevin el creixement de Gr¨¨cia?(i, per tant, la inversi¨® en aquest pa¨ªs) com a primera prioritat: perqu¨¨ el primer estrangulament de l'economia grega no ve, contra el que molts creuen, del seu deute, sin¨® del seu creixement insuficient; de la seva cr¨°nica manca de dinamisme econ¨°mic.