¡®Gent de m¨®n¡¯, pelegrinatge banal

Reportatge d'una hora sobre un grup de turistes que visiten Moscou i Sant Petersburg i resulta que veus quatre imatges de cat¨¤leg de la pla?a Roja, el Kremlin, l'Ermitage i un parell de monuments inevitables en un tour de cinc dies. Com pot ser? Doncs resulta que Gent de m¨®n no pret¨¦n que s¨¤pigues res de nou o diferent d'aquests llocs. El seu inter¨¨s ¨¦s retratar la colla de catalans que han contractat aquesta excursi¨®. Per¨° tampoc aqu¨ª l'ambici¨® va gaire lluny.

No es tracta de fer psicologia del turista o entomologia de pr¨¤ctiques greg¨¤ries, en el sup¨°sit que es volgu¨¦s criticar aquesta ind¨²stria. Un objectiu prescindible, per¨° que en aquest cas seria impossible. Resulta que el programa t¨¦ el patrocini ("amb la pres¨¨ncia de", en diuen delicadament) d'una ag¨¨ncia de viatges que, a m¨¦s de les ofertes tradicionals, ¨¦s especialista en el turisme religi¨®s i al seu web expliquen que l'objectiu es definir itineraris ajustats a les necessitats de cada grup de creients. En tot cas, aquest primer cap¨ªtol va ser un pelegrinatge laic. M¨¦s concretament, banal, i aquesta banalitat tampoc en va ser l'assumpte. Diumenge vinent van a Israel i Jord¨¤nia. A veure.

El programa ¨¦s una antologia de comentaris casolans d¡¯unes simp¨¤tiques persones

Aquest programa no us ha de fer la mateixa por que quan un amic us convida a sopar perqu¨¨ vol ensenyar els v¨ªdeos de la seva darrera excursi¨®. No us t¨¦ mitja hora mostrant per davant i per darrere un rac¨® m¨¦s o menys rellevant. El programa ¨¦s una antologia de comentaris casolans d'unes simp¨¤tiques persones. Gent de m¨®n, a la seva promoci¨®, diu que "¨¦s un programa optimista, positiu i ple de bon humor que tracta sobre els anhels, esperances, aventures, relacions, aprenentatges, decepcions i alegries d'un grup hum¨¤ divers i heterogeni mentre fa el viatge m¨¦s important de la seva vida". Si fos aix¨°, el programa estaria b¨¦. Per¨° aquesta promesa es satisf¨¤ rarament. Hi ha espurnes en alguns comentaris dels viatgers, per¨° poca cosa m¨¦s. En aquest docuxou, com es defineix, el xou l'han de posar els mateixos excursionistes. Dos llocs on el programa es va entretenir tant com al Kremlin van ser una botiga i un mercat de souvenirs on vam veure els protagonistes del docuxou adquirint records per a la fam¨ªlia.

Un element que intenta amanir i posar picant al programa ¨¦s la veu en off. Per¨° el gui¨® ¨¦s tan planer que l'¨¨mfasi que hi posa Joan Llu¨ªs Bozzo, com a locutor, no transmet convenciment.? D'aquesta escola, el millor exemple segueix sent l'off de Ca?adors de bolets. Potser s'ha volgut tenir un merescut record a Oh, Europa!, aquella s¨¨rie de ficci¨® de Dagoll Dagom del 1993.

¡®30 minuts¡¯, excel¡¤lent sobre els tripijocs de la FIFA i el seu president

Per cert, en acabar aquest programa, a quarts de dotze, vam trobar-nos a la gent d'El mur,?que continua entrenant-se, des de mitjans d'abril, per anar a la marat¨® de Barcelona. La seva aventura cada cop l'emeten m¨¦s tard, senyal inequ¨ªvoc que pocs espectadors han mostrat inter¨¨s pels afanys dels seus protagonistes. El ve?natge de Gent de m¨®n no s¨¦ si ¨¦s un senyal de la convicci¨® de TV3 sobre aquest nou producte. En tot cas, el bon moment de televisi¨® del diumenge a TV3 es va donar amb l'excel¡¤lent 30 minuts sobre els tripijocs de la FIFA i el seu president. Un aspecte irritant del personatge: els seus sermons sobre la pau i la fraternitat des d'una organitzaci¨® business-friendly de r¨¨gims, empreses i personatges d¨¨spotes.