La puput del solstici

Impactat encara per la trista not¨ªcia de la mort de James Salter, el gran escriptor nord-americ¨¤ que va ser pilot de guerra i ens va deixar algunes de les p¨¤gines m¨¦s belles sobre el vol de tota la literatura, em vaig trobar ahir una au ferida al carrer. Era impossible no associar tots dos fets, encara que ¨¦s for?a improbable que hi existeixi alguna relaci¨®.

En el gran llibre de Salter sobre l'aviaci¨®, la novel¡¤la The hunters (Pilotos de caza, El Aleph, 2003), portada al cinema amb Robert Mitchum, el protagonista, Cleve Connell, ¨¦s abatut pels Migs 15 russos al cel de Corea i el seu reactor F-86 Sabre cau del firmament amb una ala despresa, en una profunda traject¨°ria a prop del riu Yalu girant una vegada i una altra com una fulla d'om. Cleve, un home que arrossega una ferida a l'¨¤nima, un mal de vivre que nom¨¦s li passa volant, ha aconseguit en la missi¨® anterior derrocar el temut as rus de fusellatge marcat amb ratlles negres a qui els aviadors nord-americans coneixen com Casey Jones, per¨° li ha atribu?t l'¨¨xit a un camarada mort. The hunters ¨¦s una novel¡¤la desesperada (¡°my ambition is not to fail¡±), que produeix una profunda malenconia en contrast amb la fulgurant imatge dels reactors ¨C ¡°pesats ¨¤ngels enviats per provar el valor dels homes¡±¨C enredats en combat sobre un cel tan clar "que hi podies veure el dem¨¤¡±.

El succ¨¦s coincideix amb la mort de l'escriptor i aviador James Salter, autor de p¨¤gines tan belles sobre el vol

No em va costar identificar l'ocell abatut, una puput?(tan onomatopeic del seu cant), la simp¨¤tica i preciosa au que freq¨¹enta els nostres prats i jardins a l'estiu, i a la qual Terenci Moix ¨C¨¦s una au omnipresent a Egipte¨C va fer personatge important de?L'arpista cec. Estava imm¨°bil en una placeta del Park G¨¹ell i la vaig donar per morta; per¨° en ajupir-me per arrencar-li algunes de les boniques plomes em vaig adonar que encara era viva. La vaig agafar delicadament i la vaig portar a casa. La vaig netejar amb cura d'excrements i porqueria i despr¨¦s d'oferir-li una mica d'aigua, que va rebutjar, la vaig instal¡¤lar en una capsa de sabates perqu¨¨ almenys estigu¨¦s tranquil¡¤la. ?s el que recomanen el sentit com¨² i la bibliografia especialitzada (Recueillir et soigner les petits animaux sauvages, G¨¦rard Grolleau, Delachaux i Niestl¨¦, 2003). A simple vista, l'au, que podia haver xocat amb un cristall o un cotxe, no presentava lesions, a excepci¨® de la punta del llarg bec una miqueta escap?ada. Per¨° no podien descartar-se lesions internes. La vaig batejar Cassada en honor d'un altre dels pilots de Salter, protagonista de la novel¡¤la hom¨°nima ¨Cbasada en una esquadrilla ambientada a Alemanya de l'oest als anys cinquanta¨C i tamb¨¦ estavellat.

Vaig esperar una bona estona a la terrassa amb la capsa a veure si es recuperava, rellegint en veu alta passatges de The hunters. "Volar al principi ¨¦s perill¨®s. Llavors canvia. ?s un esport. Est¨¤s fet per a aix¨°. Finalment es converteix en un refugi. Trobes que el cel ¨¦s el lloc adequat. Si voles sol, pots ser-ho tot". Vaig con¨¨ixer Salter, el Saint-Exup¨¦ry americ¨¤ quant a la seva literatura sobre el vol, el 2007. Vam passar una tarda parlant d'avions. Despr¨¦s em va enviar una carta i alguns dels seus llibres dedicats. "Barcelona ha estat una revelaci¨®", escrivia, i assegurava que confiava a tornar-hi aviat. Havia lluitat a Corea de 1950 a 1953 i abatut un Mig ¨Ci un altre probable¨C, en un centenar de missions de combat, "tan excitant com l'amor, tan aterridor".

Pensant en l'escriptor vaig xiuxiuejar a la puput: "Bandits envolant-se d'Antung" ¨Cla frase que feia al?ar el vol als Sabres¨C per¨° no va fer res m¨¦s que sacsejar les potes i obrir la cresta. Vaig telefonar llavors a l'ornit¨°leg Jos¨¦ Luis Copete, un altre home de refer¨¨ncia en assumptes aeris. "Sembla greu, haur¨¤s de trucar al Centre de Recuperaci¨® d'Aus de Torreferrusa". Aix¨ª ho vaig fer. "Porti'ns-la", van dir. Per¨° el centre ¨¦s a Santa Perp¨¨tua de Mogoda. Tinc feina i avui hi ha revetlla, vaig adduir. Una cosa ¨¦s l'amor als animals i una altra fer d'ambul¨¤ncia d'una puput la vig¨ªlia de Sant Joan. Un tampoc ¨¦s Sant Francesc d'Ass¨ªs. El silenci a l'altre costat de la l¨ªnia semblava carregat de retret. "Est¨¤ b¨¦, truqui als agents rurals i li passaran a buscar l'au". Vaig tornar a marcar. "No, no; faci una cosa, porti-la a una cl¨ªnica veterin¨¤ria que li queda a prop, Dacs, a Lepant, i la recollirem nosaltres all¨¤". Em va semblar un bon arranjament. Vaig agafar la capsa i em vaig dirigir amb motocicleta cap al punt assenyalat.

Dacs ¨¦s un lloc agradable, molt llumin¨®s. Em va atendre una jove amb gran cordialitat. No li va semblar estrany que aparegu¨¦s per aqu¨ª un tipus amb una puput en una capsa de sabates. Entre altres coses perqu¨¨ n'acabava de sortir ¨Cem vaig creuar amb ell¨C un altre que els havia portat un falciot en una altra capsa de cartr¨®. Quin tr¨¤nsit. "N'hem tingut diversos avui. Aquests dies s¨®n dolents per a les aus", em va explicar la veterin¨¤ria agafant la?Cassada?en bra?os amb per¨ªcia professional. "Els petards les espanten, surten volant embogides i xoquen. Un estrall". Vaig assentir. Va arrufar les celles davant l'ocell que semblava adoptar l'actitud atemorida que tots tenim als hospitals. "Mmm, ja veurem, ja veurem. L'escalfarem, de moment". Es va endur la puput a l'interior de la cl¨ªnica i juntes van franquejar una porta on hi havia escrit Infermeria. Em vaig acomiadar silenciosament i no vaig poder evitar emocionar-me i recordar una ¨²ltima l¨ªnia de Salter. "Vius i mors sol, especialment als caces¡±.