Candidat Pedro S¨¢nchez

Esperava amb expectaci¨® la posada de llarg del pr¨°xim candidat a la presid¨¨ncia del Govern d'Espanya pel PSOE, Pedro S¨¢nchez. El vaig veure sortir a la palestra com si acab¨¦s de guanyar unes eleccions. Radiant d'optimisme. Tamb¨¦ el vaig veure sortir amb la seva dona i a ella amb el polze aixecat en senyal d'¡°aix¨° ¨¦s bufar i fer ampolles!¡±. Per¨° de tota aquella parafern¨¤lia, el fet que m¨¦s em va atreure va ser la immensa bandera espanyola que li servia de fons. (Em va quedar el dubte de si aquella bandera era, proporcionalment, tan gran com la que es va instal¡¤lar, per ordre d'Aznar, a la pla?a madrilenya?de Castilla). Del que no em va quedar cap dubte ¨¦s que encara se segueix amb la mateixa exig¨¨ncia d'exhibicionisme patri¨°tic.

Despr¨¦s dels s¨ªmbols, igual de respectables vinguin d'on vinguin, van venir les paraules. Per¨° per moments, em va semblar que aquelles paraules amb prou feines arribaven a distreure'ns de l'ensenya exposada. Sobretot perqu¨¨ el que se sentia eren generalitats, q¨¹esti¨® curiosa tenint en compte la necessitat que hi ha, ara mateix, de concrecions m¨¦s importants.

Va parlar d'atur, per¨° no va resumir com l'escometr¨¤, encara que ja ¨¦s d'agrair que no promet¨¦s per a la propera legislatura liquidar-lo d'un cop de ploma, com va augurar l'¨ªnclit ministre d'Hisenda. Va parlar tamb¨¦ de corrupci¨®, un tema enunciat amb l'oportunitat exigida encara que tampoc va donar pistes de com el seu partit col¡¤laborar¨¤ per eradicar-lo, explicant, amb perd¨® del lector pel meu fatalisme, que caldr¨¤ comen?ar a acceptar que, com la desocupaci¨®, tamb¨¦ hi haur¨¤ sempre una corrupci¨® estructural. Vaig tractar d'extreure, de tota la seva al¡¤locuci¨®, un tema estrella. Em va semblar que aquest tema era el federalisme. Va citar l'Estat federal de la m¨¤ d'una f¨¨rria convicci¨® m¨¦s que mai socialdem¨°crata, per part del seu partit quan arribi a la Moncloa.

Francament n'esperava m¨¦s d'aquest espin¨®s assumpte. Parlar de federalisme sense citar cap mesura concreta (excepte vaguetats voluntaristes del tipus ¡°serem valents perqu¨¨ tots els espanyols se sentin reconeguts¡±), encara que fos merament simb¨°lica (en la l¨ªnia de la grandiloq¨¹ent exposici¨® de la bandera espanyola), ¨¦s no comprometre's a prendre's la q¨¹esti¨® de l'estructura de l'Estat amb la serietat i la urg¨¨ncia que exigeixen.

Jo no s¨¦ si el candidat Pedro S¨¢nchez sap tot el que podria fer per oferir una alternativa cre?ble a l'independentisme. Sap el senyor S¨¢nchez quants catalanistes, quants, no serien independentistes si veiessin que els governants (tant hi fa si s¨®n del PP o del PSOE) miressin per la seva llengua com si es tract¨¦s d'un assumpte d'Estat. Que ¨¦s el que ¨¦s en el fons, un assumpte d'Estat. Tinc un fill que treballa a Estocolm. M'explica que acostuma a assistir a les confer¨¨ncies que programa l'Institut Cervantes a qu¨¨ est¨¤ convidat. Me'n lloa l'excel¡¤lent organitzaci¨®. Per¨° em comenta que sempre li queda la sensaci¨® que si fos suec, li seria molt dif¨ªcil deduir que a Espanya, a part del castell¨¤, existeixen m¨¦s lleng¨¹es. Algunes tenen tants parlants com Su¨¨cia, Finl¨¤ndia o Dinamarca.

Al fil d'aquesta q¨¹esti¨®, suposem que un festival de m¨²sica lleugera com ¨¦s Eurovisi¨® tingu¨¦s m¨¦s futur que el que un desitjaria per a un esdeveniment tan barroer. Com tothom sap, els pa?sos assisteixen a aquest festival, com si es tract¨¦s d'un Mundial de futbol, a competir en excel¡¤l¨¨ncia can?onera. Generalment els ?artistes participen cantant en la llengua del pa¨ªs que representen, encara que cada vegada m¨¦s les lleng¨¹es aut¨°ctones s¨®n suplantades per l'angl¨¨s. Espanya sempre ho ha fet en castell¨¤. No ¨¦s aix¨° incompatible amb la realitat ling¨¹¨ªstica de la nostra pell de brau? Per qu¨¨ no podria un o una solista o grup fer-ho en gallec, astur, catal¨¤ o basc? ?s clar que alg¨² podria, amb relativa ra¨®, adduir que per participar amb peces de tan poc calat art¨ªstic, fetes totes les excepcions, en un entorn tan festiu, tant se val en la llengua que es canti. Per¨° es d¨®na la circumst¨¤ncia que aqu¨ª no s'est¨¤ ventilant la categoria d'Eurovisi¨® ni la contribuci¨® dels seus artistes a l'erari art¨ªstic de la humanitat, sin¨® simplement al fet que els participants espanyols no ho puguin fer en les seves lleng¨¹es maternes si desitgessin fer-ho.

F¨®ra bo que alg¨² del seu partit inform¨¦s el candidat del PSOE que Joan Manuel Serrat, el 1968, no va poder cantar en catal¨¤ a Eurovisi¨® perqu¨¨ el franquisme li ho va prohibir.