Billy Budd, de Melville

Alba Editorial, una de les pioneres en l¡¯edici¨® d¡¯autors cl¨¤ssics d¡¯en?¨¤ que, gr¨¤cies al sentit com¨², es van tornar a posar de moda, acaba de publicar una nova traducci¨® de la m¨¦s gran de les novel¡¤letes de Herman Melville (1819-1891): Billy Budd, marinero, traducci¨® de Miguel Temprano (Barcelona, Alba, 2015). En catal¨¤ ja dispos¨¤vem de traduccions espl¨¨ndides, publicades per les editorials Deriva i Bromera, els anys 1997 i 2000 respectivament. Per a qui desitgi llegir-la ara en una nova traducci¨®, car som poliglotes, que ara agafi aquesta i en frueixi: Tolle, lege!

Aquesta obra de Melville va ser escrita el 1885, per¨° es va perdre i no va ser descoberta, per atzar, fins el 1919. Amb totes les garanties filol¨°giques, es publicava per primera vegada el 1924, per a admiraci¨®, entre d¡¯altres, del gran cr¨ªtic i novel¡¤lista E. M. Forster, que va jutjar que la millor novel¡¤la del m¨®n era Moby Dick, i que la millor narraci¨® era aquesta d¡¯avui, del mateix autor.

Billy Budd ¨¦s un mariner que s¡¯enrola en un vaixell de l¡¯Armada Brit¨¤nica despr¨¦s d¡¯haver estat assaltat el vaixell en qu¨¨ Budd viatjava, que es deia ¡ªaquestes coses mai no s¨®n casualitat en el m¨®n de Melville¡ª Drets de l¡¯Home. Tan bon punt puja en aquell vaixell angl¨¨s en qualitat de foretopman, ¨¦s a dir, gabier ¡ªel mariner que s¡¯enfila a la cofa; altra vegada cosa significativa, perqu¨¨ des de la cofa ¨¦s des d¡¯on s¡¯albira tot el que pot veure¡ª, Billy Budd demostra posseir un car¨¤cter angelical, d¡¯una bondat natural no sollada ni per l¡¯experi¨¨ncia, ni per les doctrines, ni per cap dimoni, un jove que excita l¡¯amistat de tota la tripulaci¨®. ?s, en el bon sentit de la paraula, bo. Per¨° vet aqu¨ª que el mestre d¡¯armes del vaixell, Claggart, li agafa antipatia des del primer moment, possiblement per enveja, tal vegada ¡ªaix¨ª ho diu un estol de cr¨ªtics¡ª per una barreja de desig homosexual i de repressi¨® d¡¯aquest desig. El cas ¨¦s que un dia Claggart acusa Billy Budd d¡¯una malifeta de la qual no ¨¦s culpable, i aix¨° treu de polleguera Billy Budd, que mata el calumniador. El capit¨¤ del vaixell, home de principis rigorosos, no t¨¦ cap m¨¦s remei que fer penjar, en un dels pals del vaixell, aquest home que, segons la consideraci¨® de l¡¯acompanyada, i tamb¨¦ del lector, ¨¦s un home just all¨¤ on n¡¯hi hagi hagut, i que ha matat mogut per un rampell de just¨ªcia natural, elemental: aix¨° comporta, de vegades, el crim com¨¨s per un innocent absolut. Espero no haver espatllat la curiositat dels lectors; d¡¯altra banda, all¨° important en Melville s¨®n sempre les insinuacions i les ambig¨¹itats, de les quals nom¨¦s n¡¯he assenyalat una, no mancada d¡¯import¨¤ncia.

Aix¨° ¨¦s el que entra en joc en aquesta gran narraci¨® de Melville, el gran mestre del XIX nord-americ¨¤: ?pot mai ser considerat culpable un home que ha matat mogut per un sentit de l¡¯honor que supera, segons una determinada moral, tota legislaci¨®, m¨¦s encara la tan estricta de la marineria? Tots els lectors deuen recordar fins a quin punt l¡¯acte de matar propi de la cerim¨°nia del duel ¡ªque ¨¦s una her¨¨ncia de l¡¯assassinat leg¨ªtim que es va practicar a moltes societats cultes europees a tota l¡¯Edat Mitjana i fins ben entrat el XVI¡ª no t¨¦ res a veure ni amb prendre¡¯s la just¨ªcia per compte propi ni assassinar amb nocturnitat i tra?doria.

La gran q¨¹esti¨® aqu¨ª ¨¦s, doncs, d¡¯ordre moral: ?fins a quin punt l¡¯executor de la just¨ªcia, el capit¨¤, pot entendre els motius tan complexos que han mogut Billy Budd a l¡¯assassinat? ?No ¨¦s Billy Budd, com tamb¨¦ el seu Bartleby, una mena d¡¯¨¤ngel a la terra, que ¨¦s penjat precisament perqu¨¨ als codis legals els resulta impertinent, insuportable i tot, la santedat absoluta? Aix¨ª ho va dir Rilke: tot ¨¤ngel ¨¦s terrible, i la seva maldat ¡ªcom ara la de l¡¯arc¨¤ngel Miquel expulsant Adam i Eva del Parad¨ªs¡ª no entra en cap categoria de la moral humana: la transcendeix per un designi sobrenatural.

L¡¯obra ¨¦s d¡¯una categoria liter¨¤ria fora mesura. I l¡¯argument posseeix prou insinuacions d¡¯ordre psicosexual que no ¨¦s estrany que Benjamin Britten en fes una ¨°pera tamb¨¦ de gran bellesa, amb llibret ¡ªun altre senyal¡ª del ja esmentat E. M. Forster. Hi ha excuses per no llegir Moby Dick de dalt a baix; no n¡¯hi ha per deixar de banda aquesta novel¡¤leta.