Els EUA pateixen m¨¦s atacs inspirats per la dreta radical que pel gihadisme

L'assassinat a sang freda de nou persones negres en una esgl¨¦sia de Charleston a c¨¤rrec d'un extremista blanc de 21 anys ha tornat a posar el focus en el perill real que suposen els extremistes de la dreta nord-americana en un moment en el qual la seguretat nacional dels EUA es concentra a contenir l'amena?a gihadista. Dylann Roof no havia ocultat mai la seva afici¨® per les armes i els s¨ªmbols racistes. Amb les seves nou v¨ªctimes, s¨®n ja 48 els morts a c¨¤rrec de dretans radicals als Estats Units des de l'11-S, segons un recompte fet pel centre d'estudis sobre seguretat internacional New America. Els morts per terrorisme d'inspiraci¨® islamista als EUA en aquell mateix per¨ªode s¨®n 26.

L'estudi se centra en els atemptats comesos per ciutadans nord-americans o assimilats als EUA, que agrupa amb el t¨ªtol de terrorisme dom¨¨stic. Cita un total de 460 individus acusats de terrorisme en aquests anys, o amb motivacions terroristes cre?bles. D'aquests, 277 s¨®n gihadistes i 183 d'altres ideologies. Dels 19 casos analitzats, la matan?a de Charleston ¨¦s la que ha provocat m¨¦s v¨ªctimes mortals, seguida per la que?un neonazi va cometre en un temple sij a Wisconsin el 2012 (sis morts).

La motivaci¨® extremista de dretes ¨¦s dif¨ªcil de definir. Tampoc es pot equiparar a terrorisme, reconeixen els autors, ja que la Constituci¨® protegeix la llibertat d'expressi¨® i el dret a tenir opinions radicals. Els autors se centren en aquells casos en els quals s'utilitza la viol¨¨ncia per aconseguir aquestes finalitats. Per exemple, l'estudi qualifica dins de les v¨ªctimes de l'extremisme de dretes el gu¨¤rdia d'un banc assassinat durent un robatori a Tulsa, Oklahoma, el 2004. La ra¨® ¨¦s que el motiu ¨²ltim dels assaltants era comprar armes per venjar l'actuaci¨® del Govern federal en els successos de Waco (Texas) el 1993.

L'atemptat m¨¦s important en territori nord-americ¨¤ entre Pearl Harbor (1941) i l'11 de setembre de 2001 el va dur a terme un altre extremista, Timothy McVeigh, el motiu del qual era l'odi cap a les institucions federals. Les bombes que va col¡¤locar a l'edifici federal d'Oklahoma van matar gaireb¨¦ 170 persones l'abril de 1995.

La precandidata dem¨°crata a la presid¨¨ncia dels EUA, Hillary Clinton, va obrir una porta al debat quan va qualificar els successos de Charleston com un acte de "terrorisme racista", al mateix temps que exigia la retirada de la bandera confederada dels edificis p¨²blics en alguns estats del sud.

Entre els atemptats d'inspiraci¨® islamista, els m¨¦s greus recopilats per New America s¨®n els assassinats d'Ali Muhammad Brown a Washington i Nova Jersey el 2014 i la matan?a de la base militar de Fort Hood el 2009, quan un psiquiatre militar va obrir foc a la base mentre cridava Al¡¤l¨¤?¨¦s gran i va matar 13 persones.

L'estudi col¡¤loca al costat dels atacs gihadistes en territori nord-americ¨¤ aquells en els quals hi ha indicis d'influ¨¨ncia de l'extremisme isl¨¤mic per cometre'ls. Per exemple, l'atemptat contra la marat¨® de Boston el 2013, com¨¨s per dos germans d'una fam¨ªlia d'origen txetx¨¨ que vivien als Estats Units des de nens. No tenien relaci¨® formal amb cap grup terrorista. Igual que el ciutad¨¤ egipci que va matar dues persones a l'aeroport de Los Angeles el 2002, es tracta d'individus influenciats per la ideologia gihadista, per¨° no terroristes enviats a actuar en territori nord-americ¨¤.

Aquesta ¨²ltima possibilitat ¨¦s un dels temes recurrents en mat¨¨ria de seguretat per part del Partit Republic¨¤. L'any passat, arran de la crisi a la frontera provocada per l'arribada de desenes de milers de menors de Centream¨¨rica, veus notables d'aquell partit van justificar la necessitat de blindar la frontera perqu¨¨ si un nen podia creuar-la igualment podien fer-ho els terroristes de l'Estat Isl¨¤mic.