L¡¯enigmista i el seu altaveu

?s molt probable que, a hores d'ara, molts lectors ja coneguin el cas. De divulgaci¨®, certament, no n'hi ha faltat, per¨° l'exposar¨¦ amb tot detall per a qui li hagi pogut passar per alt. Dimarts passat, M¨¤rius Serra, escriptor, enigmista, animador cultural i col¡¤laborador de diversos mitjans p¨²blics, estava assegut a la terrassa d'una cafeteria de la Rambla de Catalunya. Jo em trobava en una taula contigua, enraonant tranquil¡¤lament amb l'editora Miriam Tey. Com que s¨®c for?a despistat, no vaig advertir la sigil¡¤losa pres¨¨ncia de l'enigmista; si l'hagu¨¦s vist, m'hauria aixecat a saludar-lo. Fa uns vint-i-cinc anys que ens coneixem i, encara que no som amics, sempre ens hem tractat amb respecte. Ell s¨ª que em va veure, per¨° no em va saludar; em va observar, em va escoltar, i va prendre nota dels comentaris que van poder captar les seves antenes. Poc despr¨¦s d'abandonar la cafeteria, m'avisen per un missatge de m¨°bil que M¨¤rius Serra parla de mi a Twitter. Miro a veure qu¨¨ diu i descobreixo at¨°nit que ha penjat una fotografia on apareixo jo al costat de Miriam Tey, i que ha reprodu?t algunes frases, ca?ades al vol, de la meva conversa privada. L'home demana disculpes als seus seguidors de Twitter per aquest treball d'espionatge, per¨°, ?com podria actuar d'una altra manera escoltant les coses que escolta? Alguns dels seguidors n'hi fan retret, altres l'aplaudeixen amb entusiasme. Entre aquests ¨²ltims, una coneguda cr¨ªtica liter¨¤ria que li demana m¨¦s, m¨¦s, ben b¨¦ com si estigu¨¦s en zel.

No cal dir que les frases que m'atribueix l'enigmista prove?t d'antenes estan tretes de context, i ni tan sols es corresponen exactament amb el que jo deia. Per¨° aix¨° ja no t¨¦ cap import¨¤ncia: ell les reprodueix per assenyalar-me amb el dit, perqu¨¨ les autoritats competents completin les seves fitxes i el populatxo que els obeeix s¨¤piga a qui ha de dirigir els seus estimats odis. D'altra banda, que aquestes frases, que no tenen res de particular, siguin llegides com una ostentaci¨® de victimisme antinacionalista i una ofensa als catalans per a esc¨¤ndol de la tropa secessionista, demostra a quins abismes de paranoia, estupidesa i autoritarisme s'ha vist condu?da aquesta societat els ¨²ltims anys. M¨¤rius Serra ha estat sens dubte un dels molts pastors que ha tingut el ramat.

Ara b¨¦, l'acte mesqu¨ª de l'enigmista no passaria de ser un delicte de pa sucat amb oli ¡ªperqu¨¨ d'aix¨° es tracta, d'un delicte, i no descarto la possiblitat d'emprendre accions legals¡ª, si no fos perqu¨¨, poc despr¨¦s que el comet¨¦s, el peri¨°dic digital que respon al nom de Vilaweb, un dels mitjans m¨¦s subvencionats per la Catalunya de les Estructures d'Estat, publicava en portada, com si es tract¨¦s d'una not¨ªcia sensacional, els tuits emesos pel senyor Serra amb el titular seg¨¹ent: "M¨¤rius Serra espia i explica una conversa anticatalanista de Ferran Toutain". Despr¨¦s, Vilaweb ha retirat la not¨ªcia i ha demanat disculpes a M¨¤rius Serra pels perjudicis que li hagi pogut causar. L'altaveu que aquest digital ¡ªsota la direcci¨® de Vicent Partal¡ª proporciona al delicte de l'enigmista em sembla un altre delicte, potser encara m¨¦s greu que l'original, ja que el peri¨°dic no tan sols troba ben normal fer p¨²blica una conversa privada, sin¨® que a sobre es permet tractar-me d'anticatalanista, per¨° no ens ha d'estranyar: el negoci de Vilaweb ¨¦s en bona part el comer? de l'odi, un negoci molt rendible gr¨¤cies a l'esfor? que dedica la Generalitat a protegir-lo com un b¨¦.

Per¨° parlem d'aix¨° de l'anticatalanisme. Ser catalanista, senyor Partal, ¨¦s voler el millor per a Catalunya, i en la meva opini¨® i en la de molta gent, el millor per a Catalunya ¨¦s que les forces pol¨ªtiques que han dividit aquesta societat i l'han sumit en la mis¨¨ria moral i cultural que ara hi impera perdin les eleccions i hagin d'abandonar el poder que fa tants anys que ocupen amb una constant deslleialtat a les institucions democr¨¤tiques que ens vam donar l'any 78. Ser catalanista, senyor Partal, ¨¦s desitjar que Catalunya torni a ser un espai habitable, amb una producci¨® cultural en catal¨¤ i en castell¨¤ digna de ser apreciada universalment, i amb uns mitjans de comunicaci¨® p¨²blics que no convoquin manifestacions sect¨¤ries i no bombardegin cont¨ªnuament la poblaci¨® amb consignes pol¨ªtiques les vint-i-quatre hores del dia. Jo s¨®c catalanista, senyor Partal. Molt m¨¦s que vost¨¨ i els seus companys de causa.?

En un article publicat en aquestes mateixes p¨¤gines, Ignacio Vidal-Folch deia que el que s'havia de fer amb Catalunya era enviar-hi trens carregats de psiquiatres. No li faltava ra¨®, per¨° si ning¨² no adquireix la for?a necess¨¤ria per posar fi a la bogeria que s'ha apoderat d'aquesta societat, aquests psiquiatres podrien acabar reclosos en manicomis, com acabarem tots els catalans desafectes al r¨¨gim i puntualment espiats pel seu servei d'intel¡¤lig¨¨ncia. ?s el que explica el narrador brasiler Machado de Assis a L'alienista, una novel¡¤la curta, escrita a final del XIX, en qu¨¨ tot un poble acaba tancat en un sanatori. Aix¨ª es comporten les ideologies totalit¨¤ries quan poden construir pa?sos nous: acaben veient malalt a tothom i obren en conseq¨¹¨¨ncia. D'exemples, la hist¨°ria en va plena.

Ferran Toutain ¨¦s escriptor