¡°Si apugen l¡¯IVA, haurem de deixar de menjar¡±

Amb la seva pensi¨® complement¨¤ria de 120 euros al mes ¨Cel mateix que li costa el lloguer d'un estudi diminut ¨C, Vasilis Fotiu, grec alban¨¨s de 68 anys, es considera un afortunat. No sap que l'¨²ltima proposta del Fons Monetari Internacional (FMI) inclou suprimir a partir del 2018 el fons de solidaritat social (EKAS, en les sigles gregues), del qual surt aquesta magra mensualitat, ni tampoc que sobre l'ampolla de suc amb qu¨¨ alleuja la calor es produeixi un augment de l¡¯IVA al 23% si prosperen les pretensions dels socis en una negociaci¨® aquest dijous de nou curtcircuitada.

Fotiu aguanta amb peu ferm el sol, a la sortida d'una estaci¨® de metro, amb un plec de revistes sota el bra?. S¨®n exemplars de Sjedia (¡®barca¡¯), el diari de carrer que ajuda a subsistir moltes v¨ªctimes de la crisi i que li deixa 1,5 euros per cada exemplar (en tot el pa¨ªs, la publicaci¨® en ven uns 20.000 al mes). ¡°Gr¨¤cies a Sjedia aconsegueixo 200 o 250 euros m¨¦s, i aix¨ª no haig de demanar al carrer ni anar a menjadors socials. Faig la compra, cuino i allargo els diners fins a l'¨²ltim dia del mes. Per¨° si volen apujar l¡¯IVA del menjar al 23% no s¨¦ com m¡¯ho far¨¦¡­¡±, mussita contrariat. ¡°Oli, llet, pasta¡­ de deb¨° volen fer aix¨°? No ¨¦s hum¨¤¡±.

Com Fotiu, Anthula Sideri tamb¨¦ fa miracles per multiplicar els 500 euros que guanya netejant diverses botigues del barri, molt castigat per la crisi. Amb un sol rony¨® i diabetis, sembla que tingui 30 anys m¨¦s dels que t¨¦. La seva fam¨ªlia ho va perdre tot ¨Ccasa inclosa¨C en els incendis del 2007 al Pelopon¨¨s, en qu¨¨ es va demostrar la disfuncionalitat de l¡¯Estat per respondre a l'emerg¨¨ncia, i el seu col¡¤lapse sist¨¨mic. Emigrar del poble a Atenes i que comenc¨¦s la crisi va ser tot un. ¡°El meu marit va perdre la feina i els meus tres fills no troben res¡­ i no em queixo, perqu¨¨ s¨®n bons nois i no han caigut en la droga¡±.

Pels carrers del barri, pur asfalt fumejant entre Om¨®nia i Metaxurgio, pul¡¤lulen les figures espectrals d'alguns ionquis. ?s l'infram¨®n d¡¯Atenes, on una dosi de crack, la droga del pobre, costa 1,5 euros i deixa fora de la circulaci¨® en un parell d'anys la persona que en consumeix. ¡°Asseca els pulmons, et vas quedant sense aire, t'asfixies, per¨° et porta en bra?os¡±, explica en un moment de lucidesa en Iannis. Les retallades de la troica van tancar l'aixeta de les ajudes a les cl¨ªniques de desintoxicaci¨®, i la llista d'espera per a tractaments amb metadona ha arribat a superar els cinc anys. ¡°No hi ha albergs per a drogodependents, i per a malalts de sida nom¨¦s un al Pireu, que est¨¤ massificat¡±, explica el grecoaustrali¨¤ Khristos Alefandis, director de Sjedia, que m¡¯acompanya en el recorregut pel barri. ¡°Gr¨¤cies a alguns programes finan?ats per la Fundaci¨® Niarchos, hi ha fam¨ªlies que acullen ionquis per normalitzar la seva vida. El m¨¦s important ¨¦s v¨¨ncer la por, per part d'uns i dels altres¡±.

V¨¨ncer tamb¨¦ la por del barri, que molts atenesos eviten i on tanques met¨¤l¡¤liques posades pels ve?ns intenten impedir que les porxades dels seus edificis es converteixin en dormitoris o fins i tot campaments de desheretats. El de Vasilis i Anthula ¨¦s un barri bast, molt deteriorat, en qu¨¨, per no haver-hi, no hi ha ni grafitis, el principal senyal d'identitat de la geografia urbana de la crisi, i que cartografien la ciutat sencera. En l'escala social, tots dos estan un esgla¨® per sota dels nombrosos immigrants ¨Cen la seva majoria asi¨¤tics, alguns russos i georgians-¡ª, que gestionen els seus petits negocis amb l'esperan?a posada en l¡¯esfor? del treball, una cosa que per aquests grecs i molts d¡¯altres fa temps que es va convertir en quimera. ¡°M'¨¦s igual l'euro, el dracma o el Govern que hi hagi, perqu¨¨ la factura la pagarem nosaltres. Fins aqu¨ª arriba tota la meva saviesa, per¨° encara que hagi estudiat menys que ells [els negociadors], s¨¦ que qui tindr¨¤ ra¨® al final s¨®c jo¡±, protesta Anthula. ¡°Si apugen l¡¯IVA, haurem de deixar de menjar, per¨° potser volen aix¨°, matar-nos de gana¡±.

¡°A les dades i els comptes dels creditors jo hi contraposo molts d¡¯altres m¨¦s inapel¡¤lables: els 2.500 ¨¤pats diaris que d¨®na aqu¨ª al costat l¡¯Esgl¨¦sia; les 2.000 fam¨ªlies gregues la cistella b¨¤sica de les quals dep¨¨n de bons socials, o les 43.000 persones que van anar als albergs per a indigents d¡¯Atenes entre el gener i el maig¡±, diu un irritat Alefandis. Al contigu Hotel Ionis, reconvertit en un d¡¯aquests albergs, no hi cap un ¨¤nima: 135 ¨¦ssers ¨Cel 90% dels quals,, homes¨C gaudeixen d'un llit i un parell d¡¯¨¤pats despr¨¦s de mesos, o anys, de deriva de carrer. Com D¨ªmitra, de 46 anys, que amb un angl¨¨s excel¡¤lent, tres anys de Psicologia a la Universitat i la carrera sencera de piano es va veure al carrer el 2013 per culpa de la crisi, en perdre la feina i no poder pagar el lloguer. ¡°Qualsevol pot arribar a ser un homeless; la fortuna ¨¦s molt capritxosa¡­ I a aquells senyors amb corbata que estan decidint una altra vegada el nostre futur, jo els faria dormir al carrer una sola nit, aqu¨ª, en aquesta zona de Atenrs. Segur que serien molt m¨¦s clements¡±.