L¡¯IVA tur¨ªstic castiga Gr¨¨cia

Amb els hotels d'Atenes al 85% de la seva capacitat des de fa setmanes, poques places lliures als vols a les illes, i gaireb¨¦ tots els creuers tancats, la temporada alta a Gr¨¨cia ha arrencat a bon ritme. Per¨°, despr¨¦s del r¨¨cord del 2014 ¨Cl'any m¨¦s ventur¨®s des que va comen?ar la crisi, el 2009¨C, el sector tur¨ªstic, un dels pocs motors econ¨°mics del pa¨ªs juntament amb el navilier, tem que la incertesa que envolta les negociacions entre Gr¨¨cia i els seus creditors (Fons Monetari Internacional, Comissi¨® Europea i Banc Central Europeu) pugui cobrar-se alts dividends davant d'una pujada de l'anomenat IVA tur¨ªstic i, encara m¨¦s, per la supressi¨® del redu?t o especial de les illes.

A m¨¦s de l'ag¨°nica discussi¨® a Brussel¡¤les, la constant amena?a d'insolv¨¨ncia pesa tamb¨¦ com una llosa sobre les perspectives de creixement per aquest any, encara que en el dia a dia dels turistes no pertoqui per a la preocupaci¨®. ¡°Default? Amb totes les terrasses plenes, l'estiu en tot el seu esplendor i aquest ambient de festa, costa molt pensar en aquesta possibilitat¡±, diu George Pinker, un turista australi¨¤.

Els creditors reclamen que almenys es dupliqui l¡¯impost al consum

Gr¨¨cia, aquell imant de llum i sol que l'any passat va atreure 24 milions de turistes ¨Cinclosos els creueristes¨C, t¨¦ a les seves illes un dels seus tresors m¨¦s preciosos, nom¨¦s comparable en tirada a l'inter¨¨s que desperten les seves ru?nes arqueol¨°giques. Per millorar la competitivitat de les seves empreses ¨Cla immensa majoria, petites i mitjanes, amb grans turoperadors estrangers i unes quantes start-up¨C i compensar l'encariment de b¨¦ns i serveis pel transport, les illes tenen fins ara una taxa preferent, el 5% per l'IVA tur¨ªstic o hoteler (6,5% a la resta del pa¨ªs), i un 9% per la restauraci¨®, en comptes del 13% continental, un tipus aquest ¨²ltim que l'anterior Govern va abaixar el 2013 des del 23% per alegrar el consum.

Ajornament de la mesura

Amb les pen¨²ltimes propostes del Govern d'Atenes als seus socis, el 6,5% continental est¨¤ndard podria convertir-se en el 13%, i el 13% arribar al 23%. L'Executiu d'Alexis Tsipras s'ha resistit especialment a homologar l'impost a les illes, assegurant fins i tot que, d'aprovar-se, no s'aplicaria fins a la tardor per no perjudicar la temporada en curs; el seu soci de coalici¨®, Grecs Independents, ha anunciat que votar¨¤ en contra de la mesura si es decideix. ¡°Hem donat arguments de pes per defensar la necessitat de pol¨ªtiques [fiscals] diferents per a les illes, per¨° ens trobem davant d'un tractament insensible¡± per part dels creditors, ha assenyalat el ministre de Finances, Iannis Varufakis, al Parlament.

El negoci d¨®na feina a unes 700.000 persones i ¨¦s una cinquena part de la riquesa nacional

¡°El problema els ¨²ltims anys ¨¦s que han apujat i han abaixat els impostos tur¨ªstics diverses vegades, per¨° sigui quina sigui la decisi¨® final Gr¨¨cia no pot superar la franja impositiva dels nostres competidors ¨CPortugal, Espanya i Turquia¨C que oscil¡¤len entre el 8% i el 10%. Fer-ho seria molt contraproduent. Podem assumir fins al 13% en restauraci¨®, per¨° per sobre d'aquesta xifra comen?arem a perdre. I apujar-lo al 23% com s'ha proposat seria un gran problema per al sector, que perdria uns 100.000 llocs de feina nom¨¦s en aquell segment¡±, afirma Alexandros Lamnidis, director general de la confederaci¨® d'empreses tur¨ªstiques del pa¨ªs (Sete, en les seves sigles gregues). ¡°Moltes empreses, sobretot les m¨¦s petites, tancarien. Nom¨¦s les grans companyies serien capaces d'absorbir l'increment fiscal i cal tenir en compte la m¨¦s que probable fugida de molts turistes cap a destinacions m¨¦s competitives¡±.

El turisme ¨¦s un sector que aporta entre 680.000 i 700.000 llocs de feina, i suposa al voltant d'una cinquena part del PIB del pa¨ªs. Per aquest motiu qualsevol retoc en la seva espina dorsal produeix esgarrifances a les moltes regions que en depenen com a principal font d'ingressos. ¡°?s una tra?ci¨® nacional. En un moment en qu¨¨ el pa¨ªs necessita especialment ingressos, suprimir l'IVA redu?t de les illes ¨¦s la pitjor mesura que es pot prendre¡±, assenyalava Iorgos Hadzimarkos, el governador de la regi¨® de l'Egeu meridional, que amb el seu 18% del PIB grec se situa en segon lloc entre les regions m¨¦s riques del pa¨ªs. La major part d'aquella riquesa es deu a les hipertur¨ªstiques destinacions de M¨ªkonos i Santor¨ª, on, segons diferents c¨¤lculs, els turistes podrien pagar fins a un 30% m¨¦s en productes i serveis si s'aproven tant la pujada de l'IVA tur¨ªstic com la supressi¨® del redu?t insular. De fet, una de les propostes del Govern d'Atenes ¨¦s "sacrificar" aquests dos grans, imposant-los el tram est¨¤ndard de la resta del pa¨ªs, per poder salvar les petites, que no tenen ni els turistes ni els ingressos de les anteriors i a m¨¦s lluiten contra la fragmentaci¨® geogr¨¤fica del pa¨ªs, alhora un dels seus principals atractius i dels seus majors desavantatges.

Les illes tenen un tractament avantatj¨®s enfront del territori continental

Una destinaci¨® tranquil¡¤la

D'a?llament i dificultats en sap molt Evon Plakidas, amo d'un petit hotel a la remota illa d'Icaria. L'establiment, amb una vintena d'habitacions, registra ple any rere any ¡°gr¨¤cies a haver congelat els preus des del 2009 i, en alguns casos, com en temporada baixa, abaixar-los¡±, explica Plakidas. ¡°?bviament, no en trec beneficis, em limito a cobrir despeses i esperar temps millors, per¨° si ens apugen l'IVA tur¨ªstic els clients, fins i tot els que repeteixen any rere any, se n'aniran a d'altres pa?sos de la zona del Mediterrani. Encara sort que amb la inestabilitat a la regi¨®, de Tun¨ªsia a Egipte, a favor nostre segueix jugant el factor de la tranquil¡¤litat¡±, afegeix.