Fragmentaci¨®

Catalunya s'acosta a unes eleccions (27-S) en qu¨¨, per primera vegada, entre les ofertes electorals hi figurar¨¤ un full de ruta per a la independ¨¨ncia. Qui voti qualsevol de les llistes en qu¨¨ figurin Converg¨¨ncia, Esquerra o la CUP no podr¨¤ al¡¤legar ignor¨¤ncia: haur¨¤ votat per la independ¨¨ncia. El proc¨¦s per la independ¨¨ncia, que va tenir el seu toc de sortida el setembre del 2012, va n¨¦ixer sota el signe de la unitat, proclamada des del carrer per l'ANC i ?mnium Cultural, i traslladada als partits sota la consigna del dret a decidir. No obstant aix¨°, tres anys m¨¦s tard, l'espai pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ en plena fragmentaci¨®. Mai hi ha hagut tantes candidatures potencials amb possibilitats reals d'obtenir representaci¨® parlament¨¤ria. I el mateix bloc sobiranista es presentar¨¤, almenys, amb tres candidatures diferents, per m¨¦s que el president s'esforci a rescatar la llista ¨²nica, reiteradament rebutjada pels seus adversaris.

Per qu¨¨ aquesta fragmentaci¨®? ?s f¨¤cil atribuir-la a l'entrada a la palestra del factor independ¨¨ncia. Per¨° ¨¦s confondre un s¨ªmptoma del canvi amb les causes que l'han provocat. La independ¨¨ncia ¨¦s una aposta bin¨¤ria: o hi est¨¤s a favor o hi est¨¤s en contra. Hauria d'haver generat una polaritzaci¨® electoral. No ho ha fet, desmentint els que continuen afirmant ¨CCarme Chac¨®n ha estat l'¨²ltima¨C que la societat catalana ¡°est¨¤ partida¡±. Encara avui no es dibuixa un front unionista alternatiu que pugui rellevar el Govern de la Generalitat si el sobiranisme perd. Pol¨ªticament, Catalunya est¨¤ fragmentada, no partida, que ¨¦s molt diferent.

L'independentisme ¨¦s una expressi¨® del canvi de temps, no la causa. No cal descartar que la nova majoria no es faci sobre l'eix identitari sin¨® sobre l'eix dreta/esquerra

A qu¨¨ es deu, aleshores, tant moviment a l'escena pol¨ªtica? Anem al punt de partida. La mobilitzaci¨® civil per la independ¨¨ncia, que l'ANC simbolitza, va n¨¦ixer el 2011, coincidint amb l'aparici¨® dels moviments socials del 15-M. Des de proced¨¨ncies culturals i socials diferents, tots dos responien a un moment de crisi del r¨¨gim pol¨ªtic, de falta d'expectatives i projectes col¡¤lectius, de profunda crisi social. Uns es van agafar a la independ¨¨ncia com a utopia disponible, uns altres van identificar el poble com a subjecte pol¨ªtic per respondre a les destrosses de l'austeritat expansiva. La novetat, inesperada, va ser que, per camins diferents, tots dos van abandonar el terreny testimonial i van buscar la transformaci¨® pol¨ªtica de les seves reivindicacions. L'ANC ho va fer per la via de la delegaci¨® als partits; el 15-M a trav¨¦s de Podem i altres projectes afins. Per¨° la coincid¨¨ncia en el temps no ¨¦s casual, com no ho s¨®n els seus efectes: la reivindicaci¨® social i la independ¨¨ncia es van situar al primer pla de l'agenda pol¨ªtica i encara hi s¨®n. Han posat en un comprom¨ªs el sistema pol¨ªtic, han canviat l'agenda, han revolucionat el mapa de partits i han recuperat per a la pol¨ªtica molts ciutadans desenganyats. L'esquerra alternativa ha aprofitat el desistiment de l'esquerra convencional (que continua buscant-se a si mateixa, lligada pels seus compromisos amb l'austeritat) per construir-se un espai; l'independentisme va llan?ar als partits sobiranistes la consigna de la unitat, que aviat es va revelar com a dif¨ªcilment sostenible en la mesura en qu¨¨, en la conjuntura de crisi econ¨°mica i social, era gaireb¨¦ impensable que l'eix independ¨¨ncia / statu quo eclips¨¦s l'eix dreta/esquerra.

Artur Mas va veure l'oportunitat d'aconseguir el lideratge del proc¨¦s, assumint la carta de la unitat. I va convocar les eleccions del 2012. Va rebre un av¨ªs: el partit genu¨ª de les classes mitjanes no podia sortir indemne de les pol¨ªtiques d'austeritat: va ser la crisi, m¨¦s que el sobiranisme, el que el va castigar. Va seguir fidel a la seva estrat¨¨gia, per¨° perdent companyia en cada pas. La c¨¤rrega que porta sobre les seves espatlles?¨Cla hist¨°ria de Converg¨¨ncia i la seva patrimonialitzaci¨® de la Generalitat, que la confessi¨® de Pujol va recordar als oblidadissos¨C pesa massa perqu¨¨ pugui ser el l¨ªder carism¨¤tic que arrossegui darrere seu una majoria social. L'independentisme ¨¦s una expressi¨® del canvi de temps, no la causa. La resist¨¨ncia a assumir aquesta distinci¨® est¨¤ en l'origen dels errors de navegaci¨® del president Mas. Tant ¨¦s aix¨ª que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament catal¨¤ no es formi sobre l'eix identitari sin¨® sobre l'eix dreta/esquerra.