Olives trencades i certs olis

Les olives trencades varen evidenciar una curiosa passi¨® compartida pels petits detalls del poeta Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald amb el guitarrista ¨Cque ja no ¨¦s aqu¨ª¨C Paco de Luc¨ªa. Andalusos internacionals, genials, flamencs i rojos a lloure ¨Camb acreditades fidelitats per Mallorca¨C, tots dos usaren la seva vella mem¨°ria amistosa per festejar un retrobament arran de la mar, a una casa familiar a Portals Nous.

L'escriptor Pepe Caballero, amb la seva dona Pepa Ramis devora, una esvelta exnedadora de la badia i musa d¡¯escriptors, va explicar sense filigranes el perqu¨¨ del seu inter¨¨s, anecd¨°tic, per la t¨¨nue amargor salada i crua de les rares olives, verdes i clivellades a ma?a, amb pinyol a la vista. Adobades en aigo i sal, herbes, fonoll i pebre coent ¨Cei, sense coloraines artificials, all, prebe bo o vinagre¨C, resulten una sana i neta mossegada m¨ªnima. S¡¯usen per rutina per¨° ¨¦s una comuni¨®, valen per despertar el paladar, matisar els glops i accentuar els ecos d¡¯un men¨² local, cert.

D¡¯altres olives a l¡¯estil aut¨°cton, de fidelitat al mediterrani central, s¨®n les petites morisques o arbequines, roges, brunes i verdals ¨Csense trencar¨C; o les negres, pansides, mig podrides per m¨¦s madures, encendrades, com si anessin de dol. Aquests fruits curats ens parlen del gust de la terra i dels mots de la humitat i la fullaraca. S¨®n mat¨¨ria de mercat rural i conserva tradicional o industrial, a Llub¨ª i S¨®ller. Interessants les trencades de la casta de fulla blanca de Verderol marca dels ecologistes Joan Mayol i Mart¨ª Mayol, que premsen el seu oli nat a terres de Palma, sota l¡¯advocaci¨® de l¡¯alqueria Algebic¨ª de Ramon Llull. La marca t¨¦ una ploma d¡¯ocell, disseny de Pau Mayol, un j¨²nior.

L¡¯Oli d'oliv¨® de sa Mola, d¡¯ullastres, el pare salvatge de l¡¯olivera (que ¨¦s un arbre artificial) ¨¦s una menud¨¨ncia de Tomeu Xamarr¨ª, que destil¡¤la tamb¨¦ una microproducci¨® d'oli d'oliva en es puig des Roman¨ª. El suc del de l¡¯ullastre ¨¦s una ess¨¨ncia, gaireb¨¦ un perfum, suc prof¨¤. Els dos olis tenen destacats dissenys, amb etiquetes fetes per les dues filles, na Tonina i na Mariona Xamarrina, totes dues artistes. Na Mariona crea tamb¨¦ peixos tintats sobre paper a la japonesa.

En es Fangar el land gegant i alemany d'agricultura natural, quasi una urbanitzaci¨® gens dissimulada, ¨¦s una taca entre Manacor i Felanitx. All¨¤ elaboren olis ultra cars d¡¯olivera i ullastre. Vins, confitures, herbes, tamb¨¦ crien cavalls Hannovers i fan casaments descomunals de fills i filles de la casa, la fam¨ªlia Einsemann. En aquest concert rural ning¨² no descol¡¤loca la marca clara pionera d¡¯en Pep Solivellas de Caimari i Alc¨²dia (d¡¯arrels a son Dan¨²s de Santany¨ª i d¡¯es Cr¨¨dit) pel pes dels seus olis d'or ¨Cquasi grecs¨C i les olives buquet Olivellas, amb mescles d¡¯olis i esp¨¨cies. Aubocassa, quall¨¤ primer a la possessi¨® antiga dels Oliver de Felanitx a la franja, dins Manacor. En Toni Rei i Tom¨¤s Graves a Montu?ri regaven i pentinaven ullastres per extreure¡¯n fruits grans i un oli salvatge i fi. S'atribueix el rescat contemporani de l'oli arcaic d¡¯ullastre a la senyora de sa Vall, la desapareguda matriarca dels March de can Verga, Carmen Delgado Roses.

El pintor Miquel Barcel¨® fa servir per trempar (en mallorqu¨ª vol dir amanir) el pa i les ensalades els olis propis, de les seves oliveres i ullastres d'Art¨¤ i Felanitx, com ho fa Sybilla en son Rul¡¤lan de Dei¨¤, amb arbres vells. El pag¨¨s culte Pep Oliver de S¨®ller t¨¦ un territori d¡¯encant, es com Delfos, a la part alta de Llucalcari, l'escenari de terra vermella i oliveres de deu generacions en marjades. Els navegants Toni Font i Martha Zein ¨Cmirau el seu blog¨C en ¨¦s Barranc de Biniaraix o el discret financer Luis S¨¢nchez-Merlo, en son Brusqu¨¦ de Sencelles, aconsegueixen sucs de fruits d'arbres bons i adults. El doctor Joan Buades va estrenar oli varietal a la seva contrada de Campanet. Entre dues terres, Ildefonso Garc¨ªa Serena i Helena Guardans, van crear a s'Horta vella un jard¨ª d'oliveres novelles envoltat de tarongers i remor teb del ponent de Marina. En Paco de Luc¨ªa, una altra vegada, i la seva dona la fot¨°graf Gabriela Canseco van plantar oliveres, tarongers i llimoneres a Campos per sintetitzar el sol i endur-se¡¯n lluny l'olor d¡¯aquell mar. Seixanta-cinc refer¨¨ncies d¡¯olis (amb Denominaci¨® d'Origen) a Mallorca i una desena m¨¦s a Eivissa, Menorca i Formentera s¨®n, potser, massa simfonia, un mercat excessiu de refer¨¨ncies.

Ja se sap, ning¨² no ¨¦s res sin¨® t¨¦ un oli seu o un vi propi, o les dues coses, com n¡¯Amador Cresp¨ª que obra a can Feliu de Cabrera a l¡¯ombra de la Seu, a Palma. Les gaireb¨¦ 700 etiquetes diferents per a altres tants vins patris, balears, s¨®n un cop al baix ventre, mai una persona els tastar¨¤. Una ampolla d'oli mallorqu¨ª va arribar a una illa de Gr¨¨cia. Va resultar un retorn mil¡¤lenari als or¨ªgens. Era part de la bodega d'un veler. Els nadius grecs van oferir el seu suc daurat local a manera de benvinguda als navegants llunyans. Aquests, en correspond¨¨ncia, van donar la mostra en vidre de la seva ess¨¨ncia antiga, tot just vinguda, precisament, d¡¯all¨¤ d¡¯Orient m¨¦s de 2.000 anys enrere.

La trobada oli-oli va passar fa deu anys. La navegant mallorquina era la potentada hotelera Carmen Riu. Ho va explicar a la Miseric¨°rdia quan li van donar la Gota d'Oli, amb altres VIPS. Precisament, Carmen Riu G¨¹ell (1955) dona austera d¡¯estil i d¡¯expressi¨® ¨Criqu¨ªssima pels hotels que t¨¦ i gestiona la seva fam¨ªlia des de Mallorca, en tercera i quarta generaci¨®, ¨¦s de tr¨¤gica actualitat aquest estiu de sang i sol de 2015 per l¡¯atemptat terrorista a Tun¨ªsia¨C, aqu¨ª devora esdevingut davant un dels seus 100 hotels al m¨®n. La cadena Riu t¨¦ una cama mig alemanya de l¡¯operador TUI.

L¡¯oli ¨¦s cosa de la ¡°mar gran¡±, un espai que fiten els ullastres ¨Cles oliveres¨C, l¡¯oli, el gra, potser l¡¯ametlla, les vinyes, el garrover, la figuera. All¨¤ on unten el pa amb oli, (beuen vi i tallen pa i mengen porc, alguns) un insular del litoral, es troba a casa, en un espai immens per a una mirada gegant, un llen?ol misteri¨®s i perill¨®s.