Truncar la negociaci¨®

Excepte miracle imprevisible, les negociacions del segon rescat a Gr¨¨cia han desembocat en un frac¨¤s rotund. Abans, fins i tot, de celebrar-se la reuni¨® de l'Eurogrup d'ahir, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, les va tallar de facto en convocar els seus conciutadans a un refer¨¨ndum contra el presumpte intent dels seus socis d'¡°humiliar el poble grec¡±. Del to i contingut de la convocat¨°ria queda clar que el seu Govern no busca nova legitimitat democr¨¤tica per a una modificaci¨® de les seves promeses electorals en sentit realista, sin¨® una votaci¨® contr¨¤ria a les ¨²ltimes propostes de la resta dels dinou, en clau d'orgull nacionalista.

Tot i que en tota negociaci¨® les dues parts s¨®n en alguna mesura corresponsables, la c¨¤rrega de la prova correspon en aquest cas a Tsipras. Perqu¨¨ la presumpci¨® de la principal responsabilitat sol recaure en qui s'aixeca abruptament de la taula. No sempre ¨¦s aix¨ª. Per¨° ho ¨¦s sense cap dubte quan, com ¨¦s el cas, les posicions s'havien apropat molt notablement. De fet, la difer¨¨ncia num¨¨rica entre l'ajust assumit per Gr¨¨cia (8.000 milions) i el pret¨¨s per la resta (11.000) amb prou feines de 3.000 milions. En algun cap¨ªtol considerat com a essencial (la recaptaci¨® de l'IVA) amb prou feines superava els 100 milions; i es va donar la paradoxa que els creditors exigien m¨¦s retallada en la despesa militar (400 milions) que el que la coalici¨® grega d'esquerra radical i dreta ultranacionalista pretenia: quan els principals perjudicats d'aquella retallada en despesa haurien estat els mateixos creditors.

La sortida del refer¨¨ndum ¨¦s intempestiva. ?s la reacci¨® a una oferta en la qual cabien matisos; quan es voti, dif¨ªcilment estar¨¤ vigent, superada pels esdeveniments probables. Per¨° ¨¦s a m¨¦s una falsa sortida. Els refer¨¨ndums els empeny el diable de l'atzar o la passi¨®, i aquest encara m¨¦s, ja que el Govern grec pret¨¦n que els ciutadans assumeixin una seq¨¹¨¨ncia perjudicial de corralito-suspensi¨® de pagaments-risc d'exclusi¨® de l'euro, quan es manifesten a les enquestes favorables en un 73% a continuar en la moneda ¨²nica.

Si la coalici¨® de Tsipras t¨¦ problemes interns, la forma m¨¦s deslleial de dirimir-los ¨¦s no assumir-los amb enteresa i, al contrari, traslladar-los a la societat perqu¨¨ sigui aquesta la v¨ªctima de la bipolaritat. Resulta a m¨¦s infantil sol¡¤licitar una pr¨°rroga del rescat fins al refer¨¨ndum precisament a aquells contra les propostes dels quals es pret¨¦n organitzar aquest mateix refer¨¨ndum. S'ent¨¦n que Tsipras i els seus se sentin presoners entre la utopia de les seves promeses i la realitat pol¨ªtica continental, per¨° no fins al punt que, mentre vexen els seus creditors ¡ªamb expressions com les de ¡°criminals¡±, i termes com a ¡°xantatge¡± i ¡°pillatge¡±¡ª els demanin ajuda contra ells mateixos.

Si Tsipras semblava haver iniciat el cam¨ª cap a un cert pragmatisme, l'omple ara d'insensateses. No per aix¨° l'Eurogrup ha de perdre els nervis ni les formes, sin¨® atenir-se als seus deures: deixar sempre expedita l'eventualitat d'una tornada al pacte i protegir especialment del contagi els seus socis m¨¦s febles. Aquest drama ¨¦s molt greu per a l'euro i per a Europa. Que no es converteixi en trag¨¨dia.