?ltimes paraules de Gombrowicz

Tot i que el pensament de Witold Gombrowicz (Pol¨°nia, 1904-Fran?a, 1969) ja s¡¯havia desplegat sencer a la seva primera novel¡¤la, Ferdydurke, apareguda el 1937, no es comen?a a prendre amb una certa serietat fins a la publicaci¨® del Diari(1953-1969), on queda finalment exposat amb tot el rigor necessari. La visi¨® que t¨¦ Gombrowicz de la condici¨® humana ¨¦s prou complexa perqu¨¨ no es deixi resumir en poques l¨ªnies, per¨° la idea que la vertebra ¨¦s que l¡¯home no pot posseir altra identitat que la que obt¨¦ per assimilaci¨® dels models que li imposen els altres homes, i en aix¨° consisteix la seva naturalesa: en la impossibilitat de ser aut¨¨ntic.

Si Gombrowicz hagu¨¦s adoptat la m¨¤scara del fil¨°sof existencialista potser hauria fet molt m¨¦s cam¨ª, per¨° ¨¦s una sort que decid¨ªs expressar-se amb una obra de ficci¨® allunyada de les convencions. El seu estil com a narrador i dramaturg esclata per moments en un humor d¡¯aparen?a delirant que alguns cr¨ªtics van voler emparentar amb el teatre de l¡¯absurd, filiaci¨® que ell s¡¯esfor?ava a desmentir sempre que en tenia ocasi¨®.

El que, en canvi, s¨ª que haurien pogut dir sense risc d¡¯equivocar-se ¨¦s que l¡¯humor de Gombrowicz ¨¦s transcendent ¡ªcom ho s¨®n tamb¨¦ els de Kafka o Beckett¡ª, en el sentit que no serveix tan sols per a l¡¯entreteniment o l¡¯escarni, encara que sovint pugui fer riure fins a les ll¨¤grimes i es mostri poderosament efica? per a l¡¯insult, sin¨® que constitueix una font de coneixement directe del m¨®n i del lloc que hi ocupa l¡¯home. Les reflexions del Diari s¨®n d¡¯un inter¨¨s insubstitu?ble, per¨° sense aquest estil esbojarrat i prec¨ªs, Gombrowicz no hauria pogut dir tot el que havia de dir: ¨¦s de la ridiculesa humana d¡¯on brota el seu pensament.

Malgrat la consist¨¨ncia de les seves exploracions existencials, Gombrowicz no va gosar mai anomenar-se fil¨°sof i es va mostrar prudent a l¡¯hora de concedir aquest t¨ªtol a segons qui. Sabia que, des de Plat¨® fins a Heidegger, la filosofia ¨¦s nom¨¦s la pregunta per l¡¯?sser i que la resta, la preocupaci¨® pel sentit de la vida i pels valors que se¡¯n desprenen, ¨¦s pensament moral. Ara b¨¦, coneixia a fons les obres de Descartes, Kant, Hegel, Schopenhauer, Husserl, Heidegger, Marx, Nietzsche, i podia dissertar-ne amb autoritat, i aix¨° ¨¦s el que va fer en el seu llit de mort a inst¨¤ncies de la seva esposa, Rita, i del seu editor, Dominique de Roux. Dels apunts d¡¯aquests dos alumnes privilegiats en va sortir un llibre p¨°stum que es va publicar amb el t¨ªtol de Curs de filosofia en sis hores i quart. L¡¯obra, que ¨¦s un testimoni de les ¨²ltimes reflexions de Gombrowicz i no pas un assaig concebut i redactat per l¡¯autor, t¨¦ la virtut de conservar ecos del seu estil i de resultar, gr¨¤cies a la intel¡¤lig¨¨ncia i la claredat de les observacions que s¡¯hi fan, un excel¡¤lent manual d¡¯iniciaci¨® a la filosofia moderna i contempor¨¤nia. I tamb¨¦ ¨¦s un recorregut pels fonaments espirituals d¡¯aquest formidable escriptor polon¨¨s.

La traducci¨® catalana no faria de mal llegir si l¡¯hagu¨¦s revisat un corrector que no confongu¨¦s la conjunci¨® que amb el relatiu qu¨¨, un corrector que sab¨¦s que all¨° + adjectiu, encara que s¡¯hagi posat de moda, ¨¦s una aberraci¨® gramatical, que els pronoms febles no s¨®n redund¨¤ncies per adornar les frases, que doncs no t¨¦ valor causal o que l¡¯arcaisme per tal de no es pot usar sistem¨¤ticament en substituci¨® de per a.