La capital del postporno

En les ¨²ltimes 48 hores, la immensa majoria de barcelonins ha passat de descon¨¨ixer que hi havia un moviment art¨ªstic i reivindicatiu anomenat postporno?a digerir que una de les seves activistes a la ciutat, ?gueda Ba?¨®n, sigui la nova cap de comunicaci¨® de l'Ajuntament de Barcelona.

El nomenament ha creat pol¨¨mica perqu¨¨ Ba?¨®n tamb¨¦ treballava a l'Obsevatori de Drets Socials i Culturals (DESC), on feia d'administradora de webs. D'aquest Observatori tamb¨¦ v¨¦nen diversos c¨¤rrecs de confian?a del Consistori, com el company de l'alcaldessa Ada Colau. Entre les funcions de Ba?¨®n hi haur¨¤ dirigir les campanyes institucionals i administrar la suculenta inversi¨® publicit¨¤ria en els mitjans. Reempla?ar¨¤ Marc Puig, exsecretari de Comunicaci¨® de la Generalitat.

No obstant aix¨°, ¨¦s el passat activista de Ba?¨®n el que m¨¦s ha cridat l'atenci¨® del seu curr¨ªculum, que tampoc no s'ha fet p¨²blic. El 2002, amb una altra artista alternativa, Maria Llopis, va crear el blog Girls who likes porno ('Noies a qui agrada el porno'), en qu¨¨ reflexionaven sobre l'est¨¨tica i la sexualitat, allunyant-se dels patrons heterosexuals i de bellesa tradicionals. Reivindicaven fer pornografia pr¨°pia.?

¡°El postporno pret¨¦n donar cabuda a altres cossos, a altres sexualitats¡±, explica Ega?a

¡°Es tracta d'un acte de resist¨¨ncia al motlle establert¡±, explica Mercedes Fern¨¢ndez-Martorell, professora d'antropologia de la UB. ¡°El porno ha anat construint la norma sobre el rol ideal de la dona i de l'home, com ha de ser la seva interacci¨®. El postporno pret¨¦n donar cabuda a altres cossos, a altres sexualitats i pr¨¤ctiques¡±, afegeix Luc¨ªa Ega?a, una artista xilena que investiga el fenomen per a la seva tesi doctoral en Comunicaci¨® Audiovisual a la UAB. Ega?a tamb¨¦ ¨¦s autora del documental Mi sexualitat es una creaci¨®n art¨ªstica, en qu¨¨ aprofundeix en el fenomen a Barcelona, molt relacionat amb el moviment okupa. Hi apareix Diana Pornoterrorista, l'ex de Patricia Heras, protagonista de Ciutat Morta.

El discurs feminista sempre ha estat cr¨ªtic amb el cinema porno i dins d'aquesta reflexi¨® hi havia una posici¨® abolicionista. Per¨° tamb¨¦ hi havia una altra que advocava per canviar-ne les regles i representacions. ¡°El postporno vol hackejar el g¨¨nere¡±, sintetitza Jes¨²s Arpal Moya, de La Can¨ªbal, una llibreria alternativa al carrer N¨¤pols. Tamb¨¦ s'amplia la visi¨® a un transfeminisme: ultrapassar els l¨ªmits del feminisme tradicional per aglutinar manifestacions que desbordaven l'¨¤mbit convencional com el transidentitat i el m¨®n queer.

Un dels fets fonamentals del moviment ¨¦s una performance de la exartista porno Annie Sprinkle, en la qual va exhibir la seva vagina oberta amb un esp¨¨cul, intentant desmitificar el cos femen¨ª, diu el cr¨ªtic de cinema Jordi Costa.

Barcelona ¨¦s un dels llocs on el postporno ha estat m¨¦s estudiat. El 2007, Paul B. Preciado va dirigir-ne un seminari espec¨ªfic al MACBA. El programa advertia de ¡°projecci¨® d'escenes sadomasoquistes leather¡±. La ciutat apareix en el documental Mutantes, dirigit per Virginie Despentes. I a La Can¨ªbal, s'hi poden trobar t¨ªtols com Transfeminismos. Epistemes, fricciones y flujos, una compilaci¨® d'assajos escrits per Miriam Sol¨¤ i Elena Urko. O t¨ªtols m¨¦s coneguts, com Pornotop¨ªa, de Preciado, finalista del Premi Anagrama d'Assaig el 2010. Tamb¨¦ s'ha fet la Mostra Marrana, un dels esdeveniments de refer¨¨ncia del g¨¨nere.

¡°El porno no es pot demonitzar per¨° s¨ª que es pot discutir intel¡¤ligentment, com ho fa el postporno¡±, diu Costas. ¡°Quan veus Arnold Schwarzenegger a?Terminator no penses que l'exgovernador de Texas mata gent. La foto d'?gueda orinant al carrer ¨¦s art, per¨° el postporno no ¨¦s reconegut pel gran p¨²blic com aix¨°¡±, opina Ega?a.