L¡¯estatus del Valentino

Quan era petita i demanava alguna cosa que no em tocava, com per exemple una altra cosa quan hi havia peix per sopar, m¨¦s cola, anar a dormir m¨¦s tard, etc¨¨tera ¨Cja ho sabeu: els nens sempre demanen (i si cola, cola)¨C, el meu pare sempre em responia el mateix: "Quan sigues pare menjar¨¤s ous". "Qu¨¨ vol dir aix¨°?", li preguntava jo. "Que quan sigues pare menjar¨¤s ous". "Per¨° jo mai ser¨¦ pare, ser¨¦ mare", li deia. I continuava preguntant. No entenia res... Ara que no li he de demanar perm¨ªs per tornar m¨¦s tard a casa, ara que a la meva nevera no hi ha peix per sopar, ja ho tinc molt m¨¦s clar. Com ho t¨¦ Valentino Rossi, que no ha de demanar perm¨ªs ni perd¨® a ning¨² al p¨¤doc de MotoGP, que ho t¨¦ tot sota control, des dels pneum¨¤tics (aquells pneum¨¤tics m¨¦s durs que l¡¯afavoreixen a ell i no als seus rivals) fins a la visera del casc (o, m¨¦s ben dit, a l¡¯adhesiu protector de la visera, com aquell que li va llen?ar al Marc en plena lluita), que sap que l'experi¨¨ncia i la per¨ªcia li donaran les d¨¨cimes de segon que li falten l'¨²ltima volta, que sap que les seves maniobres sempre tenen excusa. L'excusa s¨®n els seus nou t¨ªtols. S¨®n els milers d¡¯aficionats que van als circuits vestits de groc.

No li cal res m¨¦s. I se sent tan c¨°mode ara que torna a ser el centre de totes les mirades... La xicana del circuit d¡¯Assen ¨Call¨¤ on va topar-se amb M¨¢rquez a l¡¯¨²ltim revolt del GP d¡¯Holanda¨C el va tornar a posar on havia estat tants cops, fa tants anys: al capdavant de la classificaci¨®, al centre de la diana de la resta dels rivals. L¡¯statu quo del Mundial torna a ser l¡¯estatus del Valentino: ell ¨¦s el protagonista, ell riu m¨¦s que ning¨² i m¨¦s tard que cap altre. I si abans havia estat el guanyador de duels m¨ªtics amb Biaggi, Gibernau o, fins i tot, Stoner, ara pret¨¦n, als 36 anys, imposar-se tamb¨¦ a pilots com Lorenzo o M¨¢rquez. Ho tindr¨¤ m¨¦s dif¨ªcil. El primer ¨¦s molt fi amb la moto, molt r¨¤pid, molt cabut i persistent. I ja li va guanyar la partida una volta. El segon ¨¦s m¨¦s jove, m¨¦s t¨¨cnic, igual d¡¯atrevit i irreverent. I ja no t¨¦ res a perdre en aquest campionat que no podr¨¤ guanyar.

L¡¯estatus del Valentino es demostra en el pol¨¨mic final de cursa a Assen, on es va saltar la xicana amb l'aquiesc¨¨ncia de direcci¨® de cursa. No sabrem mai si va buscar el contacte amb M¨¢rquez o si s¡¯hi va trobar i no va tenir m¨¦s remei que fer un recte. El que s¨ª que ha quedat clar ¨¦s que ha aconseguit fer emprenyar el Marc, aquell nen que col¡¤leccionava les motos en miniatura de qui havia estat el seu ¨ªdol d¡¯inf¨¤ncia i que avui li t¨¦ votada: ¡°Ara ja s¨¦ qu¨¨ he de fer la propera volta¡±, va contestar. El que queda clar, tamb¨¦, ¨¦s que Rossi ¨¦s tan competitiu com abans (abans de deixar Yamaha, per exemple) i que desperta els mateixos recels i el mateix respecte que quan ho guanyava (quasi) tot. Tant que els altres pilots veuen una m¨¤ negra i denuncien, sense dir-ho clarament, que el subministrador de pneum¨¤tics el beneficia expressament amb la selecci¨® del compost de les gomes. I al Valentino ja li agrada aquest temor reverencial. Per aix¨° no es molesta a defensar-se i ning¨² no explica que Bridgestone, el subministrador, ja va decidir (i informar) al mar? quins pneum¨¤tics faria servir en cada cursa.

El Valentino ja hi ha arribat. No t¨¦ nens, per¨° ja ¨¦s pare, a la manera en qu¨¨ el meu pare es referia fa tants anys. I ben b¨¦ podria dir als M¨¢rquez i als Lorenzo de torn que quan siguin pares menjaran ous. Quan ho entenguin ho veuran tot molt m¨¦s clar.