The Beatles: entrada d¡¯aire fresc

"Amb un gu¨¤rdia m¨¦s haur¨ªem pres Gibraltar¡±, es comenta que va dir el polifac¨¨tic escriptor i artista Edgar Neville, a partir de la nombrosa pres¨¨ncia policial en els concerts que The Beatles, un terratr¨¨mol sociol¨°gic, va realitzar a Madrid i Barcelona els dies 2 i 3 de juliol de 1965. La preocupaci¨® de les autoritats era clara i no de tot injustificada, analitzant ara, 50 anys despr¨¦s, els efectes a tot nivell d¡¯aquella visita que en el cas de Barcelona no va arribar a les 18 hores. Per¨° quines hores!

Barcelona (Espanya), 1965. L¡¯Espanya que van visitar The Beatles era ben negra. Governada encara amb m¨¤ de ferro pel dictador Francisco Franco, feia un any que s¡¯havien celebrat els anomenats ¡°25 a?os de paz¡±, en realitat, els 25 anys de la vict¨°ria franquista despr¨¦s de la Guerra Civil. Franco mai va practicar una pol¨ªtica de reconciliaci¨®: qualsevol dissid¨¨ncia era durament castigada. Una prova: dos anys abans de l¡¯arribada del conjunt de Liverpool a l¡¯Estat, van ser executats el dirigent comunista Juli¨¢n Grimau i els anarquistes Francisco Granados i Joaqu¨ªn Delgado, fets que provocaren una allau de protestes contra la dictadura en molts pa?sos europeus. Com assenyala Andreu Mayayo, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona, ¡°els anys seixanta eren coneguts com els ¡®del desarrollismo¡¯, en qu¨¨ la dictadura apostava pel creixement econ¨°mic sense llibertats. Ras i curt: com un concert de The Beatles sense moure¡¯s de la cadira¡±.

Les autoritats franquistes creien que la m¨²sica pop estrangera no era gens saludable per a la joventut espanyola. En aquest sentit, el Govern Civil de Barcelona va emetre una circular, el 6 de novembre de 1964, denegant la concessi¨® de permisos per a la celebraci¨® de festivals amb grups ¡°que interpreten ritmes excitants de m¨²sica moderna (...) per tal d¡¯evitar que puguin produir-se alteracions d¡¯ordre p¨²blic i reaccions d¡¯histerisme col¡¤lectiu entre els elements juvenils¡±. Malgrat les traves, finalment la m¨²sica pop es va acabar imposant a Espanya perqu¨¨ era com una mena d¡¯hurac¨¤ que no es podia aturar.

L¡¯enveja dels artistes locals. Les actuacions de The Beatles van despertar certa expectaci¨® a Espanya. Per aquelles dates va ser habitual que apareguessin a la premsa opinions de destacades personalitats de la cultura espanyola sobre el grup. Pocs dies abans del concert, en el n¨²mero 5 de la revista Nueva Ilustraci¨®n Femenina, editada a principis de juliol, es va publicar una enquesta que reflectia l¡¯estat de la q¨¹esti¨®. La cantant Mar¨ªa Cinta deia: ¡°Accepto les cabelleres i les extravag¨¤ncies en conjunt, per¨°, per descomptat, a mi no m¡¯agradaria tenir un amic o un n¨°vio d¡¯aquest tipus. No obstant aix¨°, reconec la seva originalitat¡±. La tamb¨¦ cantant Conchita Bautista opinava: ¡°No m¡¯agraden els homes amb cabelleres. Queden poc d¡¯home¡±. El cantant Jos¨¦ Guardiola feia el comentari seg¨¹ent sobre les can?ons del grup angl¨¨s: ¡°Han beneficiat en gran manera la m¨²sica, ja que gr¨¤cies a ells la joventut vibra i s¡¯interessa per la m¨²sica moderna¡±. L¡¯escriptor i membre dels Setze Jutges Josep Maria Espin¨¤s pensava que podien interessar als intel¡¤lectuals perqu¨¨ ¡°agraden als joves, com a m¨²sics s¨®n suficientment bons perqu¨¨ els cr¨ªtics de l¡¯especialitat els aplaudeixin, tenen un estil i constitueixen un fenomen social¡±. Respecte als seus cabells, Espin¨¤s deia: ¡°No s¨®n escandalosos tret que alg¨² vulgui escandalitzar-se per alguna cosa tan superficial com una cabellera m¨¦s llarga del normal. Ning¨² pot negar que han estat progressivament acceptats quan la gent ha comen?at a escoltar-los de deb¨°, a con¨¨ixer-los¡±. L¡¯exartista del Paral¡¤lel barcelon¨ª Bella Dorita creia: ¡°La joventut del nostre pa¨ªs no pot veure¡¯s influenciada pels cabelluts artistes brit¨¤nics perqu¨¨ tendeix cap a horitzons m¨¦s positius i de major responsabilitat¡±.

L¡¯atracci¨® m¨¦s famosa del m¨®n¡±. El productor Francisco Berm¨²dez va presentar The Beatles en els anuncis que va publicar a la premsa com ¡°la atracci¨®n m¨¢s famosa del mundo¡±, com si es tract¨¦s d¡¯una funci¨® de circ. Berm¨²dez ¡ªdescobridor de diversos artistes, com Raphael¡ª va signar un acord amb el m¨¤nager de The Beatles, Brian Epstein, el 5 de febrer de 1965, que ocupa poc m¨¦s d¡¯un foli. All¨ª s¡¯indica que eren contractats per 5.000 lliures lliures d¡¯impostos ¡ªen l¡¯actualitat serien, comptant la inflaci¨® acumulada entre 1965 i 2014, al voltant de 139.600 euros¡ª. El promotor espanyol es feia c¨¤rrec de totes les despeses de transport i allotjament. Tamb¨¦ s¡¯especificava que, en cas de pluja i de no poder realitzar-se els concerts, The Beatles podrien actuar entre el 4 i el 5 de juliol. Finalment, si un dels seus components es posava malalt, s¡¯anul¡¤laven els shows... Res a veure amb els contractes actuals de les grans estrelles, en els quals s¡¯inclouen algunes peticions dels mateixos artistes, com per exemple la marca de les begudes o altres disposicions.

Entre el 20 de juny i el 3 de juliol, el grup va fer una gira per diferents ciutats europees: Par¨ªs, Li¨®, Mil¨¤, G¨¨nova, Roma, Ni?a, Madrid i Barcelona. En el concert del 3 de juliol a la Monumental van actuar com a teloners la barcelonina Orquestra Florida ¡ªque comen?¨¤ amb el tema Begin the beguine¡ª, el grup madrileny Els Shakers, M¨ªchel ¡ªque fou molt xiulat quan cant¨¤ Granada i ?Oh, sole mio!¡ª, el grup caribeny Trinidad Steel Band, el nord-americ¨¤ Freddie Davis, el grup barcelon¨ª Los S¨ªrex, les angleses Beat Chics i el grup acrob¨¤tic Modern Jazz Dancers. Solament Los S¨ªrex eren prou coneguts pel p¨²blic. La ra¨® per la qual l¡¯empresari va contractar teloners era per allargar la vetllada musical i justificar el preu de les entrades, elevat: la m¨¦s barata era de 75 pessetes, mentre que la m¨¦s cara en costava 400. Cal tenir present que el salari m¨ªnim era de 1.800 pessetes. A excepci¨® de Los S¨ªrex, el p¨²blic va xiular la majoria d¡¯artistes. Si el conjunt barcelon¨ª se¡¯n va lliurar va ser perqu¨¨ als espectadors els era m¨¦s f¨¤cil corejar uns temes que els sonaven, com Qu¨¦ bueno, qu¨¦ bueno, Muchacha bonita o San Carlos Club.

Madrid versus Barcelona. L¡¯actuaci¨® de The Beatles a Barcelona va tenir m¨¦s ¨¨xit que la que es va fer a la capital espanyola, ja que, segons Berm¨²dez, en el cas de l¡¯actuaci¨® a la capital catalana es van vendre pr¨¤cticament totes les localitats. Dos van ser els factors que van propiciar l¡¯¨¨xit barcelon¨ª: per una banda, la pressi¨® policial no va ser tan gran com la de Madrid, possiblement perqu¨¨ ja s¡¯havia comprovat que no s¡¯havien produ?t incidents importants, malgrat la por de les autoritats. La pres¨¨ncia policial a la capital espanyola no solament era nombrosa al voltant i a l¡¯interior de la pla?a, sin¨® tamb¨¦ efectiva, amb gu¨¤rdies muntats a cavall amb la intenci¨® d¡¯intimidar els espectadors.

El segon factor ¨¦s que l¡¯espectacle barcelon¨ª es va celebrar en dissabte i es va iniciar m¨¦s de dues hores m¨¦s tard respecte del show de Madrid, que va comen?ar a les 20.30 hores. Avui dia molts treballadors no van a la feina el dissabte perqu¨¨ es considera festiu a efectes laborals, per¨° en aquella ¨¨poca s¨ª que era feiner. Tamb¨¦ era lectiu als col¡¤legis.

Foc period¨ªstic. Per regla general, els mitjans afins al r¨¨gim van ser cr¨ªtics amb l¡¯estada de The Beatles a Espanya. Els m¨¦s independents van ser m¨¦s objectius. Per exemple, el titular del diari madrileny El Alc¨¢zar del dia 2 era ben clar: ¡°Afortunadament va fallar la ¡®beatlemania¡¯¡±. A l¡¯interior hi havia una cr¨°nica, signada J. S. C., on es destacava que a l¡¯aeroport de Barajas solament havien anat a rebre els m¨²sics 4.000 persones, una xifra rid¨ªcula per al cronista i clara demostraci¨® que la joventut ¡°gaudia de bona salut¡±. En realitat, era una quantitat gens menyspreable per a l¡¯¨¨poca, i m¨¦s tenint present que el Ministeri de Governaci¨® no va autoritzar l¡¯arribada d¡¯autocars amb fans per por que l¡¯acte es polititz¨¦s. En el mateix to, en el peri¨°dic falangista de Barcelona Solidaridad Nacional del dia 4, el grup de Liverpool apareixia en portada, baixant de l¡¯avi¨® amb les monteres posades, assenyalant el titular: ¡°Van armar poc soroll¡±. Sota la fotografia, el comentari seg¨¹ent: ¡°Van arribar, van actuar... i aqu¨ª no va passar res, afortunadament per a tots. La nostra joventut es va prendre les coses amb bastanta m¨¦s filosofia que la d¡¯altres latituds, cosa que ¨¦s d¡¯agrair. I qui m¨¦s qui menys se¡¯n va anar a dormir amb mal de cap¡±.

En contrast i amb gran encert, el cr¨ªtic Alberto Mallofr¨¦ public¨¤ a La Vanguardia, el dia 6, el que serveix perfectament de magn¨ªfic ep¨ªleg del que havia estat l¡¯estada del grup a la capital catalana: ¡°El mite Beatles va arribar fins aqu¨ª, es va deixar veure en acci¨® i es va retirar. Els seus entusiastes van aplaudir i van xisclar ¡ªcom s¡¯aplaudeix i es crida en el futbol, en els toros o on es pot¡ª i tamb¨¦ se¡¯n van anar. I quan es van haver marxat els uns i els altres, em va semblar notar a l¡¯arena buida un aire de desencant que romania all¨ª, abandonat pels esperits morbosos que havien forjat uns espectres nefastos, ven?uts per fi i naufragats en no haver pogut veure m¨¦s que quatre inofensius i jovials nois desperts, que escriuen can?ons d¡¯avui, amb temes de roman? juvenil i ritmes llunyanament emparentats amb el tradicional rhythm and blues, i que les canten i les toquen molt b¨¦, dins del seu g¨¨nere. Va ser el desengany mals¨¤ dels que un dia descobreixen que els seus semblants no s¨®n tan malvats com havien imaginat¡±.

El Noticiero Universal del mateix dia obria la secci¨® d¡¯espectacles amb el titular: ¡°Indiscutible ¨¨xit dels Beatles¡±, per continuar amb ¡°ple als tendidos, graderies i andanadas i bona entrada en les cadires de pista. Un ambient carregat entre el jovent i vigil¨¤ncia pertot arreu¡±. El comentarista de Tele/eXpress, Carlos Carrero, va escriure: ¡°Els Beatles van apar¨¨ixer i van ser rebuts amb tots els honors. La crid¨°ria, sobretot femenina, es va imposar. En aix¨° no veig res de censurable, sin¨® una ra¨® molt comprensible. Quina major il¡¤lusi¨® per a una admiradora del millor conjunt musical del m¨®n que la de poder dir a les seves amigues: ¡®Jo vaig ballar mentre tocaven, en persona, Ringo, Paul, John i George¡¯?¡±. I va finalitzar escrivint: ¡°Anar a veure els Beatles en persona ¨¦s com legalitzar, per a mi mateix, la seva pres¨¨ncia al m¨®n com a home que s¨®c d¡¯aquesta ¨¨poca, com a testimoni i les seves coses, que pretenc¡±.

El silenci de les tisores. La censura franquista va intentar contrarestar i silenciar l¡¯estada del conjunt brit¨¤nic a l¡¯Estat espanyol. En aquest sentit, els futurs cineastes Francesc Betriu i Pedro Costa van rodar diverses imatges per realitzar el documental Los Beatles en Madrid, per¨° va ser prohibit perqu¨¨ feia propaganda d¡¯uns anglesos degenerats. Segons Betriu, ¡°Manuel Fraga Iribarne va ser el veritable culpable que no es realitz¨¦s el documental: ell era al capdavant del Ministeri d¡¯Informaci¨® i Turisme. Augusto Garc¨ªa Vi?olas, director aleshores de No-Do, va ser qui la va executar¡±.

Tota obra a l¡¯entorn del quartet musical angl¨¨s va tenir problemes amb la censura, llavors i uns anys despr¨¦s. Per exemple, quan l¡¯editor Luis de Caralt va publicar la biografia Los Beatles (1968), seguint els consells dels censors va haver d¡¯alterar i eliminar alguns fragments. Entre aquests ¨²ltims destaca una frase en la qual Paul McCartney exposa la seva idea sobre la religi¨® despr¨¦s de la mort de la seva mare, el 31 d¡¯octubre de 1956, i d¡¯haver estat resant diversos dies perqu¨¨ ella torn¨¦s: ¡°Per¨° vaig veure com n¡¯¨¦s d¡¯est¨²pida la religi¨®. Les oracions no van fer efecte, quan jo m¨¦s ho necessitava¡±.

El senzill de The Beatles The ballad of John and Yoko (1969) d¡¯entrada va poder ser editat, per¨° immediatament va ser classificat com ¡°no radiable¡± als mitjans de comunicaci¨® i, posteriorment, prohibit. La ra¨® era doble: perqu¨¨ a la lletra se cita que John Lennon s¡¯havia casat a Gibraltar, literalment ¡°a prop d¡¯Espanya¡±, i per una exclamaci¨® a Crist, fruit de les dificultats que havia tingut per obtenir la llic¨¨ncia matrimonial.

Import¨¤ncia de les actuacions de The Beatles. L¡¯arribada de The Beatles a Espanya va suposar el contacte amb un m¨®n m¨¦s lliure, que s¡¯escapava del ritme quotidi¨¤ del franquisme. Era com una porta oberta a alguna cosa nova i moderna que aqu¨ª tenia connotacions subversives perqu¨¨ els joves que anaven amb els cabells llargs ¡ªni tan sols comparable amb el del grup de Liverpool¡ª s¡¯exposaven a ser, com a m¨ªnim, mal vistos i considerats uns degenerats. Quan els membres de The Beatles apareixien en una revista o un noticiari de l¡¯¨¨poca, els seus pentinats provocaven una agitaci¨® que la joventut vivia com creativa i la societat franquista, com totalment rebutjable. Malgrat tot, la seva m¨²sica va arribar a Espanya pel seu propi impuls.

The Beatles van connectar amb la joventut espanyola perqu¨¨ transmetien espontane?tat i creativitat i per la seva manera de comunicar-se amb el p¨²blic, despreocupada i din¨¤mica. Lennon, McCartney, Harrison i Starr van posar lletra i m¨²sica a tota una generaci¨®. Les actuacions a Madrid i Barcelona s¨®n importants perqu¨¨ van ser l¡¯¨²nica vegada que van tocar a Espanya. Els joves que hi van assistir (alguns, futurs membres de la Gauche Divine, com l¡¯arquitecte Oriol Bohigas o l¡¯editora Beatiz de Moura) van taral¡¤lejar els temes del grup amb gran entusiasme. La m¨²sica no era nom¨¦s un instrument on es refugiaven, sin¨® que servia perqu¨¨ combreguessin amb uns mateixos gustos i aficions. A molts d¡¯ells els va semblar respirar llibertat, oposant-se aix¨ª a unes normes r¨ªgides que comen?aven a estar caduques. A partir de llavors, els grups i els concerts a Espanya es van multiplicar. La televisi¨® va comen?ar a interessar-se pel tema. A poc a poc, el moviment musical va anar guanyant acceptaci¨®. Altres bandes van ocupar l¡¯avantguarda, per¨° va caldre esperar nous temps i estils.

Souvenirs i llibres. Fins avui s¡¯han publicat tres llibres destacables que analitzen l¡¯estada de The Beatles a l¡¯Estat: Ol¨¦ Beatles! (Milenio, 1994), d¡¯Enrique S¨¢nchez i Javier de Castro; The Beatles. Una filmografia musical (Royal Books, 1995), coescrit per qui signa i Alejandro Iranzo, i The Beatles. Made in Spain, de Javier Tarazona i Javier de Castro (2007, ara mateix recuperat per Milenio). Mig segle despr¨¦s, el material relacionat amb l¡¯estada dels nois de Liverpool est¨¤ hiperrevalorat. Una entrada original del concert de Barcelona es pot trobar encara a internet per uns 600 euros, mentre que una de Madrid, si est¨¤ en bon estat, pot arribar al doble, ja que se¡¯n van vendre moltes menys. Avui s¡¯ofereix per la xarxa un exemplar del Diario de Barcelona del 3 de juliol de 1965, amb el grup a portada, per 300 euros.

Aix¨ª mateix, s¨®n diversos els actes que recorden aquelles dues actuacions. El cap de setmana passat es va celebrar la Barcelona Beatles Weekend, amb notable assist¨¨ncia de p¨²blic als diferents actes: concerts, confer¨¨ncies, jocs infantils i, fins i tot, un sopar de gala amb Pete Best ¡ªel primer bateria estable de la formaci¨®¡ª, en un acte que sembla que tindr¨¤ continu?tat anual. Avui mateix s¡¯inaugura l¡¯exposici¨® Qu¨¨ arriben els Beatles! al Centre Cultural El Carme de Badalona, on romandr¨¤ fins al 15 de novembre. La setmana vinent s¡¯impartir¨¤ el curs d¡¯estiu amb el mateix nom que la mostra dintre dels Juliols UB tamb¨¦ a El Carme. The Beatles, ahir i avui. I, segurament, sempre.

Mag¨ª Crusells, professor de la Universitat de Barcelona, ¨¦s autor del llibre The Beatles. Una filmograf¨ªa musical i comissari de l¡¯exposici¨® i del curs d¡¯estiu Que arriben els Beatles!