Papandreu: ¡°El no seria una cat¨¤strofe¡±

¡°Espero de tot cor que Tsipras aconsegueixi arribar a un acord d'¨²ltima hora que li permeti desconvocar el refer¨¨ndum o fer campanya a favor del s¨ª. No podem dividir Gr¨¨cia?d'aquesta manera. Si guanya el no, ens arrisquem a una cat¨¤strofe: a poc a poc, anirem sortint de l'euro. I els que ho pagaran seran precisament els pobres i els jubilats que el primer ministre afirma que defensa¡±. Per l'ex-primer ministre grec, Iorgos Papandreu, parlar de refer¨¨ndum ¨¦s com tirar sal a una ferida oberta. El novembre del 2011, quan ell mateix va convocar una consulta popular per plantejar als grecs si volien romandre o no a l'euro, la troica li va treure targeta vermella, obligant-lo amablement a renunciar al c¨¤rrec. De manera que aquests dies s¨®n per ell una mena de d¨¦j¨¤ vu que segueix amb molta atenci¨®. Preparat, aix¨° s¨ª, per disputar les eleccions amb el seu nou partit, To Kinima.

Pregunta. Qui guanyar¨¤ diumenge?

Resposta. Si prevalen les emocions i la idea rom¨¤ntica de la baralla de David contra Goliat, guanyar¨¤ el no. Si tenen m¨¦s pes, en canvi, la l¨°gica i els interessos del pa¨ªs, s'imposar¨¤ el s¨ª. Per¨° el resultat ¨¦s molt incert. No hi ha un parad¨ªs i un infern. Totes dues s¨®n opcions a la baixa. ?bviament, jo confio que guanyi el s¨ª perqu¨¨ pugui formar-se immediatament despr¨¦s un govern d'unitat nacional, que abasti des de Syriza fins a Nea Demokratia, i s'aprovi l'acord al Parlament. M¨¦s tard, a la tardor, amb el cr¨¨dit i els bancs ja en funcionament i el pa¨ªs de nou encaminat, es podrien convocar eleccions.

P. I si guanya el no?

R. Ens endinsar¨ªem en un cam¨ª molt perill¨®s. Amb l'economia escanyada, sense diners als bancs, ciutadans que deixen de pagar impostos i l'economia en caiguda lliure. El Govern es veuria obligat a emetre una moneda paral¡¤lela o a tornar a la dracma. Una cat¨¤strofe. Ning¨² ens expulsaria d'Europa. Ser¨ªem nosaltres mateixos els qui ens n'allunyar¨ªem sense ni tan sols adonar-nos-en, pas a pas. I ser¨¤ als m¨¦s febles a qui els toqui pagar el preu m¨¦s elevat.

P. Com s'ha arribat a una situaci¨® com aquesta?

R. Cap de les dues parts ha sabut conduir correctament les negociacions. Tsipras ha dilapidat l'enorme capital pol¨ªtic que tenia al principi. Va malgastar mesos per canviar el nom a la troica i decidir si s'havia de negociar a Atenes o Brussel¡¤les. Ensenyava una cara a Europa i una altra a Gr¨¨cia, i ha canviat de posici¨® en massa ocasions. La teoria de jocs, que tenia per objectiu arribar a l'¨²ltim minut amb Gr¨¨cia i que estava disposada a ser la bomba que fes volar pels aires l'euro, no ha obtingut recompensa. Syriza hauria d'haver mostrat m¨¦s amplitud de mires i demostrar des del principi que volia emprendre seriosament les reformes que necessita el pa¨ªs: la lluita contra la corrupci¨®, l'evasi¨® fiscal i el clientelisme, la millora de la just¨ªcia civil i del fisc. En comptes de fer-ho, ha preferit centrar-se nom¨¦s en la croada contra el memor¨¤ndum.

P. I?Europa, en qu¨¨ s'ha equivocat?

R. Ha pecat de falta de solidaritat i d'ambici¨®. Si hagu¨¦s posat immediatament sobre la taula la reducci¨® del deute, les coses haurien anat millor de seguida. Gr¨¨cia ha fet l'ajust fiscal m¨¦s destacable de la hist¨°ria en un pa¨ªs desenvolupat. I tirar-ho tot per la borda insistint excessivament en les retallades i en els objectius fiscals ha estat un error. Haurien hagut de ser m¨¦s flexibles. Si el BCE hagu¨¦s dit el 2010 que "faria el que fos necessari" per salvar Atenes ¡ªcom va fer Draghi m¨¦s tard en relaci¨® amb l'euro¡ª fa molt de temps que estar¨ªem fora de perill.

P. Syriza afirma que la UE, el BCE i l'FMI, en certa manera com li va passar a vost¨¨ el 2011, estan tibant la corda perqu¨¨ volen fer caure el Govern de Tsipras. Quina ¨¦s la seva opini¨®?

R. S¨®n dues situacions diferents. Jo vaig negociar un acord i vam aconseguir arribar-hi. Quan vaig convocar un refer¨¨ndum per donar veu als grecs, fins i tot Merkel em va arribar a felicitar personalment. Per¨° despr¨¦s la Fran?a de Sarkozy em va voler enfonsar. Per¨° va ser una batalla contra el refer¨¨ndum, no contra mi. Avui les coses s¨®n molt diferents. Tsipras ha perdut bona part de la seva credibilitat. No es pot atacar directament Draghi per demanar-li, a continuaci¨®, m¨¦s diners. No es pot afirmar que el BCE et fa xantatge quan saps perfectament que des del 30 de juny ja no podr¨¤ concedir-te m¨¦s cr¨¨dits d'emerg¨¨ncia. No pots convocar un refer¨¨ndum quan est¨¤s a un pas d'un acord honorable. Ara el mal ja est¨¤ fet. I sigui quin sigui el resultat del refer¨¨ndum, tindr¨¤ grans dificultats per reconstruir una relaci¨® de confian?a amb Brussel¡¤les.

? La Repubblica

Traducci¨® de Carlos Gumbert