Morat¨°ria pol¨¨mica

Amb prou feines unes setmanes despr¨¦s d'assumir el c¨¤rrec, l'alcaldessa de Barcelona i el seu equip de govern han aplicat un dels punts m¨¦s controvertits del seu programa electoral: una morat¨°ria d'un any en la llic¨¨ncia d'obertura de nous establiments tur¨ªstics, des de grans hotels fins a pensions i albergs juvenils. Amb aquesta mesura, l'equip de govern pret¨¦n replantejar la principal activitat econ¨°mica de la ciutat; el que fa, a m¨¦s, ¨¦s obrir un debat interessant per a altres llocs d'Espanya.

Barcelona ¨¦s la ciutat espanyola amb m¨¦s pernoctacions tur¨ªstiques ¡ª17,4 milions el 2014¡ª, i la seva oferta hotelera ha experimentat un ascens r¨¤pid: de 37.224 places el 2003 a les 69.128 actuals. A m¨¦s, l'oferta d'apartaments tur¨ªstics ha passat en tres anys de 2.059 a 9.606, als quals cal sumar una xifra no determinada que operen sense llic¨¨ncia. El fort creixement dels ¨²ltims anys ha alarmat els qui temen ¡ªincl¨°s el mateix sector¡ª que el model pugui morir d'¨¨xit. La concentraci¨® de l'oferta en uns pocs barris del centre i l'arribada de grans vaixells de creuers causa un nivell de saturaci¨® que ocasiona tensions amb el ve?nat i disgusta els turistes. La Rambla ¨¦s un passeig meravell¨®s, a condici¨® que sigui m¨ªnimament confortable passejar-hi.

Els problemes es van manifestar l'any passat amb mobilitzacions ciutadanes contra la massificaci¨® i el "turisme de borratxera", que van portar al llavors alcalde Xavier Trias a decretar la suspensi¨® de llic¨¨ncies d'apartaments tur¨ªstics i obrir un per¨ªode de reflexi¨® per redefinir el model. Aquesta reflexi¨® ¨¦s imprescindible, no nom¨¦s a Barcelona, sin¨® en altres ciutats espanyoles, on les infraestructures tur¨ªstiques (allotjament, confort ciutad¨¤, transport) comencen a estar superades per l'aflu¨¨ncia massiva de visitants. El turisme, com a ind¨²stria, necessita plans de negoci que impliquen, entre altres coses, decidir quines zones i mercats s'estimulen mitjan?ant la inversi¨® selectiva i quines han de ser relegades per rendibilitat baixa o simplement perqu¨¨ s¨®n incompatibles amb el benestar de les ciutats o els barris.

La planificaci¨® tur¨ªstica exigeix doncs un per¨ªode de meditaci¨®. El problema ¨¦s que el primer deure d'una morat¨°ria ¨¦s minimitzar els danys de la paralitzaci¨®. El creixement exponencial de visitants en una ciutat escassa d'espai i comprimida entre el mar i la muntanya ha de ser objecte de revisi¨®, per¨° aquesta ha de ser consensuada amb el sector; i cal conciliar els diferents interessos sense perjudicar el que en aquests moments constitueix, amb el 14% del PIB i 120.000 ocupacions, un motor econ¨°mic imprescindible.

?s obvi preguntar-se si no hauria estat possible fer aquesta revisi¨® sense necessitat d'una morat¨°ria de llic¨¨ncies. Un cop decretada, el per¨ªode d'un any ¨¦s clarament excessiu, i m¨¦s encara la possibilitat de prorrogar-lo. No es pot tenir tant de temps paralitzat un sector com aquest. Tamb¨¦ cal reconsiderar la situaci¨® dels projectes per als qual ja s'havia sol¡¤licitat la llic¨¨ncia. La necessitat de regulaci¨® no est¨¤ renyida amb la seguretat jur¨ªdica i amb la protecci¨® d'interessos previs leg¨ªtims.