La bellesa de la deformitat

Impressionant i alli?onadora va resultar la pe?a Fuck-in-progress, l'¨²ltim espectacle que el ballar¨ª i core¨°graf Jordi Cort¨¦s ha creat per a la seva companyia de dansa integrada, l'Associaci¨® Kiakahart. Entre els seus vuit int¨¨rprets hi ha un ballar¨ª sense cames, Jaume Girbau, una ballarina amb una cama artificial, Miriam Aguilera, i un ballar¨ª invident, Joan Casaoliva. Els tres aconsegueixen que, a trav¨¦s de l'erotisme, la sensualitat i el fetitxisme, els seus cossos prenguin una dimensi¨® bella i expressiva. Cort¨¦s aconsegueix demostrar que les incapacitats f¨ªsiques no s¨®n un impediment a l'hora de ballar i mostrar sentiments. La manera amb qu¨¨ es relacionen amb la resta dels int¨¨rprets, Mercedes Recacha, Annabel Castan, Rita Noutel, Ra¨¹l Perales, Gl¨°ria Jos¨¦ i el propi Jordi Cort¨¦s, ¨¦s d'una gran complicitat. Aquest espectacle es pot veure avui a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors.

Fuck-in-progress ¨¦s una obra de dansa teatre que destil¡¤la una intensitat que mant¨¦ l'espectador absort, que no pot deixar de parar esment al que passa a l'escenari. L'humor, la crueltat i la sinceritat envolten els cossos d'uns ¨¦ssers que expressen les seves experi¨¨ncies sensuals a trav¨¦s de la paraula. Un interessant collage musical, que abra?a des de la m¨²sica cl¨¤ssica a la de cabaret, passant per la m¨²sica pop, il¡¤lustra aquest interessant muntatge.

Al llarg dels 75 minuts que dura l'obra abunden els fragments hipn¨°tics, com per exemple el moment en qu¨¨ la ballarina Miriam Aguilera es despr¨¨n de la pr¨°tesi de la cama i inicia un expressiu pas a dos amb Jordi Cort¨¦s. ?s magn¨ªfica l'agilitat i destresa que exhibeix aquesta ballarina a la seva interpretaci¨®. Tamb¨¦ resulta sorprenent el dinamisme del cos de Jaume Girbau, l'home sense cames. El m¨¦s interessant de Fuck-in-progress ¨¦s que el seu director, Jordi Cort¨¦s, crea amb els seus ballarins un vocabulari gestual agosarat i sense l¨ªmits, que el situa al servei d'idees atrevides, de manera que aconsegueix que el p¨²blic vegi la feina de l'Associaci¨® Kiakahart amb normalitat i no com una experi¨¨ncia curiosa.