Xile conquereix Am¨¨rica

A Xile li ha valgut la pena esperar tota la vida per guanyar una Copa. La Roja va acabar campiona per vegada primera a la seva hist¨°ria a costa de l'Argentina. La roda dels penals va condemnar la selecci¨® albiceleste, abatuda a la final del Mundial i de la Copa Am¨¨rica, i va coronar la soferta Xile. Tot i que no hi ha sort m¨¦s cruel que els llan?aments des dels onze metres, els amfitrions es van guanyar merescudament el trofeu per haver frenat Messi, guanyador al Bar?a, perdedor a l'Argentina. No ha estat un torneig per a davanters amb talent sin¨® per a atacants malgastadors com Alexis; jugadors f¨ªsics de la talla de Medel; t¨¤ctics categ¨°rics, pocs com Sampaoli; i aficions entregades, cap com la de Xile.

Va haver-hi un moment en qu¨¨ semblava que s'anunciava la fi del m¨®n al Nacional. No hi havia cap m¨¦s color que el vermell, el vermell del foc; la afici¨® rugia, tots a l'una, com si tot Xile fos dins l'estadi; i l'equip atacava cada pilota com si fos l'¨²ltima, la decisiva, la que per fi li donaria una vict¨°ria com D¨¦u mana a la soferta Xile. No era una ofensiva salvatge, res de b¨¤rbars, perqu¨¨ els equips de Sampaoli procuren desplegar-se de manera sincronitzada, exigent, entrenada. No ¨¦s casual que el seleccionador xil¨¨ participi en la ideologia de Bielsa i Guardiola. Tan bon punt es va fer el servei de centre, Xile va aconseguir ficar l'Argentina en una rentadora i la centrifugaci¨® va ser tremenda durant gaireb¨¦ mitja hora.

A partir d'una l¨ªnia de tres centrals, els laterals xilens xutaven llarg i r¨¤pid, una tortura sobretot per Rojo. Els mitjos de Martino no donaven l'abast davant l'assetjament de Xile. La Roja jugava de manera agressiva, sincronitzada, col¡¤lectiva, com si fos un sol jugador, arribant amb fins a cinc futbolistes, una vegada i una altra, sense parar, sense concessions, sense desmai; no concedia cap respir excepte quan la pilota arribava a Valdivia. Al Mago, tot i aix¨°, li va arribar poques vegades la pilota en un partit molt comprimit, sense cap respir, excepte quan en l'altre b¨¤ndol apareixia Messi.

Cap futbolista va expressar millor la declaraci¨® d'intencions que Alexis. No hi ha jugador m¨¦s voluntari¨®s, incontenible, gener¨®s i sobretot precipitat, perqu¨¨ amb la mateixa facilitat que recupera la pilota, se li torna a escapar, que el Ni?o Maravilla, de Tocopilla, del desert d'Atacama. A l'Ardilla li costa acabar les jugades, trobar els tres pals, rematar la feina de La Roja. Amb prou feines va haver d'intervenir Romero, excepte en un xut de Vidal, i en canvi Bravo va treure dues rematades de gol, una del Kun i l'altra de Lavezzi, habilitat deliciosament per Pastore.

No era f¨¤cil trobar la pilota amb tantes topades, empentes i anihilaci¨®, sobretot quan els xilens trobaven el punt exacte per pressionar. Les transicions argentines van ser poques, per¨° selectives, fins i tot despr¨¦s que es trenqu¨¦s Di Maria, desbordat pel ritme de Xile. Les faltes no paraven, el joc amb prou feines tenia continu?tat i les targetes se succe?en a Xile. Als futbolistes no els va anar gaire b¨¦ el descans perqu¨¨ el partit va seguir sent poc llu?t i per contra va perdre intensitat, entusiasme, energia.

El paisatge, tot i aix¨°, continuava sense despertar l'inter¨¨s de Messi. El 10 estava tan fora del partit que fins i tot treia de banda, ni que fos per tocar la pilota, avorrit perqu¨¨ els seus no sabien com trobar-lo i els contraris sabien amagar-lo, ja fos amb la pressi¨®, amb la marca per avorriment. L'Argentina es va anar empetitint, cada vegada m¨¦s sotmesa, lliurada a les pilotes llargues, ja amb Higua¨ªn a la pista com a substitut del Kun.

Els canvis

Martino va acabar canviant tamb¨¦ Pastore i va fer entrar Banega, senyal que veia l'equip desordenat i desorientat, sense br¨²ixola, superat per l'alt voltatge de Xile. Ja se sap que a l'entrenador argent¨ª sempre se l'ha acusat de no saber intervenir quan els seus equips es van desfent; li va passar amb l'Argentina; i li havia passat abans amb el Bar?a.

La Roja va tancar la seva pista i es va acostar molt b¨¦ a la contr¨¤ria. El problema ¨¦s que continuava sense encertar a l'¨²ltima passada i menys en el xut a gol. La falta de precisi¨® va gargotejar el seu futbol entusiasta, i de nou el focus va ser Alexis. Al davanter se li va escapar per un pam una dif¨ªcil volea que va enganxar a la mitja volta i el partit va caminar irremeiablement cap a la pr¨°rroga perqu¨¨ l'¨¤rbitre no va xiular un penal de Silva a Rojo i despr¨¦s, a l'¨²ltima acci¨®, Higua¨ªn no va encertar una assist¨¨ncia de Lavezzi, assistit per Leo.

Una jugada del 10, in¨¨dit des que va tornar dels vestidors, redu?t per les cobertures xilenes, algunes al l¨ªmit del reglament, hauria pogut donar la Copa a l'Argentina. El desgast havia estat tan alt que la prolongaci¨® va ser un turment per als dos equips, reiteratius en el cos a cos, en les faltes, en els errors, en les lesions; a tots, cansats, esgotats, enrampats, els pujava el bess¨®. Fins i tot Mascherano, una fera en un partit de gladiadors, es va empassar la pilota i va facilitar la cursa d'Alexis, que va fallar davant Romero. No hi va haver manera de fer un gol i va caldre rec¨®rrer a els penals, com demandava una nit m¨¦s emocionant que futbol¨ªstica, i all¨¤ la passi¨® va ser xilena, de Bravo i d'Alexis.