Una dona per cada nou homes en l¡¯elit de la ci¨¨ncia europea
S¡¯agreuja l¡¯escassetat d¡¯investigadores en un dels programes cient¨ªfics m¨¦s prestigiosos de la UE
L'elit de la ci¨¨ncia a Europa continua sent, gaireb¨¦ en exclusiva, cosa d'homes. Els ¨²ltims resultats d'un dels programes m¨¦s prestigiosos de la UE per finan?ar cient¨ªfics ja consagrats aix¨ª ho demostra. Nom¨¦s un de cada 10 investigadors guardonats en l'¨²ltima edici¨® de les Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (CER) ¨¦s dona. La difer¨¨ncia entre sexes registrada aquest any encara ¨¦s m¨¦s elevada de l'habitual. A Espanya, entre els 13 investigadors que han aconseguit aquest suport financer, nom¨¦s hi ha una dona: Teresa Puig, de l'Institut de Ci¨¨ncia de Materials de Barcelona.
Si alguna cosa ha quedat palesa des que es va comen?ar a plantejar el problema del desequilibri entre g¨¨neres en la ci¨¨ncia fa diverses d¨¨cades ¨¦s que es tracta d'un fenomen molt complex, sense causes ni solucions f¨¤cils. A tot Europa, les dones s¨®n majoria entre els estudiants i llicenciats universitaris, per¨° a partir d'aquest nivell la seva pres¨¨ncia comen?a a minvar fins que, en l'escala m¨¦s alta de la investigaci¨®, nom¨¦s un de cada cinc professionals ¨¦s dona, segons dades de l'estudi She Figures de la UE. Si es mira els llocs directius, les places en societats cient¨ªfiques o els guardons m¨¦s prestigiosos, el desequilibri ¨¦s igual o major.
Al programa de les Advanced Grants, dirigit a caps d'investigaci¨®, sembla que el problema ¨¦s ¡°l'origen¡±, segons ha explicat Jean-Pierre Bourguignon, president del CER. Es tracta d'un problema ¡°molt preocupant¡±, diu. ¡°Hi ha diverses causes, per¨° una de les importants ¨¦s que el nombre de dones que es van presentar a la convocat¨°ria ¨¦s molt baix, nom¨¦s el 13,6% del total¡±, ressalta.
Els 190 investigadors seleccionats es repartiran un total de 445 milions d'euros en programes d'investigaci¨® de cinc anys. El nombre de dones en aquest programa sol ser el m¨¦s baix de totes les convocat¨°ries del CER. Entre el 2007 i el 2013, les dones van aconseguir el 12,8% d'aquestes ajudes. Aquest any el percentatge nom¨¦s arriba al 10%.
La taxa d¡¯¨¨xit de les dones est¨¤ sempre per sota de la dels homes¡±
¡°Aquestes xifres s¨®n consistents amb el fet que a la Uni¨® Europea la proporci¨® de dones en els llocs de grau A [l'escalaf¨® m¨¦s alt] ¨¦s del 20% i nom¨¦s de l'11% en les enginyeries¡±, comenten des del CER. A Espanya, entre el 2008 i el 2014, un total de 85 investigadors han rebut una Advanced Grant, 12 dels quals s¨®n dones. Aix¨° suposa una mitjana del 14%. Aquest any, no obstant aix¨°, la mitjana ¨¦s del 8%. Si s'inclouen totes les ajudes que d¨®na el CER, el percentatge de dones augmenta fins al 21%, lleugerament per sota del pa¨ªs l¨ªder en ajudes, el Regne Unit (24%), per¨° per davant d'altres com Alemanya (18%).
El 2008 el CER va crear un grup de treball especialitzat en g¨¨nere que ha engegat algunes mesures per garantir la igualtat d'oportunitats.
Isabelle Vernos forma part d'aquest grup de treball. La investigadora, que treballa al Centre de Regulaci¨® Gen¨°mica de Barcelona, recorda que, m¨¦s enll¨¤ del percentatge de dones que obtenen les ajudes, hi ha un altre problema ¡°diferent¡± i igual d'important. ¡°Si mires les dades des del 2008, la taxa d'¨¨xit de les dones est¨¤ sempre per sota de la dels homes, tant per al programa Advanced Grants com en els altres dedicats a investigadors m¨¦s joves¡±, ressalta. Per Vernos ¨¦s ¡°preocupant¡± que la situaci¨® en l'escalaf¨® m¨¦s elevat ¡°estigui fins i tot pitjor del que estava¡±.
Per qu¨¨ passa aix¨°? Ara com ara ¨¦s dif¨ªcil saber-ho, admet Vernos. Durant aquests anys s¨ª que s'ha observat que algunes de les possibles solucions no produeixen els resultats esperats. El fet que hi hagi majoria d'homes en els grups de control que avaluen els projectes podria semblar una causa del baix ¨¨xit femen¨ª. Per¨° les dades acumulades fins ara ho desmenteixen, ja que no s'ha observat una correlaci¨® estad¨ªstica entre els grups de control amb m¨¦s dones i una millor taxa d'¨¨xit femen¨ª, comenta Vernos.
Senyals de millora
La part de feina m¨¦s sacrificada en la vida d'un cient¨ªfic sol ser entre els 20 i els 40 anys, quan l'ideal ¨¦s fer diverses estades a l'estranger. Tamb¨¦ ¨¦s el temps en qu¨¨ moltes dones decideixen tenir fills. Per aix¨° el CER va modificar les normes de la seva convocat¨°ria donant a les candidates 18 mesos m¨¦s de temps per fill per presentar-se i compensar per una possible interrupci¨® de la seva carrera per maternitat. Una tercera mesura va ser eliminar l'¡°autoavaluaci¨®¡± que havien de fer els candidats. ¡°Hi ha estudis que afirmen que les dones no s¨®n gaire bones promocionant-se a si mateixes o defensant la import¨¤ncia de la seva feina, cosa que els homes saben fer millor¡±, explica Vernos. Per¨°, ara com ara, tampoc aquestes mesures han produ?t resultats apreciables, en part perqu¨¨ ¨¦s aviat per saber si funcionen, ressalta aquesta investigadora que forma part del Comit¨¨ Cient¨ªfic del CER.
Entre els m¨¦s joves, el panorama ¨¦s una mica menys desolador. El 33% dels que aconsegueixen una Starting Grant i el 28% dels que aconsegueixen una Consolidator Grant (dissenyades respectivament per a investigadors al comen?ament i a la meitat de la seva carrera) s¨®n dones, segons les dades facilitades pel CER. ¡°Que s'igualin les taxes entre els m¨¦s joves ¨¦s encoratjador; potser aix¨ª, a poc a poc, s'anir¨¤ canviant la situaci¨®¡±, assenyala Vernos.
En la mateixa l¨ªnia es pronuncia Capitolina D¨ªaz, presidenta de l'Associaci¨® de Dones Investigadores i Tecn¨°logues. Les xifres de pres¨¨ncia femenina en les convocat¨°ries per a cient¨ªfics m¨¦s joves ¡°indicaria que no nom¨¦s el pool de partida de dones ¨¦s cada vegada m¨¦s potent, sin¨® que les mesures d'igualtat comencen a tenir algun efecte i cal, per tant, mantenir-les i refor?ar-les¡±, ressalta.
Per Vernos, el m¨¦s important ¨¦s no prendre mesures contraproduents, com fixar quotes. Aix¨° va contra la igualtat d'oportunitats i podria donar motiu a introduir m¨¦s contingents injusts. ¡°Al final acabar¨ªem repartint els fons segons criteris esbiaixats, no ¨¦s una soluci¨®¡±, conclou.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.