Desxifrant l¡¯oracle Celan

Charles Bukowski va emetre aquest dictamen: ¡°La poesia diu massa coses en massa poc temps, la prosa massa poques i necessita massa temps¡±. Paul Celan (Chernivtsi, Romania 1920-Par¨ªs, 1970) deu ser qui m¨¦s lluny ha anat en l¡¯esfor? de dir moltes coses amb poques i torturades paraules ¡ªfor?ant la llengua fins al l¨ªmit de l¡¯inefable, en expressi¨® de George Steiner¡ª, de tal manera que el com¨² dels mortals no hi podr¨¤ accedir sense rec¨®rrer a l¡¯hermen¨¨utica: biografies, an¨¤lisis i comentaris que acompanyaran per sempre la seva obra. Llegir Celan ¨¦s una experi¨¨ncia semblant a interpretar una revelaci¨® o desxifrar un oracle. I la primera pregunta que sorgeix ¨¦s si encara estem llegint poesia, at¨¨s que en una lectura immediata hom no copsa res m¨¦s que una flamarada verbal, o si estem participant en un debat filos¨°fic. Dit d¡¯una altra manera, si Heidegger, Derrida, Gadamer i tants altres no s¡¯haguessin interessat per l¡¯obra de Celan, i aquesta hagu¨¦s restat in¨¨dita, ?ser¨ªem capa?os de copsar-ne la profunditat de cop i volta?

L¡¯heroica aventura, empresa per Labreu Edicions, de publicar l¡¯obra completa de Celan, a c¨¤rrec d¡¯Arnau Pons, va comen?ar el 2012 amb De llindar en llindar i prossegueix ara amb Cristall d¡¯al¨¨ (en l¡¯original, Atemkristall). Es tracta de 21 textos breus ¡ªen total, 195 l¨ªnies molt curtes, i n¡¯hi ha algunes que s¨®n en una sola s¨ªl¡¤laba¡ª publicats el 1965 en edici¨® de bibli¨°fil, i integrats despr¨¦s en el llibre Gir d¡¯al¨¨ (Atemwende), del 1967. Per¨° el volum assoleix una dimensi¨® respectable, perqu¨¨ cont¨¦, a m¨¦s, un comentari text a text de Jean Bollack (1923-2012), un dels grans exegetes de Celan; una primera aproximaci¨® global feta pel traductor, Arnau Pons, a qui no es podr¨¤ acusar de simplificaci¨® pedag¨°gica, i una an¨¤lisi poema a poema, tamb¨¦ de Pons, posant en joc i discutint les aportacions de diversos int¨¨rprets.

Una idea que recorre tot el treball ¨¦s que ¡°els poetes actuals viuen confrontats amb la dificultat de no poder superar la poesia de Celan¡±, i aix¨° fa que generi comentaristes i no pas ep¨ªgons. Per¨° aquesta presumpci¨® ¨¦s exagerada. Coexisteixen moltes maneres de fer poesia, i no tots els poetes, fins i tot coneixent la seva obra, senten l¡¯imperatiu d¡¯escriure a partir de Celan. I pel que fa a Adorno, que opinava que escriure poesia despr¨¦s d¡¯Auschwitz ¨¦s ¡°un acte de barb¨¤rie¡±, hi poden replicar de molt diferents maneres, assumint, ¨¦s clar, el risc que altres les considerin irrellevants. Celan ho va fer de manera radical. Va viure sempre amb el pes de ser un jueu supervivent de l¡¯Holocaust i, tanmateix, un poeta que escriu en alemany ¡ª¡°la mort ¨¦s un mestre que ve d¡¯Alemanya¡±, va afirmar en un dels seus poemes m¨¦s comentats¡ª; un escriptor que vol donar testimoni dels esdeveniments patits i alhora for?ar la llengua a dir el que sembla impossible d¡¯expressar en paraules, una llengua que aboleixi la tradici¨® l¨ªrica alemanya i imposi un contingut de veritat sense el qual no val la pena escriure. En els seus poemes hi ha sempre, en paraules seves, ¡°un jo que parla sota l¡¯angle d¡¯incid¨¨ncia particular de la seva exist¨¨ncia¡±, i si s¨®n enigm¨¤tics, en paraules de Pons, ¨¦s ¡°perqu¨¨ enigmatitza. Cobreix parcialment unes refer¨¨ncies (lectures o experi¨¨ncies) a fi que el lector tingui la necessitat de descobrir-les¡±.

Que la jugada era a tot o res ho demostra el dolor que li va causar el debat entorn de les acusacions de plagi formulades per la viuda de l¡¯escriptor Yvan Goll, que probablement el va emp¨¨nyer pel cam¨ª de la desesperaci¨® que va culminar en el su?cidi. Emil Cioran va dir d¡¯ell que ¡°la seva incapacitat per ser indiferent o c¨ªnic va convertir la seva vida en un malson¡±. El brev¨ªssim assaig d¡¯Yves Bonnefoy, All¨° que va alarmar Paul Celan, tracta d¡¯entendre la magnitud del cop rebut a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un afer que, si hagu¨¦s estat un altre autor i una altra mena d¡¯escriptura, hauria estat banal. Hi havia un antisemitisme impl¨ªcit en les acusacions, acompanyat d¡¯una lectura ¡°tan errada com simplista¡±, per¨° a part aix¨°, i a pesar que l¡¯establishment literari es van posar decididament de part seva, Celan va descobrir que entre els seus partidaris tamb¨¦ persistia el malent¨¨s de veure la seva obra com un mer exercici ret¨°ric, que ¨¦s quan hauria tingut sentit la hip¨°tesi d¡¯un plagi, prescindint de la ¡°relaci¨® amb si mateix que al cap i a la fi constitu?a la seva pr¨°pia vida¡±. Per Celan, el reconeixement de la seva veracitat i de la seva implicaci¨® personal en tots els seus escrits era fonamental.