Invasi¨® del tedi

En els contes m¨¦s can¨°nics se sol suggerir sempre la cara desconeguda d¡¯uns mons llunyans o propers en els quals uns personatges fets de la mateixa subst¨¤ncia que els lectors, empresonats tamb¨¦ en un teixit d¡¯espai i temps, ofereixen la possibilitat d¡¯amplificar el camp vital i moral gr¨¤cies a una s¨¨rie d¡¯analogies, semblances i transposicions. Les estrat¨¨gies s¨®n m¨²ltiples: hi ha escriptors que elideixen el plantejament i el nus del relat per centrar-se en exclusiva en el desenlla?; hi ha els que nom¨¦s operen amb el nus; i hi ha els que prescindeixen de tot excepte de l¡¯enigma del plantejament. En els seus ¨²ltims contes, per exemple, Roberto Bola?o preferia seguir els formidables comen?aments interromputs de cop i volta que es poden trobar a la narrativa breu de Franz Kafka, i la interrupci¨® de l¡¯horror determinava la interrupci¨® del relat ¡ªo potser era al rev¨¦s, i si el lector obt¨¦ la suggesti¨® de l¡¯horror ¨¦s just perqu¨¨ el relat s¡¯interromp en el lloc prec¨ªs per suggerir-ne la pres¨¨ncia¡ª. I si els contes m¨¦s efica?os de Quim Monz¨® ho s¨®n tant ¡ªun altre cas exemplar¡ª, ¨¦s perqu¨¨ amb una bellesa fosca i freda descriu objectivament unes realitats que s¡¯escapen, uns rituals opacs i incomprensibles, sense clau d¡¯acc¨¦s, perqu¨¨ la forma m¨¦s coherent per assenyalar la invasi¨® del tedi passa per l¡¯¨²s d¡¯un to as¨¨ptic i despietat. Els autors dels contes m¨¦s memorables saben que s¨®n ben pocs els fets que despr¨¦s de sorprendre continuen sorprenent, per¨° encara hi ha autors que es refien de la bondat dels recursos tradicionals, dels finals que descobreixen el que s¡¯ha volgut amagar durant tota la narraci¨®, de la revelaci¨® del fet inesperat que pret¨¦n colpir l¡¯¨¤nim o la intel¡¤lig¨¨ncia del lector com si encara estiguessin ancorades en la sensibilitat pr¨°pia del XIX.

Tal com passava a Germans, gaireb¨¦ bessons (premi Llibreter 2012) i L¡¯afer marsell¨¨s, en els contes que Maria Merc¨¨ Cuartiella (Barcelona, 1964) reuneix a Gent que tu coneixes (premi Merc¨¨ Rodoreda 2014) tamb¨¦ s¡¯hi troba la voluntariosa voluntat de narrar m¨¦s enll¨¤ de qualsevol preocupaci¨® formal o estil¨ªstica, com si l¡¯¨²nica exig¨¨ncia fos la reproducci¨® fidel de les paradoxes de la realitat, tractar a fons els tics de l¡¯¨¨poca i assenyalar-ne instintivament els antagonismes. Potser hi ha algun cas que busca amb afany una m¨ªnima variant per fugir del m¨¨tode usual de l¡¯autora ¡ªCaf¨¨ Oslo, per exemple¡ª, per¨° en l¨ªnies generals els tretze contes reunits aqu¨ª segueixen el mateix patr¨®: es presenta una hist¨°ria que cont¨¦ una m¨ªnima acci¨® o un problema diminut, i tot seguit se¡¯l fa entrar en una fase pintoresca, que serveix per dibuixar uns car¨¤cters que aspiren a esdevenir heroics o at¨ªpics, com si complissin al peu de la lletra amb l¡¯odissea del seu dest¨ª. A la conclusi¨® de cada conte, la veu narradora no s¡¯estalvia mai de recordar al lector que els sermons morals ¡ªja siguin tristament ir¨°nics o pat¨¨ticament seriosos¡ª sempre se solen col¡¤locar abans del punt final.

El problema ¨¦s que durant el trajecte fins aqu¨ª el lector s¡¯ha vist obligat a superar una s¨¨rie d¡¯entrebancs severament aliats amb el tedi, i no s¨®n poques les vegades que enyora que Cuartiella no hagi tingut una mica m¨¦s de sort a l¡¯hora de topar amb el poder de la invenci¨®, o que no hagi trobat cap f¨®rmula una mica m¨¦s v¨¤lida per trencar amb el cercle del que s¡¯inventa: a La Conxita i la senyora Concepci¨®, quan el senyor Dami¨¤ demana a la seva esposa que contracti una dona de fer feines, s¡¯ha de ser molt ingenu per no preveure cap on es mouran els fils de la trama. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que a vegades seria preferible ni arribar a saber-los: aix¨ª no es passaria la vergonya aliena de veure com la protagonista d¡¯Embruixada se salva del psic¨°pata que l¡¯assetja gr¨¤cies a l¡¯Ant¨°nia, una altra dona de fer feines, que l¡¯ataca ¡°amb el corr¨® de fer pastissos¡±, ¡°com en un acudit¡±.

Gent que tu coneixes ¨¦s un llibre que pot agradar als lectors que estiguin enemistats amb el rigor de la ret¨°rica i que siguin partidaris de l¡¯escriptura com a manifestaci¨® del virtuosisme oral o de l¡¯espontane?tat narrativa: agrairan que se¡¯ls expliqui coses que ja saben i ser¨¤ motiu d¡¯amables debats als clubs de lectura de cada barri sobre com es pot escriure d¡¯una forma tan propera i entenedora.